Zenón de Somodevilla y Bengoechea, més conegut pel seu títol nobiliari, el de primer Marquès de la Ensenada, va ser el responsable, com a secretari d’Hisenda del borbó Ferran VI, del més seriós intent d’extermini contra la població gitana a Espanya de la història, l’anomenada Gran Batuda, que va portar a empresonar milers de gitanos l’any 1749 amb l’objectiu final d’evitar que es reproduïssin i aconseguir la seva extinció, un episodi infaust que la historiografia espanyola acostuma a passar per alt tot i que segons la legislació actual suposaria clarament un delicte de genocidi. Doncs bé, un retrat d’aquest deplorable personatge és visible en una de les més importants institucions espanyoles, el Senat, i no sembla que hi hagi intenció de retirar-lo.
De fet, fa un mes que el senador Carles Mulet, de Compromís, va adreçar una carta al president del Senat, Ander Gil (PSOE) demanant la retirada del retrat del personatge, qualificat pel partit de “genocida”, perquè “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l'Estat espanyol, tingui en un lloc molt visible, un quadre d'aquesta persona, autor material i ideològic de la 'Gran Batuda’ l'intent d'extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”. Com la carta no va tenir cap resposta, aquest dissabte, Mulet ha reclamat conèixer quins criteris s'utilitzen per a dedicar parets del Senat, exposar bustos o quadres en aquesta institució.
Mulet recorda que el retrat és visible en la planta baixa de l'edifici noble de la institució, enfront d'uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones i considera que res pot justificar-ho, perquè un personatge així “no pot tenir als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seva memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seves víctimes i molt menys estar en un lloc tan destacat de les Corts Generals”. A més, Compromís ha recordat que ajuntaments com Lleida o Cadis “han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida”. “Ens temem que no existeix cap criteri o informe a l'hora d'exhibir l'art: siguin escultures o quadres”, ha assenyalat Mulet, per afegir que “és igual que siguin personatges que ens fan avergonyir, com a exministres de Franco o genocides com aquest marquès”.
La Gran Batuda
Segons ha recordat Compromís, Ensenada va organitzar una operació secreta i sincronitzada en tot el territori espanyol el 30 de juliol de 1749 també coneguda com a Presó General de Gitanos, que va tindre per objecte l'arrest de tots els gitanos del regne, separant als homes de les dones a fi d'aconseguir l'extinció de l'ètnia. El primer dia ja es van detenir entre 9.000 i 12.000 gitanos. Els majors de set anys i dones van ser encadenats i internats en arsenals on van fer treballs forçats. Els seus béns van ser confiscats. Aquesta acció va finalitzar en 1763. Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que ser “merament gitanos”.
La Gran Batuda va ser un intent d'extermini del poble gitano, i va ser l'autor material i el promotor d'aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, primer marquès de l'Ensenada, “que no pot estar ni un minut més lluïnt i senyorejant a les parets del Senat”. “S'acosta el 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l'Antigitanisme que recorda les víctimes d'aquesta batuda antigitana, per la qual cosa seria una bona data per a solidaritzar-se amb aquesta causa”, ha reblat Mulet.