La presència de la Prefectura de la policia espanyola a la Via Laietana, al centre de Barcelona, reconeguda per les autoritats de l’Estat com a escenari de tortures durant el franquisme i on també n'hi ha hagut després, és cada cop més qüestionada per la societat civil catalana, que veu la presència actual del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) com una mostra de les mancances democràtiques del règim del 78 i dels errors de la mal anomenada transició democràtica.
Per això, aquest divendres al vespre, just davant de l’edifici d’infausta memòria coronat amb una trista bandera espanyola, Òmnium Cultural, juntament amb entitats memorialistes, han organitzat l’acte Memòria contra la impunitat, per tornar a exigir el canvi d’usos de la comissaria de Via Laietana, 43, perquè esdevingui un espai de memòria democràtica. Abans de començar l’acte, un espontani ha proferit un sonor crit de ‘Viva España’, que només ha estat secundat per la persona que l’acompanyava.
Foto de família dels participants a l'acte / Sergi Alcàzar
L’acte ha començat amb la interpretació d’‘El cant dels ocells’ i el recordatori del cèlebre discurs de Pau Casals davant l’Assemblea General de l’ONU. Mentre es projectaven imatges sobre la façana de la instal·lació policial, Pilar Rebequer, membre de la Comissió de la Dignitat, ha recordat el seu pas per la Prefectura, on va ser torturada el 1970 i ha fet esment del “biaix de gènere, sexual i obscè” que patien les dones en mans de la policia franquista. Seguidament, Blanca Serna, represaliada durant el franquisme “i quan ja manava el PSOE” ha rememorat les quatre vegades que va ser traslladada a la Prefectura, on també va ser sotmesa a tortura.
També han pres la paraula Norma Pedemonte, advocada d’Alerta Solidària, que entre altres porta el cas del noi de la dessuadora taronja, que ha recordat que les tortures se segueixen practicant en l’actualitat i Carles Vallejo, ex-pres polític torturat pel franquisme que ha definit l’edifici de la Prefectura com un “espai immens del terror, símbol de la tortura, les vexacions i violacions dels drets humans”.
Cuixart: “Símbol d’aquest franquisme que no marxa”
La intervenció final ha estat la del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha aprofitat el seu parlament per recordar que la seu de la Prefectura de la policia espanyola és la “seu de tortures i vexacions” i una mostra “d’aquest franquisme que no marxa”, però també “un símbol del fet que la nostra lluita no defalleix”.
Així mateix, el president d’Òmnium ha recordat que les persones que “van desafiar les tortures més salvatges”, ho van fer per “llegar-nos un futur millor a tots nosaltres”, i per això ha reclamat que “aquest horror es converteixi en un centre de memòria”.
“Quaranta-sis anys després de la mort de Franco, la comandància de la Via Laietana és una greu anomalia internacional”, i per això ha retret directament la “ignominiosa complicitat de l’Estat espanyol”, que preveu als pressupostos generals de l’Estat una partida de 8 milions d’euros per renovar les instal·lacions i perpetuar el seu ús policial.
Jordi Cuixart durant el seu parlament / Sergi Alcàzar
“Perquè Via Laietana sigui un espai de memòria ha de deixar de ser un espai per a la repressió, ni un sol euro públic a la comissaria si no és per convertir-la en un espai de memòria i dignitat col·lectiva”, ha reblat Cuixart.
Imatge principal: Jordi Cuixart, amb la Prefectura de la Via Laietana just darrere seu / Sergi Alcàzar