Custodia Moreno Rivero (Granada, 1943) ha aconseguit el que pocs pregoners de la Mercè han assolit els darrers anys, obtenir el vistiplau del govern municipal i de l’oposició. Activista veïnal, antiga barraquista i lluitadora feminista, serà l’encarregada, aquest dijous 23 de setembre, de fer el tret de sortida de la Festa Major de Barcelona amb un pregó que ja avança que servirà “per picar el crostó a algú”.
Amb quatre anys va arribar a Barcelona a bord del tren ‘sevillano’ i la primera sorpresa que es va trobar amb la seva família és que al pis que havien llogat ja hi vivien tres famílies més, de manera que van anar a viure a una barraca del barri Can Baró, sense clavegueram ni electricitat. De jove va haver de combinar la feina amb els estudis i va aconseguir llicenciar-se en Infermeria. A la feina i els estudis hi va sumar la lluita social i es va implicar en les lluita veïnals i també amb les de signe feminista, promovent l'educació sexual i la informació sobre els mètodes anticonceptius entre les dones del Carmel els anys 70.
Un cop casada, l'any 1972, la Custodia va canviar la barraca per una casa d'autoconstrucció que els seus pares havien anat edificant al Carmel durant els caps de setmana. Més tard va presidir l'Associació de Veïns del Carmel, quan es va aconseguir que arribés al barri el clavegueram i l'aigua corrent.
Custodia Moreno va rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat el 2009 / AjBCN
En la seva llarga trajectòria social va tenir temps també per fer una incursió a l’ajuntament, on va ser consellera independent del Districte d'Horta-Guinardó sota el mandat de l'alcalde socialista Pasqual Maragall entre el 1990 i el 1995. L'any 2009 li van lliurar la Medalla d'Honor de la Ciutat.
Ja jubilada, Moreno destaca pel seu compromís veïnal, social i polític que ha propugnat sempre, i sense tenir pèls a la llengua. Per això mateix afirma que actualment, l’alcaldessa Ada Colau “és poc popular als barris”.
Quan li va arribar la proposta de fer el pregó de la Mercè 2021, que és el primer que va pensar?
Quan l’alcaldessa em va dir que havien pensat en mi perquè fos la pregonera, em vaig quedar molt sorpresa. Mai m’ho havia imaginat, jo que he fet moltes coses a la vida. Va ser una sorpresa, una agradable sorpresa, però em vaig quedar parada. Vaig agrair l'atenció, perquè no deixa de ser un honor, però de seguida vaig notar com si tot el pes del món caigués sobre mi i vaig dir que no em veia amb cor. Estic cansada, tinc a càrrec meu una persona de 101 anys i vaig dir que no, però amablement va dir que m’ho pensés i que ja li diria el que. I quan ho vaig pensar aleshores vaig adonar-me que per diferents motius, per totes les dones del món que no tenen veu ni dret, la meva gent del barri, les dones que en silenci col·laboren perquè aquesta ciutat sigui el que és, aquest sostre de vidre que hem d’estar trencant contínuament les dones i després vaig pensar que no podia ser un obstacle per a que la veu d'una veïna se sentis al Saló de Cent quan tantes vegades m’han sentit a la plaça de Sant Jaume, és com un canvi d’escenari.
Ja té pensat quins seran els eixos del pregó?
Serà una mica diferent del que s’espera. Jo soc poc políticament correcta i penso que com aquest any tot és diferent, el meu pregó també. Però serà d’estima a aquesta terra, una mica reivindicatiu i de picar el crostó a algú, per aquí anirà la cosa.
Jo soc poc políticament correcta i penso que com aquest any tot és diferent el meu pregó també, una mica reivindicatiu i de picar el crostó a algú
És conscient que vostè és la primera pregonera dels darrers anys que ha generat un cert consens entre govern municipal i oposició?
Sí, i n’estic contenta. Suposo que també hi haurà crítiques a posteriori, però és una de les alegries que estic tenint i m’anima. Estic una mica emocionada de les mostres d’afecte que rebo de tot arreu, de gent de l’oposició, de gent amb qui he tingut enfrontaments i és una alegria. Per a alguna cosa estic servint, per a que hi hagi una mica de consens quan la pregonera sempre suscita crítiques.
El mateix ha passat amb el cartell, oi?
El cartell és preciós, és un encert. La corona és la sardana, que costa de veure-la d’entrada. Als que som republicans ens costa una mica, però és una sardana. Francament, m’ha agradat molt.
Que pot aportar vostè com a pregonera?
M’agradaria mantenir aquest consens que dèiem. Que quan acabi el pregó que algun missatge dels que doni, quedi. M’agradaria que s’interioritzés alguna cosa del que dic, no aspiro a més. Però sense tomàquets i que les xiulades siguin mínimes, que sé que per algun motiu n’hi haurà.
Però en tot cas, no seran per vostè.
Espero que per mi no siguin, i si en ve alguna, doncs mira, que hi farem, benvinguda sigui. Quan surts al ‘ruedo’ ja saps a què t’exposes.
Però no es descarta que l’alcaldessa sigui xiulada.
És que es barregen coses i no sabem distingir quan s’ha de cridar i quan fer una oposició seriosa i ferma. Les coses es desvirtuen perquè segur que hi haurà motius per xiular, si no n’hi hagués no seríem una societat normal, però sap greu, perquè ara és motiu de festa, el pregó, el balcó, els gegants, la gent amb ganes de festa i més encara ara amb tota la crisi, la gent té ganes de sortir i passar-ho bé.
