Els Jardinets de Gràcia o, segons el seu nom oficial, els Jardins de Salvador Espriu, estan constituïts pel tram del passeig de Gràcia de Barcelona per sobre de la Diagonal, amb el Cinc d’Oros en un extrem i la plaça de Nicolás Salmerón i l’inici del carrer Gran de Gràcia a l’altre. Es tracta d’un espai que ha estat urbanitzat en diverses ocasions, i, de fet, està immers en una altra reurbanització, però un episodi que ha quedat mig oblidat pel pas del temps és el de la majestuosa font El Despertar de l’Aurora, prevista en ocasió de l’Exposició Universal del 1929, que es va inaugurar parcialment i que va tenir una vida curta, ja que va ser desmantellada el 1931.
Aquella font, de fet, era un gran conjunt escultòric que abastava tot l’àmbit dels actuals jardinets, i malgrat que mai es va construir del tot i que va tenir una vida efímera, ara es pot recuperar visualment gràcies a l’exposició ‘El Despertar de l’Aurora. Reconstrucció digital d’un ensomni noucentista’, visitable fins a finals de mes al vestíbul d’accés al Palau Robert, just al costat de l’emplaçament original i que, gràcies a maquetes en 3D elaborades per La Salle Campus Barcelona, permet repassar la seva esplendor noucentista i imaginar com serien ara els jardinets, si s'hagués completat i mantingut el conjunt previst.
La història del Despertar de l’Aurora arrenca el 1927, quan l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a l’escultor Joan Borrell i Nicolau i a l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí el disseny d'un conjunt monumental per celebrar l’Exposició Universal del 1929. Segons el web de la mostra actual, d’aquell encàrrec en va sortir un “ensomni d’estètica noucentista en el qual l’Olimp grec es feia present als Jardinets de Gràcia”. I és que el disseny complet incloïa part de les divinitats de la mitologia grega, amb escultures de Minerva, Hèlios i Selene -cada un amb la seva biga, és a dir, carro tirat per dos cavalls- i Diana, a més de figures de nimfes i motius animals, com àligues.
El conjunt també incorporava tota la urbanització i enjardinament dels 200 metres de llarg de l'espai, a més de quatre columnes que tancaven la font per la part de Gràcia, tot en el marc del classicisme típic del noucentisme, un corrent artístic nascut com a reacció al modernisme. Als parterres hi havia previstes més escultures, com cérvols i gossos, però no es va arribar a completar, ja que la font es va inaugurar parcialment el 13 de juliol del 1929, un cop inaugurada l’Exposició Internacional -que era el motiu de l’execució de la font-, i va sobreviure només dos anys, ja que el 1931 va ser desmantellada.
Dos anys de vida controvertida
La font del Despertar de l’Aurora va sobreviure fins al 1931 i no es va arribar mai a completar. La raó del desmantellament al cap de dos anys s’ha de trobar en diverses causes socials i polítiques. Pel que fa a les primeres i segons es va reflectir a la premsa de l’època, hi havia crítiques perquè tot el disseny estava encarat cap a l’avinguda Diagonal i, per tant, donava l’esquena a Gràcia, cosa que no agradava gens als veïns de la Vila, que consideraven que el conjunt monumental l’amagava. També hi havia crítiques a l’academicisme del conjunt escultòric, per encarcarat i antic.
Pel que fa a les causes polítiques, cal tenir en compte que la font es va aixecar durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, i que al cap de dos anys es va proclamar la República, de tal manera que aquell monument acabat d’estrenar es va associar al règim dictatorial i, per tant, no tenia cabuda en el nou règim de llibertats republicanes. Tot plegat va fer que la font fos desmantellada, però les escultures van conservar-se i, amb el temps, s’han anat ressituant en diversos nous espais. Als mateixos Jardinets, a més, finalment es va dissenyar una font ornamental acompanyada de l’escultura ‘L’Empordà’, dedicada a la memòria del poeta Joan Maragall, instal·lada el 1961.
On van anar a parar les escultures?
Pel que fa a les escultures del conjunt del Despertar de l’Aurora, van anar a parar a magatzems municipals i a poc a poc, van anar tornant a la via pública. Aquestes són algunes de les recuperades i els seus emplaçaments actuals:
- La biga d'Hèlios, es troba al Turó Park (Sarrià-Sant Gervasi) des del 1934.
- Nimfa que es pentina, es troba a la plaça Joaquim Folguera (Sarrià-Sant Gervasi), des del 1968.
- Àligues, es troben al Zoo de Barcelona (Ciutat Vella) des del 1969.
- Minerva, es troba al passeig de Santa Madrona (Sants-Montjuïc) des del 2003.
- Selene, es troba a l'avinguda de Vallcarca (Gràcia) des del 2014, precisament en l’àmbit de la futura Rambla Verda.
Maquetes en 3D "amb un alt grau de certesa"
Pel que fa a l’exposició al Palau Robert, aquesta permet recuperar com hauria estat tot el conjunt si s'hagués construït de forma completa i mantingut en el temps, gràcies a maquetes 3D que, segons el mateix web de l’exposició, “permet proposar una reconstrucció del monument amb un alt grau de certesa”, a partir de la utilització de la “fotogrametria com a tècnica de reconstrucció en 3D”. En alguns casos, per a les reconstruccions s’han utilitzat les escultures supervivents, en altres s’ha recorregut al modelatge 3D a partir de fotografies del moment i en altres s’han hagut de “recrear imaginativament”. Tot plegat, per recordar, amb la millor fidelitat possible, la font efímera dels Jardinets de Gràcia.