Una recreació del despatx del president Josep Tarradellas a l’exili amb els arxivadors originals i l’urna que va contenir durant quaranta anys el cor galvanitzat del president Francesc Macià formen part de l’exposició ‘Els fonaments de l’autogovern’, visitable a la seu principal de la Diputació de Barcelona i comissariada per l’historiador Joan Esculies, que explica com es va constituir l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i que inclou altres efectes com magnetòfons utilitzats pel president Tarradellas, quaderns, facsímils de documents i fotografies, que formen part de l’arxiu, custodiat per la comunitat cistercenca del monestir de Poblet i que s’ha convertit en un referent per a historiadors i investigadors sobre el llarg període entre la II República i la Transició democràtica.
De fet, aquest arxiu, del que ara es mostra a la Diputació de Barcelona una part dels objectes que conté, consta de més de dos milions de pàgines de documentació, el gruix de les quals està conformada pel fons que va arribar a Catalunya l’agost de 1981 procedent de Tours. Per això, l'arxiu conserva un fons notable de documents que permeten resseguir la vida institucional de la Generalitat, i l'exposició reflecteix el camí de la documentació que es va conservar després de l'avanç de les tropes franquistes i que es va traslladar a França, on Tarradellas es va instal·lar a Saint-Martin-le-Beau al costat dels seus pares. Cal recordar que Josep Tarradellas, a més de ser president de la Generalitat entre 1954 i 1980, també va ser president de la Diputació de Barcelona entre 1977 i 1980.
L'exposició explica com el pare del polític, Salvador Tarradellas, va amagar la documentació en sacs dins de bidons de benzina i la va amagar en un bosc proper a la finca durant l'ocupació nazi, de manera que els papers de la Generalitat, el mateix Tarradellas i ERC van estar sota terra tres hiverns. Passada la guerra, la documentació es va desenterrar i Tarradellas la va endreçar en arxivadors. El fons documental va créixer un cop Tarradellas va ser elegit president de la Generalitat el 1954. Al seu retorn a Catalunya, Tarradellas va optar per dipositar la documentació al monestir de Poblet com a voluntat de continuïtat amb les tombes reials de la Corona d'Aragó.
L’urna del cor de Macià
L'exposició també explica el viatge del cor del president Francesc Macià i de l'urna que el va custodiar. Després de la seva mort el dia de Nadal de 1933, el cercle més íntim de l’avi Macià va decidir extreure-li el cor per preservar-lo en una urna amb formol i galvanitzar-lo, un costum habitual en aquella època en persones cèlebres. El cor va quedar dipositat en una caixa forta del Palau de la Generalitat, des d'on va partir a l'exili el 1939 i Tarradellas el va deixar en una caixa forta de l'entitat Société Générale de Tours, on el 1965 van advertir que sortia un líquid estrany. Després del retorn de Tarradellas a Catalunya, es va fer un acte de lliurament de l'òrgan a la filla del president, que el va dipositar al panteó on reposaven les restes de Macià al cementiri de Montjuïc.