Segur que hi haurà motius per xiular, si no n’hi hagués no seríem una societat normal, però sap greu, perquè ara és motiu de festa
Vostè va viure força anys al barri de barraques de Can Baró. De tota aquella època, com ha de reaccionar la ciutat? Se n’ha d’oblidar? Ho ha de rememorar? Se n’ha oblidat massa?
Es va oblidar massa. Després d’aconseguir als 90 acabar pràcticament amb totes les barraques horitzontals, perquè de barraquisme vertical en continua havent-hi, doncs va haver-hi un silenci, que allò havia passat i s’havia acabat, però un grup de gent vam muntar una plataforma ciutadana per reivindicar que aquest oblit no fos així, vam arribar a l'acord amb l'ajuntament de posar plaques allà on hi havia hagut barraques per recordar-ho i com a homenatge a la gent que hi havia viscut. Hi ha hagut un interès per tota la lluita que vam fer la gent dels barris, perquè no només ens vam preocupar d’aconseguir millores als nostres barris, també vam lluitar molt perquè a aquest país vingués la democràcia.
Barcelona ha fet les paus amb els barraquistes?
Sí, perquè amb molta lluita vam aconseguir un habitatge, però després de cinquanta anys encara tenim aquest problema de l'habitatge, i aquesta és una de les coses del pregó i del crostó. Que encara no s’hagin pres mesures serioses per intentar solucionar el problema de l'habitatge, és de vergonya. Si no es fa vivenda pública, això no se soluciona.
I del seu pas per l’ajuntament, quin record en té?
Tinc molts bons records, em van tindre una estima, em van respectar molt. En tot moment, de veritat vaig ser independent, jo sempre deia la meva. Però de la mateixa manera va ser difícil que la gent del meu barri acceptessin que jo passés a formar part de l’ajuntament, que és la contradicció de l’esquerra, que volem tenir el poder i quan tens una parcel·la de poder ja ets un venut i un renegat. Em moriré sense saber per què aquesta contradicció, però he tingut molts bons records de l’ajuntament. Clar que jo era la veïna de l'ajuntament i mai era al despatx, sempre estava al carrer.
I que creu que ha aportat a la ciutat?
Això ja són paraules majors. Arribar a Barcelona va ser arribar a un petit oasi d’oportunitats enmig del desert tan espantós del que veníem. No sé, el meu granet de sorra, donar el millor de mi.
Arribar a Barcelona va ser arribar a un petit oasi d’oportunitats enmig del desert tan espantós del que veníem
D’aquella Barcelona que va conèixer de jove, què ha desaparegut que s’hauria d’haver conservat?
No, la història és la història i uns fan una cosa i després uns altres en fan una altra a sobre. Ara, potser hem perdut una mica d’espurna com a ciutat, d’alegria. Abans hi havia més discussió, que si ‘piruli’ sí, ‘pirulí’, no. Trobo que això està una mica aigualit.
Perquè falta aquesta espurna?
Ens hem tornat molt conservadors la majoria. És la contradicció que tenim l’esquerra, que lluitem per les coses i quan ja les tenim i venen els altres ens molesta perdre el que ja tenim. Ens hem tornat molt conservadors. I pel que fa a ciutat s’ha perdut el ‘glamour’, sempre estàvem al capdavant de qualsevol novetat. Als barris la cosa està molt atomitzada, i no perquè no hi hagi problemes, que n’hi ha.
Això que diu és una crítica a l’actual govern municipal? Com veu la gestió d’Ada Colau?
Està sent molt poc popular als barris, cosa que és contradictòria, perquè continuen fent-se millores, però costen molt els canvis. Però possiblement costa molt entendre tots els canvis, a nivell de transport no havíem solucionat el tema dels cotxes que tenim el de les motos, i ara els patinets, i tot ho volem per demà passat. I no és que estigui completament d'acord amb la gestió, en absolut, tinc les meves crítiques, però tampoc entenc aquesta critica tant exagerada. No crec que la nostra ciutat estigui tan malament. Les obres? Sempre hi ha hagut obres! Crec que estem sent una mica injustos, no deixem que aquest govern acabi de desenvolupar-se. Hem tingut la mala sort de la pandèmia, això ha alterat i paralitzat durant un temps la gestió.
[Colau ] Està sent molt poc popular als barris, cosa que és contradictòria, perquè continuen fent-se millores, però costen molt els canvis
Però per exemple, hi ha la sensació que la ciutat està més bruta que mai...
Perquè som molt ‘guarros’! Jo foto bronca als polítics però hi ha una cosa que em preocupa, l'incivisme, demanem papereres però seguim llençant la llauna fora, i no traiem les escombraries a l’hora. Si la ciutadania no col·labora, ningú ho arregla això. No hi ha prou diner públic per tenir una ciutat a prova de revista. Tots s’ha de millorar, però si tots fóssim més nets, Barcelona no estaria tan bruta.
Per acabar, mai ha pensat en ser alcaldessa?
No ho havia pensat mai, però en algun temps hauria pogut. Ser alcaldessa era i segueix sent fort, però estar en la línia, si m'hagués dedicat a la política, estar dins del govern municipal, amb algun càrrec…
Imatge principal: La pregonera de la Mercè 2021, Custodia Moreno / AjBCN