El Baluard de Migdia és una part de l’antiga muralla de Barcelona que ha resistit fins als nostres dies, tot i que de la pitjor manera possible. A diferència del Baluard de Santa Madrona, al Paral·lel, que es manté en un estat raonable de conservació, i el Baluard de Sant Antoni, dignificat després de la renovació integral del mercat del mateix nom, el de Migdia, tot i conservar-se al llarg dels darrers segles, ha tingut molta mala sort, i l'últim intent de dignificar-lo, sota el mandat de l’alcalde Trias, ha degenerat els darrers anys fins a convertir-se en un focus de degradació, abandonament i brutícia.
Abans i després del Baluard de Migdia, com va quedar just després de la rehabilitació i el seu estat actual / AjBCN - Montse Giralt
De fet, aquest baluard sempre ha estat víctima de la seva situació, en un espai alhora cèntric i ignot, a l’entorn de l’estació de França. Encara avui la seva localització a escassos metres de la sortida de l’estació de Metro de la Barceloneta passa desapercebuda pels milers de persones que cada dia hi passen a tocar. I és que el seu recorregut històric inclou un paper heroic durant el setge de 1714 -va ser un punt de resistència l’11 de setembre-, però també segles d’oblit. Amb la revolució industrial, tot l’entorn es va dedicar a instal·lacions ferroviàries, i adjacent a l’estació de França va acabar prenent forma una altra estació de tren, la de Rodalies, mentre que sota seu, el baluard dormia el son dels justos.
Controvertida intervenció urbanística
Amb tot, la piconadora olímpica va enderrocar aquella estació de tren i va convertir el solar en un aparcament de superfície on en algun moment fins i tot es va considerar la possibilitat d’instal·lar-hi la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, que, finalment, anirà just a l’altra banda de l’Estació de França. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona, sota el domini dels alcaldes socialistes, va prendre la controvertida decisió de dedicar el solar a habitatge, amb una polèmica promoció de pisos a càrrec de l'empresa Tricéfalo-Vallehermoso, que es va convertir en una de les pitjors intervencions urbanístiques recents a la ciutat de Barcelona.
El 2006, l’any que Jordi Hereu va rellevar Joan Clos a l’alcaldia de Barcelona, el Baluard de Migdia va aflorar en tota la seva esplendor en els treballs arqueològics preceptius previs a la construcció de nous habitatges. De fet, com ja va passar amb les troballes arqueològiques del Mercat del Born, se sospitava que les restes eren allà sota, i no només el baluard del segle XVI, sinó també l'escullera del port de Barcelona del segle XV i la contraescarpa del segle XVIII, a més de diverses canalitzacions del Rec Comtal. Amb tot, l’operació immobiliària no es va frenar, bona part de les restes van quedar destruïdes i tot just es van fer unes petites modificacions que van resultar un nyap colossal. Tant és així que avui en dia, si es vol veure bé el Baluard, cal baixar al soterrani d’un pàrquing privat!
Amb la construcció dels pisos el baluard va quedar envoltat de gratacels i sense cap atenció. Tot plegat, unes pedres descontextualitzades. L’any 2014, amb Xavier Trias al capdavant de la Casa Gran, el mal ja estava fet, però el govern municipal del moment va intentar redreçar la situació i dignificar el poc que es va poder conservar amb la voluntat de crear un passeig arqueològic que, dins de les possibilitats existents d’un espai semiabandonat, reivindicava les restes com a part del patrimoni històric de la ciutat. El seu impulsor va ser l’aleshores tinent d’alcalde de cultura, Jaume Ciurana, convençut que una rehabilitació correcta podia ajudar a interpretar les restes del Baluard.
La Torre de Londres amb pintades?
La rehabilitació es va dur a terme i les restes es van convertir en un passeig arqueològic on es podia accedir al fossat -tot i que amb accés restringit-, mentre que una barana perimetral permetia observar tot el recinte des d’una posició elevada. Ara bé, amb el pas dels anys i la desídia municipal, tot l’espai s’ha convertit en un punt de degradació, amb un estat deplorable embrutat per grafitis, on s’acumulen les deixalles i fins i tot s’hi colen persones sense sostre per passar-hi la nit. L'incivisme s'ha fet amo de la situació i, fins i tot, les cristalleres de l'aparcament també s'han emplenat de pintades, de manera que ja ni des d'allà es pot veure el Baluard. De fet, el juliol del 2021 el president Quim Torra va alçar la veu per denunciar la “vergonya” que suposava mantenir el Baluard en aquell estat.
Passat un any, qui s’horroritza amb l’actual situació és precisament qui va impulsar-ne la rehabilitació, Jaume Ciurana, que exclama: “Algú imagina la Torre de Londres amb pintades?” En conversa amb elNacional.cat, l’extinent d’alcaldia de Cultura recorda que quan Xavier Trias va arribar a l’alcaldia, “ja ens vam trobar que s’havien permès construccions que no respectaven la integritat del patrimoni”, en especial el pàrquing que s'empassa el Baluard, en el que ja en aquell moment era un “menyspreu absolut pel patrimoni” que es va intentar redreçar amb una rehabilitació.
Ara bé, a la vista de la deplorable situació actual, Ciurana acusa el govern municipal actual d’actuar amb total “indiferència cap al patrimoni”. “Hi ha molts racons de Barcelona on l’Ajuntament no té cap mena de cura”, afirma, per afegir que “una pintada o un espai degradat, el que cal és arreglar-ho de seguida”. Ciurana va més enllà i llança una crítica directa a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui acusa de “desmantellar la comissió de patrimoni en una de les seves primeres accions”. “No imagino cap ciutat del món on el centre neuràlgic de la ciutat estigui així, no imagino la Torre de Londres o la plaça de la Bastilla de París amb grafits i pintades, i això és molt greu, perquè l’últim responsable és el que prem l’esprai, però el primer és el titular, qui ho ha de mantenir”, rebla l’anterior responsable de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
De fet, Ciurana recorda que també està en una situació semblant la muralla romana -que també es va dignificar fa uns anys-, perquè quan hi ha pintades o brutícia, “en comptes d'arreglar-ho de seguida i enviar la brigada l’endemà, es permet que es perpetuï”. Encara més, l’anunciada rehabilitació de l’Hivernacle de la Ciutadella “la van paralitzar des de l’ajuntament fa vuit anys”. Per tot plegat, considera que davant els atacs al patrimoni cal actuar en els àmbits de “la conscienciació, la sanció i l’actuació” i per això conclou que “el govern Colau-Collboni està esgotat”.
Mentrestant i sobre el terreny, el Baluard de Migdia espera temps millors mentre s’esllangueix, la brossa s’acumula i tot l’entorn està cada dia més degradat. Potser mai es podrà resoldre el nyap que va suposar la construcció dels pisos, però no hauria de ser impossible aconseguir una neteja a fons i una dignificació de l’entorn.