Betevé, la televisió pública de Barcelona, no passa pel seu millor moment de les seves quasi tres dècades d’existència. Fundada el 1994 i gestionada per la societat anònima municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), viu en aquests moments un conflicte laboral que va viure un moment d’inflexió el passat estiu, quan nou treballadors van ser acomiadats com a mesura dràstica per reduir el desequilibri pressupostari. Els acomiadaments van comportar la convocatòria de diverses jornades de vaga durant les festes de la Mercè d’aquest passat setembre i fins i tot una manifestació en el marc de les protestes contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el dia que es llegia el pregó de la festa major.

Tot i que el punt àlgid de les protestes va tenir lloc al setembre, l’origen del conflicte és anterior i es troba en les dificultats per trobar solucions al dèficit pressupostari que arrossega l’empresa, amb pèrdues acumulades milionàries durant els darrers anys que l’Ajuntament de Barcelona ha hagut d’eixugar via noves dotacions pressupostàries, inclosa una aportació extraordinària el 2020 de 10 milions d'euros. A més, un seguit de sentències judicials presentades pels treballadors es van resoldre amb l’equiparació dels salaris amb els dels tècnics de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, fet que va disparar la massa salarial.

Tot plegat ha fet que en aquests moments, a punt d’acabar l’any 2021, l’empresa i els representants dels treballadors es trobin en un procés de negociació que busca resoldre la viabilitat de la televisió pública barcelonina. Entre les propostes confrontades, n’hi ha dues de principals, o bé retallar la massa salarial o bé aconseguir un augment de la dotació municipal. Punts divergents que, pel bé del futur de Betevé, haurien de convergir en un acord, que fins i tot es podria resoldre abans de Cap d’Any, o almenys així ho voldria la direcció.

Plató de Betevé, amb cartells en contra dels acomiadaments / Montse Giralt

Aconseguir retallar la massa salarial és la proposta que fa la direcció de Betevé, mentre que per als representants dels treballadors, la prioritat passa per mantenir les actuals condicions -no només salarials, també laborals i socials- gràcies a un augment de la dotació econòmica que rep de part de l’Ajuntament de Barcelona, que és, en última instància, el propietari de Betevé via ICB.

74% de massa salarial

En l’actualitat, Betevé és un mitjà de comunicació que compta amb una plantilla de 238 persones i amb unes taules salarials que, gràcies a sentències judicials, estan equiparades amb les dels treballadors de l’ajuntament i que són semblants a les que es paguen en altres mitjans de comunicació de titularitat pública i superiors als que existeixen en mitjans privats. D’ençà que es van començar a presentar demandes per cessió il·legal de treballadors en els darrers anys, la plantilla de Betevé ha estat internalitzada, però l’augment de la massa salarial no s’ha correspost amb un augment pressupostari, i això ha abocat a una situació insostenible.

Per entendre la situació, cal recordar que la internalització efectiva dels treballadors no es produeix fins al 2018, ja que anteriorment ICB només comptava amb 20 empleats, mentre que la resta eren aportats per productores externes per mitjà de concurs públic. La nova situació, a més, aboca a la necessitat de negociar un nou conveni laboral, i aquí és on salten les espurnes entre els interessos de l’empresa i els dels treballadors.

Roger Matamoros, representant del comitè d'empresa / Montse Giralt

“Portem dos anys negociant el conveni i no hi ha manera d’avançar”, assenyala Roger Matamoros, membre del Comitè d’empresa, en conversa amb elNacional.cat, per afegir que “és normal que en els darrers anys hagi pujat la massa salarial” gràcies a l’equiparació via sentències judicials, i afegeix que des del 2015, la despesa en sous ha pujat “del 57% al 74% del pressupost”, però apunta que el problema és que “l’Ajuntament no ha posat un duro de més”. 

Segons dades aportades pel comitè d’Empresa, el pressupost de Betevé ha passat de 15 milions d’euros el 2007 als 17,6 del 2021, un increment “que no ha sigut gran”. Pels treballadors, l’Ajuntament “hauria d’haver reaccionat” a mesura que es guanyaven les demandes i “aportar més diners”. “Per nosaltres la solució és simple, el propietari, l’Ajuntament de Barcelona, és qui ha d’aportar diners perquè tiri endavant i tot estaria solucionat”.

El director de Betevé, Sergi Vicente /  Sergi Alcazar

En aquest diagnòstic coincideix parcialment Sergi Vicente, director de Betevé, que en declaracions a elNacional.cat apunta que efectivament, la massa salarial es menja “tres quartes parts del pressupost, i això a qualsevol empresa és insostenible”, però dissenteix en que la solució al problema sigui augmentar la partida de diners que facilita el consistori.

