El president del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera Bellés (Badalona, 1967), va aconseguir en les eleccions municipals del 2023 doblar el nombre de regidors del PP a la capital de Catalunya, passant de dos a quatre regidors que, a més, van ser decisius per a barrar el pas al guanyador d’aquells comicis, Xavier Trias, i investir com a alcalde el candidat del PSC, Jaume Collboni. Una decisió que Sirera defensa encara que consideri que Collboni “manté les mateixes polítiques que Colau”, perquè valora que no podia permetre “que Trias posés Barcelona al servei de Puigdemont”.
En tot cas, ara que fa un any i tres mesos que governa Collboni i queden menys de tres anys per a les pròximes eleccions municipals, Sirera és l’únic líder municipal que té clar que serà candidat el 2027, i no s’està de proclamar que “la meva vocació és ser alcalde de Barcelona i treballo per ser-ho”. Tant és així que el seu dia a dia és pràcticament una campanya electoral de llarg recorregut que, a més, se centra en el principal problema de la seguretat. En aquest sentit, i en el marc d’una llarga conversa d’actualitat política amb ElNacional.cat dona una dada que no pot caure en sac foradat: “Mentre duri aquesta entrevista, segurament s'hauran produït deu fets delictius a la nostra ciutat”.
Senyor Sirera, ara fa quinze mesos que els seus vots, juntament amb els de Barcelona en Comú, van propiciar que Jaume Collboni fos alcalde de Barcelona. Se’n penedeix? N'està orgullós? Ho tornaria a repetir?
No me’n penedeixo perquè crec que vaig fer el millor per la ciutat de Barcelona, que era evitar que el separatisme es fes amb la capital de Catalunya i vaig aconseguir, per altra banda, fer fora Colau del govern municipal. Per tant, vaig complir la meva paraula electoral que era no permetre que el separatisme es fes amb Barcelona i fer fora la pitjor alcaldessa que ha tingut la ciutat des de la recuperació de la democràcia. Si vostè em pregunta si Collboni és el millor alcalde de Barcelona o si ho està fent bé, li diré que no. Però és que l'alternativa era escollir entre susto o muerte. Vam escollir el menys dolent per la ciutat de Barcelona.
No li preguntaré si Collboni és el millor alcalde de Barcelona, però sí que li preguntaré si Barcelona ara està igual, millor o pitjor que amb Ada Colau?
Malauradament, crec que està igual. És cert que algunes coses han canviat. Collboni té un tarannà diferent del de Colau. Per exemple, ha rebut el rei d'Espanya, s'ha reunit amb el president de SEAT, cosa que Colau no havia fet. La normalitat institucional ha tornat a l'Ajuntament de Barcelona. Però les polítiques són les mateixes. És la mateixa manca de voluntat de posar fi a la inseguretat de Barcelona. Els impostos continuen disparats. Malgrat el que ha anunciat i la publicitat que fa amb el Pla Endreça, la ciutat continua bruta. Moltíssima gent dormint al carrer, cada vegada més pobresa, els problemes de l'habitatge van a més. Malauradament, tenim la mateixa política que teníem amb la senyora Colau, el que passa és que amb un tarannà diferent.
Jo no podia permetre que l'alcalde de Barcelona posés la ciutat al servei de Carles Puigdemont"
Justifica el vot a Collboni per aturar "el separatisme". Anomenaria això un cordó sanitari? Ho pregunto perquè vostès, per exemple, s'han oposat a fer un cordó sanitari a Vox.
Nosaltres no fem cordons sanitaris a ningú, tampoc al separatisme. El que passa és que durant molts anys Barcelona ha viscut una situació molt complicada. Era la zona zero dels aldarulls, del procés, tots vam veure com es destrossava Barcelona, es cremava el centre, i això ho van fer, fonamentalment, Esquerra Republicana i la gent de Junts. Jo vaig parlar amb el senyor Trias setmanes i dies abans de l'elecció de l'alcalde. I jo li deia, escolta, tu dius que no ets separatista, però quan siguis alcalde, què faràs? Aniràs a veure Puigdemont? "Home, i tant, aniré a veure Puigdemont". Clar, jo no podia permetre que l'alcalde de Barcelona posés la ciutat al servei de Carles Puigdemont, que és qui ha provocat que 9.000 empreses catalanes hagin marxat de Catalunya, que la situació en els darrers anys hagi estat molt negativa i la imatge internacional de la nostra capital, de la nostra ciutat i de Catalunya ha estat molt malmesa per culpa de qui ha volgut, legítimament si es vol, però equivocadament, aconseguir una independència que no ha arribat i que no arribarà.
