La situació de degradació que viu Barcelona és de tal magnitud que aquest mateix dilluns, l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar amb bombo i platerets una inversió extraordinària de 70 milions d'euros per assegurar uns mínims de neteja arreu de la ciutat. Amb tot, només cal fer un tomb pels carrers per comprovar sobre el terreny que els problemes són persistents en molts punts de la capital de Catalunya, i específicament en llocs d’alt contingut simbòlic, com el Fossar de les Moreres.
Aquest dimarts al matí, elNacional.cat ha pogut comprovar com diverses plaques del muret de granit vermell que forma part del memorial als defensors de Barcelona durant el setge del 1714 van caure i encara no han estat substituïdes. De fet, van desprendre's pocs dies després de la Diada Nacional -imatges del passat Onze de Setembre demostren que en aquell moment el memorial estava íntegre- i de moment l’única actuació palpable és que han estat retirades de la via urbana.
Les plaques caigudes estaven a l’extrem esquerre del mur mirant des del Fossar, allà on hi ha els versos de Pitarra: ‘Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor’ i almenys ja estaven malmeses el 17 de setembre, quan ho va denunciar l’entitat Memorial 1714, que precisament es dedica a la divulgació del valor històric i simbòlic del Fossar de les Moreres.
En concret, Memorial 1714 va denunciar via Twitter, fa més de dues setmanes, la “degradació i deixadesa permanent del Fossar de les Moreres”. “Un indret d’homenatge als lluitadors per les llibertats constantment humiliat”, lamentava l’entitat, que reblava la piulada recordant que “el Fossar és el memorial de guerra símbol de la Nació catalana”.
Flama eterna
El Fossar de les Moreres ocupa l’espai de l’antic cementiri parroquial de l'església de Santa Maria del Mar, on van ser enterrats part dels defensors de la ciutat de Barcelona durant el setge del 1714.
El Fossar va adquirir l’aspecte actual l’any 1989, un cop enderrocats uns edificis de planta baixa i el pont que antigament unia l'església amb el desaparegut Palau Reial que hi havia a l’actual Pla de Palau, i el 2001 s’hi va instal·lar el peveter amb una flama eterna -excepte algunes intermitències- en record dels caiguts, esdevenint un memorial al soldat desconegut on cada any, en ocasió de la Diada Nacional, s’hi celebren ofrenes florals i actes polítics.
Exposició polèmica
El mateix espai va ser objecte d’una polèmica l’any 2017, quan l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar, i al cap de pocs dies, retirar, una exposició de carretons de la compra plens de maons. Es tractava d’una instal·lació a càrrec de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va indignar la ciutadania per la seva ubicació.