La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) i la Federació de Comunitats Jueves de l'estat espanyol (FCJE) "aplaudeixen" la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de reprendre l'agermanament amb Tel-Aviv, segons han fet constar en un comunicat ambdues entitats. Tots dos col·lectius han celebrat que el govern municipal de Jaume Collboni hagi volgut "desfer els passos en la direcció errònia" de l'anterior legislatura d'Ada Colau, després que aquest divendres el comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, anunciés el restabliment de relacions entre Barcelona i la ciutat d'Israel.
"La ruptura va causar dolor entre el món jueu, i entre molts barcelonins i catalans en general", assegura la comunitat jueva de Barcelona en el comunicat, assenyalant que "aquest decret també va provocar actes antisemites a les nostres institucions, sense que les comunitats rebessin suport ni de l'administració municipal anterior ni del govern de la Generalitat actual". Els col·lectius jueus han defensat que l'agermanament amb Tel-Aviv és "una eina per al diàleg" i han lamentat que l'exalcaldessa Colau "no s'acostés mai" a la CIB, "encara que des de la ruptura de l'agermanament se li van enviar tres cartes que no va respondre", han apuntat.
Les mostres d'agraïment també han arribat des d'Israel. "Gràcies, alcalde Collboni per restaurar els llaços de ciutats bessones amb Tel-Aviv-Jafa i per reconèixer els nostres valors liberals i progressistes mutus, amics per sempre", ha escrit Ron Huldai, alcalde de Tel-Aviv, a través de les xarxes socials.
Gràcies Mayor @jaumecollboni for restoring twin city ties with Tel Aviv-Yafo and for recognising our mutual liberal and progressive values. Amics per sempre! 🇪🇸🤝🇮🇱 #Barcelona #TelAviv #ViscaCatalunyahttps://t.co/tfdPhEDE8G
— Mayor of Tel Aviv (@MayorOfTelAviv) September 3, 2023
Adoptar la definició de l'IHRA d'antisemitisme
Així mateix, les entitats jueves de Barcelona han convidat el nou equip de Collboni a fer-ne "en la direcció correcta", adoptant la definició d'antisemitisme de l'Aliança Internacional per al Record de l'Holocaust (IHRA per les sigles en anglès), la mateixa que utilitza la Comissió Europa des del 2017. En aquesta línia, han afirmat que el Parlament de Catalunya també se la va fer seva el 2020, establint aquest fenomen com una "certa percepció dels jueus que es pot expressar com l'odi als jueus". "Les manifestacions físiques i retòriques de l'antisemitisme s'adrecen a les persones jueves o no jueves o als seus béns, a les institucions de les comunitats jueves i als seus llocs de culte". L'IHRA és una organització internacional que promou l'educació, la investigació i la memòria de l'Holocaust, que lluita contra l'antisemitisme i altres formes d'odi i discriminació.