Però, discurs nacional a banda, vostès no s'haurien entès millor amb Xavier Trias i Junts per Catalunya, que no pas amb el PSC?
Doncs no sé què dir-li, perquè quan jo sento el que diuen els de Trias a l'Ajuntament, a vegades coincideixen molt amb el que diu la senyora Colau. Estan en contra dels creuers, estan a favor de mantenir el 30% de reserva de l'habitatge social... fan unes declaracions a vegades que són molt contradictòries, i a més a més, miri, Junts és un partit que en aquests moments està acceptant i donant suport a una política econòmica i laboral que es fa des del govern d'Espanya, que està en mans de Podemos. I, per tant, a mi em sobta que un partit que es considera de dretes estigui donant suport a una política econòmica que es fa des de partits com Comuns o Podemos.
Feijóo no és president perquè no vam acceptar les condicions que ens posava Junts, si les haguéssim acceptat segurament avui seria president"
En tot cas, vostè va barrar el pas a Trias però sí que poc després va participar en unes converses, trobades, cafès... amb líders de Junts en el marc d'una eventual investidura de Feijóo.
Ja ho he dit abans, jo no faig cordons sanitaris a ningú i crec que és bo en democràcia parlar amb tothom i jo a l'Ajuntament parlo amb gent de Junts, amb gent de Comuns, amb gent d'Esquerra Republicana, amb gent socialista, no tinc cap problema. Els ciutadans valoren que els polítics puguem parlar i puguem arribar a acords. I és cert que vaig prendre un cafè amb gent de Junts, vaig escoltar el que ells volien plantejar per fer president del govern a Feijóo. Hi ha una broma que es fa molt a les xarxes, que diu això que Feijóo "no es presidente porque no quiere". No, Feijóo no és president perquè no vam acceptar les condicions que ens posava Junts, si les haguéssim acceptat segurament avui seria president. Nosaltres no les vam acceptar, Sánchez va acceptar tot això i més, l'amnistia i un referèndum també. Sánchez és president perquè va acceptar aquest xantatge que plantegen els set diputats de Junts. Nosaltres vam escoltar el que deien i vam dir això és inviable, impossible. També li confesso que no pensava que el partit socialista seria capaç d'acceptar aquest plantejament que es feia des del separatisme.
En aquesta actitud de parlar amb tothom, el Partit Popular de Dani Sirena ha tingut converses en algun moment amb Jaume Collboni i el PSC per participar en el govern municipal?
No, en cap moment. Nosaltres vam entendre que amb quatre regidors no era el moment d'entrar al govern. No vam ser una força de les més votades i vam considerar que estàvem molt millor a l'oposició. És veritat que el que li demanem al senyor Collboni és que no lligui el seu futur a cap altre partit, sinó que parli amb tothom, que negociï amb tothom i que arribi a acords amb tothom. El que van dir els barcelonins a les eleccions és que cap partit tenia la majoria per governar. No vam demanar entrar al govern perquè crèiem que no era el moment, però és veritat que d'aquí a dos anys i vuit mesos, si la nostra formació política és decisiva, sí que demanaré estar al govern.
En campanya electoral vostè ja deia que el fet de presentar-se era una carrera de llarg recorregut. El podem comptar com a candidat pel 2027?
Per descomptat. La meva vocació és ser alcalde de la ciutat de Barcelona i estic treballant per ser-ho. Sé que no és una tasca fàcil, durant molts anys s'ha tingut una percepció o s'ha donat una percepció del Partit Popular que no és la correcta, que no és la real, i per tant estem treballant molt als barris, als districtes, treballant molt amb la gent per tal de resoldre els problemes que els barcelonins tenim, que no són pocs. Crec que estem fent la nostra feina. El que a mi m'agradaria ser és alcalde de poble i el meu poble és Barcelona, té un milió sis-cents mil habitants i el que estic fent és que tothom em percebi com una persona que està al costat de la gent. Això, d'aquí a tres anys, dos anys i vuit mesos, suposo que donarà els seus fruits. Pretenc que el meu partit pugui governar Barcelona per poder aspirar de debò a ser alcalde d'aquesta ciutat. Allà on governem, i no parlo només de Madrid, València, Màlaga, on es governa i es governa bé, aquí a Catalunya, en els llocs on governem, a les següents eleccions la gent ens vota encara més. Ho veiem a Badalona, a Castelldefels... No hi ha cap maledicció bíblica que digui que el Partit Popular no pot governar la ciutat de Barcelona, i també li dic que en privat molta gent, quan vaig als comerços, quan vaig als bars, quan vaig als petits empresaris, tothom em diu el mateix, que els agradaria tenir un alcalde de Barcelona com Almeida o com l'alcalde de Màlaga, o com l'Albiol a Badalona. I jo els dic, és fàcil, només has de votar el PP de Barcelona.