“No és veritat que l’ajuntament ens hagi tancat l’aixeta”, sosté Vicente. “És a l’inrevés, als últims anys ha anat obrint l’aixeta i ha arribat un moment que diu que ja no l’obre més, no la tancarà, però no la incrementarà”. En aquest sentit, el director defensa que el consistori “ha respost”, però apel·la a la necessitat per part de la direcció d’acceptar que l’ajuntament “no pot estar sempre posant més diners” i a l’obligació de “gestionar-los responsablement, perquè són diners públics”.

En aquest sentit, el director assenyala que per equilibrar el pressupost del 2021, “malauradament vam haver de prendre la decisió dels acomiadaments i malauradament ens trobem en una negociació on proposem una rebaixa de la massa salarial”.

Les propostes sobre la taula

Amb una dotació econòmica de 17,6 milions d’euros per al 2021, que es mantenen en la proposta de pressupostos del 2022, la negociació entre treballadors i empresa continua. Dijous passat va haver-hi una nova reunió, però de tota manera, les posicions continuen distanciades, en especial pel que fa a les principals intencions de la direcció.

Segons assenyala Vicente, per part seva la plataforma de negociació té tres eixos principals: “la part econòmica, l’organització del treball i unes noves taules salarials”. Pel que fa a la part econòmica, el director de Betevé defensa la necessitat d’equilibrar el pressupost per la via de retallar els sous, però aquesta part es vol complementar amb una nova organització del treball, que implicaria per exemple, “reglamentar els caps de setmana”, que en l’actualitat no ho estan, i també afectaria una sèrie d’aspectes socials que “permetrien un estalvi que repercutiria en una major flexibilitat”. 

Redacció de Betevé / Montse Giralt

Per part del comitè d’empresa, tot i acceptar que cal regular els caps de setmana, apunten que el model d’organització del treball és en realitat “una retallada espectacular en l’àmbit social”, ja que afecta aspectes com les retribucions que es cobren en cas de baixa per malaltia i altres millores obtingudes amb el temps. A més, pel que fa a retallades de sous, els treballadors plantegen retallar els sous més alts, és a dir, els dels directius, i congelar els sous de la resta fins al 2024.

El paper de les productores

Com passa en altres mitjans públics, el paper de les productores externes també és motiu de debat. Per a la direcció, el fet que s’hagi disparat la massa salarial els ha portat a haver de prescindir de “programes contractats a fora” i considera que això ha impedit que es puguin seguir fent programes com Oh my goig’ o Va passar aquí, un fet que perjudica l’oferta global del mitjà. 

En canvi, pel comitè la lectura és força diferent, ja que sostenen que una de les raons de l’actual conflicte laboral és que “les productores han perdut el seu pastís de mercat”.

“Venjança” de l’ajuntament?

Finalment, el paper de l’ajuntament i dels partits que formen el ple municipal es criticat per Matamoros, que defensa que el consistori “té diners per invertir” i apunta que si no ho fa és per “venjança”. “La sensació que tenim nosaltres és que aquest procés és una venjança per la qüestió de les sentències judicials”.

A més, el comitè d’empresa, que s’ha reunit amb tots els partits polítics, apunta que el consell d’administració, que està per sobre del director i està format per noms proposats pels partits polítics, en general defensa que la solució ha de ser interna i no abocar-hi més diners.

Mobilització dels treballadors de Betevé el passat 23 de setembre / Carlos Baglietto

En aquesta qüestió, el director de Betevé assenyala que la seva funció és la de fer una “gestió responsable” i que en tot cas, la seva relació amb els responsables de la Casa Gran sempre ha estat bona, tant durant el mandat de l’alcalde Trias com en el primer de Colau i en aquest segon on Betevé penja de la primera tinença d’alcaldia, és a dir, de Jaume Collboni.

Solució imminent?

Tot plegat, la situació a Betevé es planteja en un estira-i-arronsa entre empresa i treballadors que avança lentament. Tot i que les dues parts es mostren confiades a arribar a un acord, el fet és que les propostes de solució continuen allunyades les unes de les altres. La intenció de la direcció és tancar l’acord aquest mateix any, però el calendari sembla complicar-ho. Per part dels representants dels treballadors, la voluntat és seguir negociant i veure com “s’encamina tot” abans de plantejar noves mobilitzacions. La solució, en tot cas, no sembla imminent.

 

Imatge principal: Betevé viu actualment una situació de conflicte laboral pel desequilibri pressupostari / Montse Giralt