Durant dècades, l'espai que avui ocupa el passeig Marítim de Barcelona i la platja de la Barceloneta va estar ple de berenadors, també coneguts com a xiringuitos o merenderos, que van conformar un els espais més icònics del litoral barceloní preolímpic. Les primeres cases de menjars a la platja de la Barceloneta van sorgir a finals del segle XIX, quan els pescadors van començar a aprofitar part de les seves captures per cuinar-les i oferir menjars. A partir de la dècada del 1910, i gràcies als banys que van començar a sorgir a la zona aquests restaurants a primera línia de mar van començar a adquirir importància i aviat es van fer populars entre la gent del barri i els barcelonins que hi baixaven de forma massiva els caps de setmana.
L'esclat dels locals a la platja en aquest barri es va consolidar a partir de la postguerra en l'espai comprès entre els Banys de Sant Miquel i el que en el futur seria l'inici del passeig Marítim. Allà, on moren els carrers de la trama urbana del barri, s'hi van concentrar una munió de restaurants encaixonats els uns al costat dels altres, ordenats al llarg d'una via paral·lela a la línia de la costa. Tenien a la part del darrere, davant el mar, terrasses amb entarimats sobre la platja i a la temporada d'estiu clavaven directament les taules sobre la sorra.
🥪 Biquini, l’entrepà barceloní que més confusió porta fora de Catalunya. Per què l’anomenem així?
🏬 Entresol? Principal? El perquè de l'embolic dels pisos als edificis de l’Eixample de Barcelona
Baixar a la Barceloneta a menjar es convertiria en una atracció turística i en un costum per als barcelonins i la gent del barri. Paella, sarsuela o graellades de marisc i peix a primera línia de mar i sense pretensions era una cosa que només es podia experimentar en aquests restaurants. Ara bé, la situació legal dels berenadors era complicada i diferent per cada un d'ells, i la seva ubicació privilegiada a primera línia de mar va quedar definitivament sentenciada el 1988 amb l'aprovació de la llei de costes per part del Congrés espanyol.
Aquella llei obligava a alliberar els espais en terreny de domini públic a la línia de costa. Després de molta polèmica, negociacions i intents per traslladar els xiringuitos a altres punts del litoral, l'aplicació estricta de la llei va portar que finalment, entre els anys 1991 i 1992, els restaurants desapareguessin sota l'acció de les màquines excavadores del Ministeri d'Obres Públiques. L'espectacle de les màquines enderrocant aquelles petites edificacions va ser contemplat pels veïns amb la convicció que una etapa de la història del barri quedava tancada per sempre més. La mobilització dels propietaris dels locals, dels veïns del barri i altres ciutadans que defensaven els berenadors com una cosa que calia salvar, no n’impedirien la demolició.
No seria fins passat els Jocs Olímpics que l'espai ocupat pels antics berenadors s'urbanitzaria per crear el passeig que podem trepitjar avui en dia. Obra dels arquitectes Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig i Olga Tarrasó Climent, el passeig funciona com a gran plaça que recull tots els carrers de la trama urbana de la Barceloneta que acaben tangencialment a la línia de la costa, proporcionant espais d'ombra i descans a la vora del mar. Tanmateix, la massificació turística d'aquesta zona ha comportat que els barcelonins sovint no puguin gaudir d'aquest espai que un dia els va pertànyer.