Entenc que el seu objectiu sigui ser alcalde, però abans ha dit que el 2027 voldrà entrar al govern municipal. Vostè entraria al govern municipal sense ser alcalde i amb qui ho faria?
Jo aspiro a ser alcalde i intentaré ser-ho. Sé que les coses no són fàcils i, per tant, ja veurem què diuen els ciutadans de Barcelona. Però, en qualsevol cas, la meva voluntat és governar la ciutat. Si pot ser com a alcalde, millor. Però, si no és com a alcalde, el que vull és implicar-me en la governabilitat d'aquesta ciutat. Garantir la seguretat, millorar la mobilitat, vull que Barcelona sigui com la casa de totes les persones que ens estan veient. Segura, neta. Allò que volem per la nostra casa, jo ho vull per la meva ciutat.
Veu possible que, ara que Ada Colau ha anunciat la seva marxa, i segurament després del procés congressual d'Esquerra Republicana, que finalment aquests partits entrin al govern municipal?
Ells ho estan desitjant. Portem un any i escaig de mandat on Trias, Colau, Alamany... sembla que estiguin darrere de les columnes de l'Ajuntament esperant que passi Collboni per dir-li "Jaume, quan entrem al govern?" És cert que Collboni es va comprometre amb el PP a no governar amb els comuns però jo no m'imaginava que Collboni demanaria a ERC que entrés al govern municipal, entre altres coses perquè ell va anunciar durant la campanya electoral que mai pactaria amb un partit que no respectés Espanya i Esquerra Republicana no és un partit que respecti Espanya. Per tant, ha mentit, ha traït els seus votants i a la paraula donada.
Quan tens el govern d'Espanya, tens el govern de la Generalitat i tens el govern de l'Ajuntament, llavors no pots culpar ningú de la teva ineficàcia"
Hem iniciat aquest curs polític amb una novetat, Salvador Illa instal·lat a l'altra banda de la plaça Sant Jaume. Tenir els dos veïns de la plaça Sant Jaume del mateix color polític és bo per Barcelona? És dolent?
El que és bo per Barcelona i per Catalunya és l'estabilitat institucional. El que no pot ser és que estiguem permanentment en un pim-pam-pum, Generalitat, Ajuntament, Estat. Si vostè em pregunta si crec que és bo que el govern de l'Estat, el Govern de la Generalitat i el govern municipal estiguin en mans del mateix partit, doncs depèn. Si parlem, per exemple de seguretat, a Barcelona tenim un greu problema d'inseguretat. I això de qui és competència? És competència de l'Ajuntament de Barcelona que no posa més guàrdies urbans al carrer, que no vol posar càmeres de videovigilància als carrers més conflictius; és culpa de la Generalitat que no posa els 3.000 agents dels Mossos d'Esquadra que necessita Barcelona, que no posa els recursos necessaris per tenir més recursos als jutjats i els judicis ràpids siguin realment ràpids, i és culpa del govern d'Espanya, que no modifica el Codi Penal perquè la gent no pugui delinquir i delinquir i entrar per una porta i sortir per l'altra. Quan tens el govern d'Espanya, tens el govern de la Generalitat i tens el govern de l'Ajuntament, llavors no pots culpar ningú de la teva ineficàcia. Per tant, ara, quan Barcelona té greus problemes no pot dir "és que Madrid" o "és que la Generalitat", no, tots són el mateix partit. Ja no tenen excuses de mal pagador. Si les coses van malament a Barcelona, a Catalunya, és per culpa que hi ha un partit que governa les tres institucions i no està fent bé la seva feina.
