Tot i que les obres de reurbanització de la Rambla fa més de mig any que van començar, fins al punt que ja s’han trobat importants restes arqueològiques, el cert és que la primera fase ateny un tram molt reduït del principal passeig barceloní, entre els portals de la Pau i de Santa Madrona. La resta de la Rambla queda encara pendent de l’inici d’unes obres que es podrien allargar fins al 2030, tot i que l’actual govern municipal ja ha expressat la seva intenció d’encavalcar les fases i accelerar les obres, tal i com han demanat veïns i comerciants. A l’espera que l’esperada renovació vagi guanyant trams, Amics de la Rambla ha presentat el seu informe anual de mancances de manteniment, amb un resultat demolidor.
Segons aquest informe, s’han detectat desenes de mancances i aspectes millorables segons els veïns, comerciants, usuaris i institucions. L’estudi ja s’ha presentat al districte de Ciutat Vella i en ell, el col·lectiu assenyala que les actuacions dutes a terme pel districte els dos últims anys “són petits pegats que no aconsegueixen revertir la imatge de deixadesa que el carrer respira”. “La Rambla és la imatge més internacional de Barcelona i també la imatge que molts barcelonins i visitants locals tenen de la ciutat”, insisteix l’informe que apunta que aquest passeig “continua presentant greus mancances de manteniment, agreujades per l’ús intensiu que sempre té aquest carrer”.
Mancances en paviment, voreres, escocells…
Tot i que a la llarga el paviment del passeig serà substituït, en l’actualitat hi ha gairebé una vintena de llocs on està tan malmès que fins i tot posen en perill la seguretat de les persones, amb lloses aixecades, trencades, forats, peces que ballen i perill d’ensopegar amb caragols que sobresurten. A les voreres laterals hi ha trams amb un desgast excessiu, manca de peces i fins i tot forats tapats amb ciment. Destaca el de davant del palau de la Virreina, seu de l’ICUB, on s’alerta específicament del perill d’ensopegades per elements de paviment deteriorat i forats. També s’alerta de més de deu pegats de ciment a causa de l’eliminació de pals de senyalització de trànsit.
Un altre punt de queixa són les tapes metàl·liques de serveis, de les quals n’hi ha de trencades, malmeses, foradades o fins i tot de les que ballen quan se les trepitgen. També hi ha problemes amb l’alta degradació dels pals informatius, mentre que pel que fa als escocells, n’hi ha set en molt mal estat, trencats o aixecats sobre el paviment. A més, n’hi ha una quinzena de buits. Així mateix, l’informe també insisteix en la manca d’un major manteniment, com la necessitat de podar les alzines del Pla del Teatre. L’informe també retreu a l’Ajuntament de Barcelona el mal estat de les parades de flors, amb grafits i falta de tapes de comptadors.
Pel que fa a les fonts, es demana que la de Canaletes tingui un “manteniment molt més acurat”, ja que presenta “molts elements de desgast i oxidació, sobretot a la part baixa”, mentre que les fonts tipus Wallace de les rambles dels Caputxins i de Santa Mònica no funcionen i tenen parts rovellades i deteriorades per l’aigua. Finalment, es critiquen mancances en l’enllumenat i en elements monumentals com les pintades al monument a Pitarra i peces trencades al mosaic de Miró.