L’Ajuntament de Barcelona ha volgut donar a primera hora del matí d’aquest dimarts la seva versió dels fets que van acabar dilluns amb el suïcidi d’un home de 59 anys quan havia de ser desnonat, no només pel tràgic final, sinó perquè va ser el mateix govern municipal qui va instar el desnonament, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge, ja que el finat vivia en un habitatge del parc públic municipal. Visiblement afectada, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha admès que el desnonament va ser instat pel mateix consistori, però ha justificat que no era per un cas d’impagament -tot i que no pagava lloguer des del 2018- sinó perquè “hi havia problemes de convivència i un ús fraudulent de l’habitatge”.
“Al parc públic d’habitatges de Barcelona no presentem mai demandes per impagament”, ha afirmat Martín, ja que la política del govern passa per “primar les situacions de dificultat”, però ha assenyalat que hi ha excepcions, com les que es van donar al Bon Pastor: “Se’ns van traslladar queixes per sorolls, baralles i moltes entrades i sortides que ens van fer pensar en que es donava algun tipus d’ús fraudulent o diferent de l'ús residencial”. De fet, es va poder comprovar que diverses persones vivien en règim de relloguer. Martín ha insistit que la política del govern és sempre “mediar” i buscar sortides, i que el cas del Bon Pastor és “excepcional”. De fet, ha recordat que amb dades del 2021, sobre un parc de lloguer municipal d’11.000 habitatges, “s’han produït 15 desnonaments, en els quals només en 6 hi havia algú a l’habitatge, per 985 mediacions”.
Provinents de les Cases Barates
A l’arrel de la situació hi ha la mare del finat, antiga resident de les Cases Barates que en ser reallotjada, segons ha explicat la regidora, va optar per un “lloguer vitalici” pel qual pagava menys de cent euros mensuals, però que “dura fins que la persona mor i no dona dret a una subrogació”. La mare va morir el 2018 i des d’aleshores, el fill va deixar de pagar, moment en el qual els serveis socials es posen en contacte. Sempre segons Martín, un cop els serveis socials van detectar que no es pagava cap quota contacten amb el veí, i a principis del 2019 se li envia un requeriment formal per conèixer la seva situació.
A més, es constata un ús fraudulent de l’habitatge, ja que en una visita dels serveis socials, “no podem entrar a dues habitacions on hi ha dues persones que ens diuen que hi viuen en règim de relloguer”. Així mateix, Martín afegeix que “la persona resident ens informa que no vol tenir cap vincle amb serveis socials ni avaluar possibles solucions”. Per tot plegat, es presenta demanda de desnonament el febrer del 2020, tot i que amb la pandèmia tot s’atura. Amb la represa es fixa data de desnonament per al 12 de maig, però davant “la situació de nervis i tensió” s’atura i es pacta un lliurament de claus per a la data del 30 de maig.
Lliurament de claus
Segons la regidora, el lliurament de claus és una sortida habitual en aquests casos, ja que es dona un marge d’unes setmanes al resident per marxar, i normalment quan la comitiva judicial es presenta al lloc, els veïns ja han marxat. Segons el relat de l’ajuntament, dilluns va arribar la comitiva, sense suport policial, i va trobar l’habitatge buit. Mentre es feien feines de canvi de porta i panys, es va presentar el veí i va acabar saltant pel balcó. En tot cas, Martín ha volgut deixar clar que la prioritat dels serveis socials és la mediació, i que el lliurament de claus no comportava una “despreocupació”, ja que la intenció dels serveis socials seguien treballant a buscar una solució pel resident.