Parlem de seguretat, que continua sent un dels principals problemes dels barcelonins. Hem tingut una Mercè tranquil·la?
Hem tingut una Mercè una mica més tranquil·la que les Mercès dels darrers anys. És veritat des del Partit Popular fa molts mesos que alertem del que podia passar a la Mercè. Hem demanat que molts policies deixessin d'estar vigilant edificis per sortir al carrer. Hem demanat un pla especial per evitar el tema de les navalles. Hem demanat que s'ho prenguessin seriosament. Malgrat tot hi ha un mosso d'esquadra de paisà ferit, que jo li desitjo una ràpida recuperació, hi ha hagut detinguts, hi ha hagut agressions, no tant com en altres moments de la nostra història recent, però és veritat que la seguretat... mentre duri aquesta entrevista, segurament s'hauran produït deu fets delictius a la nostra ciutat, tres agressions sexuals al dia. Crec que ens ho hem de prendre molt seriosament, això de la seguretat.
El seu pla de xoc per posar fi a aquesta inseguretat, passa només per tenir més dotació policial?
No només, però déu-n'hi-do. Hi ha districtes de Barcelona que a les nits entre setmana tenen dues patrulles de la Guàrdia Urbana, o dues i mitja. I els caps de setmana es rebaixa, quan més es necessita hi ha menys policies. Hi ha molts carrers de Barcelona on la Guàrdia Urbana no s'atreveix a entrar. Calen càmeres de videovigilància en aquests carrers. No ens ha de preocupar tenir càmeres que vigilin el carrer. Si tu no fas res dolent, doncs no passa res, però s'ha de vigilar. S'ha de garantir que en determinades zones de Barcelona, el Raval, la plaça de la Gardunya... si vostè passeja a primera hora del matí, pot veure xeringues pel carrer, sang pel carrer, hi ha narcopisos. Ens acabem d'assabentar que els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana fins ara no es parlaven, no es passaven informació. Això què és? Albert Batlle porta cinc anys de regidor de Seguretat. I sempre ha dit que la coordinació és molt bona i ens acabem d'assabentar que no parlen, que no es passen informació. Calen més policies, calen més mesures de seguretat, la Guàrdia Urbana ha de tenir el suport de l'Ajuntament, han de portar armilles antibales, han de portar arcs per detectar si la gent porta navalles. Ens fa falta un pla de seguretat al Metro. Els vigilants de seguretat del Metro van sols i quan passa alguna cosa no tenen a qui recórrer. Fa un any i escaig que vam presentar una reforma del Codi Penal per acabar amb la multireincidència, i el partit socialista l'ha tingut congelat durant gairebé dos anys. Una persona que comet un delicte, al segon delicte que comet ha d'anar a la presó o ser expulsat d'Espanya si està irregularment al nostre país. Hi ha 265 persones que en el primer semestre d'aquest any han estat detingudes 2.000 vegades per 4.000 delictes. Això és una barbaritat, desmotiva la policia i els ciutadans no ho entenen.
Fins a quin punt la presència de Vox a l'Ajuntament de Barcelona els marca a vostès l'agenda en seguretat o immigració?
A mi Vox no em marca l'agenda en cap àmbit d'actuació. A mi qui em marca l'agenda és cada vegada que vaig a un barri i parlo amb els veïns. L'altre dia vaig estar passatge d'Alió, on hi ha greus problemes amb un grup de persones que han ocupat un edifici i són violents, van al mercat i roben, tenen la gent atemorida i es pixen des del balcó. Això no és Vox qui m'ho marca, això és que només cal passejar per la ciutat de Barcelona, parlar amb la gent, per adonar-te que el tema de la inseguretat a Barcelona està molt fumut i que s'han de posar solucions.
Barcelona té altres problemes, com el de l'habitatge. El govern municipal ja ha pres algunes mesures, com la regulació del preu de lloguer i la futura desaparició dels pisos turístics. Vostè creu que aquestes mesures són correctes?
