De ser la gran esperança de l’unionisme a marxar sense acomiadar-se. L‘etapa barcelonina de Manuel Valls s’ha clos avui amb un ple extraordinari a l’Ajuntament de Barcelona que s’ha limitat a “prendre coneixement de la renúncia”, aprovada amb “el posicionament favorable de tots els grups”, segons paraules de l’alcaldessa, Ada Colau.
Un colofó trist i impersonal -pendent només del nomenament del seu substitut en un futur ple-, que no ha comptat amb la presència de Valls, ni tan sols telemàticament. De fet, l’exprimer ministre francès ja torna a viure en aquell país, on intenta tornar a primera línia política. Comiat a la francesa, que és diu, o sigui, sense ni dir adéu.
Descavalcat a França
Valls va desembarcar a la política catalana quan a França va quedar descavalcat de la lluita per la presidència de la República en ser derrotat a les primàries del Partit Socialista per Benoît Hamon, que a la seva vegada va caure en primera volta de les presidencials del 2017, les que van portar al poder l’actual president de la República francesa, Emmanuel Macron.
L’arribada de Manuel Valls a Catalunya es va produir en un moment força convuls, poc després de la realització del referèndum de l’1 d’Octubre i la suspensió de l’autonomia catalana per l’aplicació de l’article 155 i la convocatòria forçada de les eleccions del 21-D. En aquell context, Valls es va veure convertit en un ariet de l’unionisme, encimbellat per sectors empresarials que li van organitzar una gira per Madrid i Barcelona en plena campanya electoral.
Vell aliat del PSC, Valls es va trobar en la disjuntiva de donar suport al candidat socialista, Miquel Iceta, o a la candidata de Ciutadans i favorita de l’antiindependentisme fins i tot en aquella Moncloa on encara hi vivia Mariano Rajoy, Inés Arrimadas. Per si de cas, Valls va intentar acontentar tothom i va donar suport a tots dos.
Amb tot, en paral·lel a la victòria inútil de Cs el 21-D, Valls va decidir fer de Barcelona la seva nova llar i va dedicar-se a escoltar els cants de sirena d’un unionisme que, enlluernat pel seu discurs antiindependentista i per la pàtina de ser exprimer ministre francès, van veure en Valls el líder que calia per frenar l’independentisme.
L’únic que va fer, investir Colau
A poc a poc es va articular al seu entorn una plataforma electoral que, sota l’aixopluc de Ciutadans, creia tenir tots els trumfos per aconseguir l’alcaldia de Barcelona en les eleccions de maig del 2019, però els resultats a les urnes van ser decebedors per a Valls, que va quedar en quarta posició.
Amb tot, Valls va tenir temps per articular una maniobra per permetre la investidura d’Ada Colau, tot i que qui va guanyar les eleccions va ser el candidat d’ERC, Ernest Maragall. Un pacte entre bastidors amb el PSC de Collboni va permetre sumar els vots necessaris per a que Barcelona en Comú conservés l’alcaldia, encara que el preu fos dinamitar l’aliança amb Ciutadans.
De fet, aquesta és l'única acció clara que se li coneix del seu pas per la Casa Gran, i la que va voler destacar el passat 31 d’agost, en formalitzar la seva renúncia al càrrec, quan es va mostrar “molt honorat d'haver pogut servir Barcelona aquests dos anys i orgullós d’haver frenat l’independentisme”.
Manuel Valls i la seva dona, Susana Gallardo / GTres
Valls, que ha aprofitat la seva estada a Barcelona per contraure matrimoni i que ha admès que va venir a la capital catalana amb la finalitat de “canviar de vida” en un moment que necessitava “fugir de França” torna ara a aquell pais sense haver aconseguit res més que assegurar el govern d’Ada Colau fins el 2023 i deixant la sensació d’haver estat, per tota la resta, un fiasco. I això que va arribar a sonar com a presidenciable a la Generalitat i com a ministre del PSOE!
Habitatge tens
El ple extraordinari també ha aprovat de manera definitiva la declaració de tot l’àmbit del municipi de Barcelona com a àrea de mercat d’habitatge tens. La proposta ja va passar pel ple del juliol i l’aprovació definitiva s’ha tramitat aquest dimecres ja que, per terminis, no podia esperar a la sessió ordinària prevista per al dia 29.
El punt s’ha aprovat amb el vot favorable de BComú, PSC, ERC i JxCat i el vot contrari de Cs, PP, BCN pel Canvi i la regidora no adscrita.
Imatge principal: Valls en el seu moment de glòria, investint Ada Colau / Sergi Alcàzar