El Districte de Nou Barris de Barcelona té la seu en un espai patrimonial que recorda el seu passat com a perifèria de la gran ciutat. Es tracta del que queda de l’Institut Mental de la Santa Creu, l’antic hospital psiquiàtric de la ciutat construït entre 1885 i 1915 amb disseny de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que originalment era un gran complex hospitalari del que avui només en queda una petita part, després que la construcció d’edificis residencials primer i de nous equipaments i al Parc Central de Nou Barris posteriorment ocupés la part que ja ha desaparegut. Entre les parts supervivents destaquen tres pavellons originals, ocupats ara per dependències municipals, entre les quals la Biblioteca de Nou Barris i la comissaria de districte de la Guàrdia Urbana.
🔴 Barcelona recuperarà una església semisoterrada fa més de tres dècades
➡️ Fe i patrimoni: cent joves caminen de Barcelona a Lisboa per restaurar una església de Nou Barris
A aquestes parts que queden d’aquell gran complex cal afegir l’església de Sant Rafael o del Mental, és a dir, el temple que formava part del mateix complex, quan no era concebible que una gran instal·lació hospitalària d’aquest tipus no comptés amb la seva preceptiva capella. L’església era doncs el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava, però també era un lloc de pregària i d’oració, on els diumenges i festius s’hi feien les misses a les quals també assistien els veïns i veïnes del barri de la Guineueta, on està ubicada. L’ús com a espai de culte es va acabar el 1986, quan va tancar l’Institut Mental.
Abans i després de la restauració de l'exterior de l'església
Amb el tancament del recinte hospitalari, els pavellons supervivents es van recuperar per poder-hi encabir les dependències municipals, mentre que l’església, ara en desús, va quedar durant anys semisoterrada en la seva part posterior per talussos i fins fa poc estava en un greu estat de degradació víctima de la falta d’ús i de diverses actuacions urbanístiques poc agraïdes que l’havien deixat arraconada. Cal tenir en compte que l’església se situa a la part posterior del complex, en el mateix eix que el seu accés principal, del qual la separava el claustre central de l’edifici i un claustre secundari de geometria semicircular, del qual només en queden unes poques traces, ja que va desaparèixer per obrir l’actual carrer de Marie Curie.
Després d’anys de desús i degradació, ara fa quatre anys, una nova intervenció urbanística va permetre eliminar els talussos que l’enterraven i iniciar un procés de restauració que va incloure la consolidació de l’estructura de l’església i la rehabilitació de les façanes i la coberta del temple, unes intervencions que van permetre revertir l’estat de degradació i preparar-la per al retorn de la seva funció religiosa, ja que tot i que l’església de Sant Rafael és de titularitat municipal, es va arribar a un acord de permuta amb l’Arquebisbat de Barcelona que permetrà a l’Ajuntament recuperar un solar al carrer de Palamós, al barri de la Trinitat Nova, amb possibilitat d’ampliar aquest espai per a serveis de proximitat en un futur.
Ara bé, si la restauració de l’exterior ja es pot donar per finalitzada, encara queda pendent la de l’interior, de la qual s’ha d’encarregar l’Arquebisbat, amb l’objectiu de condicionar l’edifici per poder practicar-hi de nou el culte religiós, tal com es feia fa 30 anys. De fet, el juny del 2023 ja es va posar la primera pedra de la restauració dels interiors, amb benedicció a càrrec del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en un acte que va donar el tret de sortida a un pelegrinatge que incloïa entre els seus objectius donar a conèixer i recaptar fons per al projecte de restauració. La intenció és que quan l’església estigui restaurada es puguin traslladar els oficis que ara tenen lloc a l’actual parròquia de Sant Rafael, situada a un centenar de metres de distància, en una edificació sense cap valor arquitectònic ni patrimonial.
De moment però, la restauració continua pendent, però la mateixa parròquia ja ha engegat campanyes per recaptar fons i, en el marc de la passada Festa Major de Nou Barris, es van organitzar jornades de portes obertes, que van permetre al públic en general la visita a un interior força desconegut. Així, si de portes enfora el temple llueix com nou, amb la seva característica façana còncava que la integrava en tot el complex de l’Institut Mental, per dins es descobreix que hi ha molta feina pendent, però també que s’hi amaga un tresor que molts barcelonins desconeixen.
Amb un format de tres naus i dos campanars, l’església es va construir en un estil historicista neomedieval, a diferència de la resta del complex, que és neoclàssic. Així ho recull l’exhaustiu treball La Capella de Sant Rafael de l’Institut Mental de la Santa Creu (Barcelona). Estudi Històric i Arqueològic d’Alba Vilardell Santiago, que respecte a l’interior apunta que l'altar major “estava decorat amb tapissos que penjaven de la cúpula amb imatges de Santa Helena”. De fet, com es pot constatar, encara queden part d’aquests elements decoratius, tot i que en molt mal estat. Les pintures amb motius religiosos, així com els motius florals i geomètrics de murs i paviments són parts que sorprenen el visitant.
Tot plegat, a l’interior de la capella del Mental es descobreix un patrimoni ocult a la ciutadania durant dècades però que, en un futur podria estar convenientment restaurat i actualitzat. Una actuació necessària, tant per a la conservació com per a l’ús parroquial previst però que, acabarà amb l’aroma d’espai semiabandonat que ara conserva. Tot no es pot demanar!