Jo el que sé és que tot el que ha fet el govern municipal de Barcelona en els darrers anys, Colau i Collboni, comuns i PSC, són mesures que anaven adreçades a garantir que els preus del lloguer baixessin i han provocat tot el contrari. La ciutat més cara d'Espanya, on hi ha menys habitatge i on l'habitatge és més car. El que està clar és que totes les mesures que s'han aplicat van en contra que es pugui garantir un habitatge digne i amb un preu raonable als ciutadans de Barcelona. Què està passant? Doncs que a causa de les traves que posa l'Ajuntament, els promotors han marxat a construir a un altre lloc. Per tant, què ha de fer l'Ajuntament? Encara hi ha molt sòl que es pot edificar a la ciutat, i el que demanem és que aquest sòl se cedeixi per un temps a promotors que puguin construir habitatge social i que aquests promotors durant 50-70 anys es puguin fer càrrec de tenir uns lloguers assequibles per gent que té menys recursos i sense que l'Ajuntament perdi el sòl i es pugui ampliar l'oferta d'habitatge perquè la gent no hagi de sortir de la nostra ciutat. Hi ha altres coses que es poden fer. Una cosa que fem allà on governem: molta gent jove no pot comprar un pis, entre altres raons perquè no té el 20% inicial per pagar la hipoteca, l'entrada. Què demanem nosaltres? Que l'Ajuntament de Barcelona posi aquest 20% perquè la gent jove pugui pagar, molta gent pot pagar una hipoteca mes a mes, però no aquesta entrada. Per tant, l'Ajuntament li deixa sense interessos i aquests joves van retornant a l'Ajuntament aquest 20% inicial. Hi ha moltes mesures que s'estan aplicant a altres llocs però ara ERC i PSC volen eliminar els contractes de lloguer temporals. Molta gent que ve a Barcelona a estudiar, a fer un màster, a treballar, determinats metges... no podran llogar un pis.
La darrera ocurrència de Collboni és l'exprópiese als apartaments turístics. Això és un despropòsit perquè el missatge que estàs llançant és que els turistes no són benvinguts a la nostra ciutat"
Pel que fa al turisme, creu que tenim un problema de saturació? I si és així, com ho resoldria?
Jo crec que tenim un problema de manca de gestió del turisme. Som una ciutat turística, Barcelona és turística o no serà, el 15% del producte interior brut de Barcelona el facilita el turisme. Hi ha molta gent que diu, jo no visc del turisme. Però sí que vius del turisme, perquè si tens una botiga que ven el que sigui, hi ha molta gent que viu del turisme que et vindrà a comprar. Per tant, és una cadena que no podem amagar. Què és el que està passant? Doncs que s'ha gestionat malament. Tenim una ciutat meravellosa que durant anys hem fet que sigui una ciutat on pugui venir la gent i ara diem que no poden venir els turistes, que els creueristes ens molesten, que el Park Güell s'ha de tancar, que hem de posar una taxa turística, que hi ha gent que es dedica a cremar autobusos turístics perquè diuen que els turistes no sé què. La darrera ocurrència de Collboni és l'exprópiese als apartaments turístics. Això és un despropòsit perquè el missatge que estàs llançant és que els turistes no són benvinguts a la nostra ciutat. I són benvinguts. I quan diuen que volen un turisme de qualitat, molt bé, però no permets que es construeixin nous hotels de luxe. Quan no vols construir un aeroport perquè vinguin turistes amb un nivell adquisitiu alt; quan tens la Copa Amèrica, que et porta un tipus de turisme important, i ara vols que no vingui; estàs en contra de la Fórmula 1... Com vindran, amb bicicleta?
En aquest context, celebrar grans esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela és un encert, és un error?
Jo crec que és fonamental. Ara hi ha un debat sobre si la Copa Amèrica ha de tornar o no ha de tornar. Comuns i ERC, estan perquè no torni. Els socialistes, depèn del dia. Però és que totes les ciutats del món volen tenir la Copa Amèrica i les que l'han tingut com València, volen tenir la Copa Amèrica. Som l'única ciutat del món que ha decidit que no ens va bé la Copa Amèrica, que no ens interessa la projecció internacional de la ciutat, la gent que porta aquí ja més de dos anys amb un nivell adquisitiu alt com enginyers dels equips, vivint, treballant, gastant, llogant pisos, comprant, consumint... Tot això no ens interessa? Veure Barcelona de fons de la tercera competició més important del món, no ens interessa? Llavors, què ens interessa? Perquè, escolti, no volem Copa Amèrica, no volem turistes, no volem Fórmula 1, no volem... Què volem? De què viurem? Jo crec que aquest plantejament infantil, pueril, que jo estic millor sol, que ningú ens molesti, que s'han de treure els cotxes, tothom ha d'anar caminant, la ciutat dels quinze minuts, això és un desgavell. Barcelona no pot ser una ciutat de quinze minuts, Barcelona s'ha de poder creuar en quinze minuts. I no com passa ara, que per entrar a Barcelona o per sortir et passes ben bé una hora. Això no és viable. I això es fa simplement perquè el que es vol és atacar una indústria, atacar una forma d'entendre la vida. La gent ha de poder anar amb el seu cotxe o la seva moto i entrar o sortir de Barcelona sense problema. I posar carrils bici, canviar els carrils de sentit per impedir que la gent condueixi d'una manera fluida, és contaminar més, és provocar més embussos, més soroll, i no és la via que estan utilitzant les ciutats modernes al nostre entorn.
