La crisi de l'habitatge i la derivada por de perdre ajudes ha disparat els empadronaments sense domicili fix a Barcelona. Així es desprèn com a principal conclusió d'un informe de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que assenyala que en els darrers dos anys la xifra de persones en aquesta situació gairebé s'ha duplicat, passant de 24.019 a 45.913. I l'augment és notori si es compara amb el 2015, quan tan sols eren 3.991 persones empadronades sense domicili fix. L'estudi municipal, fet a partir de les dades recollides en un qüestionari a entitats del tercer sector, assenyala que el principal factor que explica aquest augment de les situacions de sensellarisme i infrahabitatge, per l'augment de preus i la manca d'oferta assequible, i el fet que moltes persones en aquesta situació vagin a Barcelona perquè els governs dels seus municipis no els empadronen sense domicili fix.
L'estudi, que porta per títol "L'impacte de les prestacions socials sobre les Dinàmiques del Padró Municipal", contempla que pel 20% de les persones que necessiten empadronar-se sense domicili fix a Barcelona el motiu és viure en un habitatge o habitació on no se'ls deixa empadronar, generalment pel temor dels titulars d'aquests habitatges o d'ells mateixos al fet que pugui suposar deixar de tenir prestacions o ajudes socials.
La comissionada d'Acció Social, Sònia Fuertes, ha assenyalat també que “moltes persones podrien estar optant per empadronar-se sense domicili fix perquè segons com estigui conceptualitzada una determinada ajuda pot no estar recollida la situació d’exclusió residencial en què es troben”. Així, ha posat com a exemple el cas de dues famílies que no poden afrontar el cost de viure soles i es veuen obligades a compartir pis. "Tot i viure juntes no són una mateixa unitat econòmica", ha apuntat. Amb dades del cens del 2021, es van comptabilitzar 671.178 llars i 648.670 habitatges considerats principals, per la qual cosa es desprèn que 22.000 famílies compartien casa.
Fuertes ha apuntat aquest dilluns en una atenció a la premsa que la realitat de l'exclusió residencial ha canviat molt en els deu últims anys, ja que "la situació de viure en habitacions desgraciadament afecta molts més nuclis familiars i moltes més persones". Per la qual cosa, assevera que caldria "revisar si realment les diverses prestacions estan adaptades". La comissionada d'Acció Social ha destacat que l'informe explicita la "necessitat que hi ha entre diferenciar la unitat de convivència, la unitat econòmica i la unitat familiar per fer el càlcul de les prestacions socials" perquè "podria passar que en alguns casos les persones estiguin optant per la via de l'empadronament sense domicili fix per la situació d'exclusió residencial que viuen".
Un "glossari" fix i detallat
En concret, la comissionada ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona treballarà per "un glossari compartit" que fixi què vol dir "unitat familiar, unitat econòmica i unitat de convivència" a partir d'altres models que ja ho han consensuat i convidarà a fer-ho a d'altres administracions. A més, ha subratllat el "compromís claríssim" de Barcelona perquè es pugui fer efectiu el dret a empadronar-se i la seva obligació com a administració a garantir-ho, al mateix temps que ha instat els ajuntaments que no ho estan fent a aplicar també l'empadronament sense domicili fix. Fuertes s'ha mostrat confiada que aquests canvis en la manera d'entendre els conceptes d'unitat familiar, unitat de convivència i unitat econòmica respecte a ajudes i prestacions portarà a una reducció en la xifra d'empadronats sense domicili fix, però ha eludit donar xifres.