La zona esportiva de la Universitat de Barcelona, situada al costat mar de l’avinguda Diagonal al límit amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, és l’espai escollit per a l’ampliació de l’Hospital Clínic, que implicarà la conversió d’una zona de 290.000 metres quadrats en un nou pol de ciència i salut amb equipaments capdavanters, mentre que l’edifici històric de l’Eixample mantindrà els seus serveis sanitaris a la població de referència. Ara bé, hi ha una curiositat sobre tota aquesta zona que acollirà l’ampliació, i és el fet que no va formar part del terme municipal de Barcelona fins a l’any 1933, encara no fa cent anys.
Malgrat que quan es parla d’agregacions a Barcelona sovint es fa referència a l’annexió íntegra dels municipis del pla, que es va fer en tres fases: la del 1897 incorporant Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts; la d’Horta el 1904, i la de Sarrià el 1921, el cert és que Barcelona també va engolir altres parts dels municipis adjacents, amb un objectiu final no assolit de convertir en part de Barcelona tots els municipis entre el Besòs i el Llobregat, és a dir mig Sant Adrià del Besòs per un costat i l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, per l’altra.
De fet, durant el segle XX i a banda d’Horta i Sarrià, Barcelona es va annexionar territori dels municipis de Santa Coloma de Gramenet i de l’Hospitalet de Llobregat. Del primer, el 1944 Barcelona va annexionar-se els territoris del marge dret del riu Besòs que formen els actuals barris de Baró de Viver i el Bon Pastor del districte de Sant Andreu. Pel que fa al segon, el 1920 les Corts Espanyoles van donar llum verda a l'expropiació de 900 hectàrees de la Marina de l'Hospitalet a favor del Consorci del Dipòsit Franc de Barcelona per construir un port franc, un projecte que no es va materialitzar i que actualment forma part de la Zona Franca. Una segona agregació és la que implica els terrenys on s’ubicarà el futur Hospital Clínic.
L’Hospitalet escapçat
L’any 1931 va arrencar una segona retallada de territori de l’Hospitalet de Llobregat, quan Barcelona va reclamar 50 hectàrees de la zona de Finestrelles, fins al moment pertanyents a l'Hospitalet, amb la intenció de perllongar l'avinguda Diagonal. Segons recull l'estudi Històries de Collblanc-la Torrassa d'Inocencio Salmerón, la parcel·la que es volia expropiar "s'iniciava en el camí de Finestrelles, baixava pel camí de Torre Melina fins a trobar el torrent Gornal, i s’unia posteriorment al torrent de Rigalt, travessant la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera fins arribar a la fita que assenyalava els termes d'Esplugues i l’Hospitalet", és a dir, que ocupava l'àrea que actualment conforma l'avinguda Diagonal des de l'estació de Metro de Zona Universitària fins a la confluència amb la ronda de Dalt, incloent-hi el parc i el roserar de Cervantes, el dipòsit d'aigües de Finestrelles i l'Escola Thau per sobre de la Diagonal, i el Palau de Congressos de Catalunya, el parc de Can Rigal i les instal·lacions esportives de la Universitat de Barcelona per la part de sota.
Cal tenir en compte que el municipi de l’Hospitalet de Llobregat va passar d’una superfície de 21,9 quilòmetres quadrats el 1918 als 12,4 amb els que compta un segle després i, per tant, en els darrers cent anys aquest municipi ha patit unes retallades territorials que han reduït la seva extensió en un 44 per cent. En tot cas, malgrat les reticències de l’Hospitalet a aquella absorció, que es reprodueixen cada cop que algú, des de Barcelona, aposta per convertir la segona ciutat de Catalunya en un districte de la capital catalana, l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar la cessió el 1933, això sí, a canvi de compensacions com ara el compromís per part del consistori barceloní de prestar el servei d'extinció d'incendis, la recollida de gossos vagabunds una vegada per setmana i, en cas d'epidèmia de verola, l'administració de vacunes, entre altres condicions.
Així es recull en l'obra Una aproximació a l'estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, 1920-1933 de Jordi Ferrer i Pumareta, que apunta que al cap de poc va haver-hi "constància d'incompliments i de problemes de gestió i retards" pel que fa als serveis compensatoris, tot dubtant que la "regularització de límits per a la prolongació de l'avinguda de la Diagonal" fos "un argument de prou pes per justificar una alteració de terme municipal", alertant de possibles motivacions "lligades a les propietats del sector". Fos com fos, el cert és que des del 1933 que aquella part de l’Hospitalet forma part de Barcelona, una agregació que sovint passa desapercebuda enfront de les agregacions dels municipis que actualment són districtes de la capital de Catalunya.