Parlant del que volem i el que no volem: el tramvia el volen o no el volen?
I tant, volem tramvia, però el que passa és que el que no volem és posar un tramvia just per la Diagonal. Escolti, estem trencant una via principal de comunicació de la nostra ciutat per un tramvia que no sé quanta gent l'utilitzarà, però en qualsevol cas hi ha alternatives, hi ha moltes alternatives. Posar el tramvia és trinxar la ciutat en dos, trencar i dividir la ciutat en dos. L'afectació semafòrica que té el tramvia farà que els carrers que creuen: Muntaner, Aribau, Balmes, passeig de Gràcia, tot això es col·lapsarà absolutament. I per tant crec que això no està fet per garantir la mobilitat, sinó que s'ha fet per treure vehicles del centre de Barcelona. Que no dic que no s'hagin de treure, però no pots fer-ho sense donar alternatives. No s'ha construït cap aparcament dissuasiu als afores de Barcelona, no hi ha un transport públic adequat per garantir això i, per tant, posar el tramvia és com si haguéssim posat tres carrils bici, que també hi són.
Arreu del món estan traient les vies del tramvia i aquí a Barcelona les estem posant"
En unes setmanes hi haurà tramvia fins a Verdaguer. Quina alternativa proposa vostè per arribar fins a Francesc Macià?
La nostra alternativa eren autobusos elèctrics, que és el que estan fent a tot arreu. Arreu del món estan traient les vies del tramvia i aquí a Barcelona les estem posant. És contradictori, molt contradictori.
L'alcaldessa de Casablanca no va venir per la Mercè perquè inauguraven unes línies de tramvia, precisament.
Jo entenc que l'alcaldessa de Casablanca no vingués per inaugurar unes vies de tramvia, però el meu referent no és Casablanca. Pot entendre que el meu referent és París, és Londres, són les ciutats modernes, no ciutats com Casablanca.
Per acabar, si vostè fos alcalde de Barcelona, què faria per potenciar o per evitar la reculada de l'ús social del català?
La millor manera de potenciar l'ús social del català és no obligar ningú a utilitzar-lo. I ha passat una cosa, després de molts anys de política lingüística, la gent jove cada vegada l'utilitza menys. I això per què? Doncs perquè quan t'obliguen a alguna cosa i la matraca és has de fer això, has de fer això, has de fer això, hi ha una reacció. Jo crec que la millor manera de potenciar l'ús del català és estimar-lo, és explicar que utilitzar-lo és una cosa que està bé, però no dir-li a ningú com es fa molt sovint, que a tal bar hi ha una persona que em va atendre en castellà i machacar amb això. La gent que pensa que així es defensa el català, el que està fent és que molta gent pensi que la gent que defensa el català és un coñazo. Jo soc catalanoparlant, parlo als meus fills en català, la meva mare em parlava en català i estimo el català, però el que no vull és imposar-lo a ningú. M'agrada que la gent el conegui, el parli, però a ningú li diré "parla en català", com a ningú li dic "parla en castellà". La llibertat és el més maco, les llengües estan per entendre'ns, no per separar-nos. I que el millor que té aquesta comunitat, el millor que té Catalunya, és que fins fa poc vostè em podia parlar en castellà i jo respondre-li en català i no passava res. Ara sembla que és com un acte de força. "Jo parlo en castellà perquè em dona la gana" o "jo parlo en català perquè em dona la gana". I això el que està fent és provocar un conflicte que no existia.
ENTREVISTA COMPLETA: