L’agost del 2026 està previst que el creuer Legend of the Seas, actualment en construcció a les drassanes de Turku, a Finlàndia, i que un cop avarat serà el vaixell de la seva classe més gran del món, surti de Barcelona en el seu viatge inaugural. Les proporcions d’aquest creuer de l’empresa Royal Caribbean són gegantines: 365 metres d’eslora, 3.000 tripulants, 20 cobertes, i capacitat per a més de 7.000 passatgers en les seves 2.814 cabines, que suposaran l’equivalent a sis vegades l’Hotel Vela de Barcelona, tot en un sol vaixell. La tria de Barcelona com a port base per al viatge inaugural d’aquest megacreuer suposa un element més en el debat sobre la presència de creuers a la ciutat en un moment que està sobre la taula la reducció de terminals.
Precisament, que Barcelona sigui la ciutat triada per aquest primer viatge del Legend of the Seas, suposa, des del punt de vista dels col·lectius contraris a la presència de creuers a la capital de Catalunya, un fet que referma la necessitat de lluitar-hi en contra pel seu impacte ambiental i en la ciutadania. Així, des d’Stop Creuers, plataforma que aglutina entitats com l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Ecologistes en Acció, Zero Port, Stop Creuers TGN i Xarxa per la Justícia Climàtica, s’apunta que la dels creuers és una “indústria extractiva i ecocida que consisteix a explotar les ciutats en contra del benestar de les seves poblacions i amb fortíssims impactes ambientals i climàtics”.
“Assistim a certs discursos promesa com el del tancament de terminals de creuers al port de Barcelona o el de la suposada eliminació dels pisos turístics el 2029, però en paral·lel se sosté una batalla molt forta per l’ampliació de l’aeroport del Prat i es continuen enfortint polítiques de turisme global, com l’atracció constant de macroesdeveniments”, apunta Daniel Pardo, membre d’Stop Creuers, en declaracions a ElNacional.cat, al mateix temps que expressa els seus dubtes que la reducció de terminals, que defensa el govern municipal “tiri endavant”. “L’únic que tenim són paraules del regidor de turisme, Jordi Valls, que ni tan sols sabem si són sinceres, però és que encara que ho fossin, l’Ajuntament té un pes executiu al port de Barcelona ínfim”, afegeix. De fet, per a Pardo, “la postura real de l’Ajuntament de Barcelona és enfocar-se encara més pel turisme”.
"Impacte destructiu pel teixit veïnal"
Pel que fa a la seva incidència a la ciutat, el vicepresident del consell de turisme i ciutat de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Miquel Prats, assegura, també en declaracions a aquest mitjà, que la presència de cop dels més de 7.000 turistes que pot portar un creuer com el Legend of the Seas, “afecta molt la gent que viu a Ciutat Vella i als llocs turístics”, ja que “l’impacte de 7.000 persones en 8 o 12 hores és destructiu pel teixit veïnal, però també pel comercial i per la qualitat dels serveis” i considera que, fins i tot encara que es tracti de creuers amb Barcelona com a port base, l’efecte sobre la ciutat “és brutal i de col·lapse en llocs turístics”.
L’impacte de 7.000 persones en 8 o 12 hores és destructiu pel teixit veïnal, però també pel comercial i per la qualitat dels serveis”. Miquel Prats (FAVB)
Prats, que considera que el decreixement turístic no ha d’anar en detriment del “potencial econòmic de la ciutat” i per això reclama “potenciar altres sectors en comptes del turisme”, titlla de “tocomotxo” l’anunci de la reducció de terminals i considera que, precisament, el fet “que el creuer més gran del món prengui Barcelona com a port base mostra que la política de decreixement de l’activitat dels creuers és un fracàs”. “Hem d’evitar que tots els ous de l’economia de la ciutat ens els juguem en el turisme i menys en aquest tipus de turisme”, insisteix aquest membre de la directiva de la FAVB.
Des d’un vessant més tècnic, el professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol, consultat per ElNacional.cat sobre aquesta qüestió, apunta que el principal problema dels creuers és el seu “caràcter contaminant”. “Els creuers són emissors importants de partícules en suspensió i d’òxid de nitrogen, a més de CO₂ i altres contaminants”, assegura, per apuntar també la contaminació originada al port de Barcelona és capaç d’arribar fins a la plana de Vic, pujant per les lleres del Besòs i el Congost “quan hi ha marinada potent”, de manera que és un problema que va més enllà de la ciutat i afecta Catalunya de manera global.
Els creuers són emissors importants de partícules en suspensió i d’òxid de nitrogen, a més de CO₂ i altres contaminants”. Xavier Querol, investigador
Encara més, per a aquest investigador especialitzat en recerca sobre contaminació atmosfèrica, la presència de cinc creuers a Barcelona a la vegada pot arribar a suposar una “població de més de 30.000 persones, comptant amb les tripulacions”, especialment contaminant, “per l’ús d’aire condicionat en totes les instal·lacions i el consum d’electricitat les 24 hores”, electricitat que actualment prové dels mateixos motors dels vaixells. Per això mateix assenyala que “l’electrificació” de les terminals és una bona mesura a curt termini i, de fet, el Port de Barcelona ja treballa en la possibilitat que els creuers es puguin endollar a la xarxa elèctrica de les instal·lacions portuàries.
Per a Querol, els creuers suposen “una contribució rellevant” als problemes de contaminació de Barcelona, a diferència dels vaixells de càrrega, que compten amb tripulacions molt menors i “no necessiten aire condicionat en totes les seves instal·lacions” per assenyalar, així mateix, que encara que l’electrificació és “una solució possible”, cal treballar també en el fet que l’origen d’aquesta electricitat sigui renovable, “perquè si es genera en centrals tèrmiques, es continua produint òxid de nitrogen”, encara que en terra hi ha restriccions europees més estrictes. A més, també advoca per les regulacions estrictes dels límits d’òxids de nitrogen i sofre previstos en les zones d’exclusió de nitrogen i sofre de les normatives europees.
“Indústria supèrflua i innecessària”
“Nosaltres lluitem per l’eliminació del trànsit de creuers a Barcelona, la Mediterrània i tant de bo a escala global”, apunta Pardo, que considera que la dels creuers és una “indústria supèrflua i innecessària”, perquè a diferència dels ferris, no es tracta d’una forma de desplaçament, sinó d’una mena de “resort turístic, i no hi ha cap necessitat que els resorts turístics naveguin”. Per a aquest activista, la indústria dels creuers és “molt perjudicial quant a consum desmesurat, contaminació d’aigua i aire i producció de residus”, i per això defensa una “agenda regressiva del trànsit de creuers fins a la seva eliminació total”.
Nosaltres lluitem per l’eliminació del trànsit de creuers a Barcelona, la Mediterrània i tant de bo a escala global”, Daniel Pardo (Stop Creuers)
Per a Prats, en canvi, la solució no exigeix eliminar de soca-rel els creuers, però si demana una reducció “a la meitat o al 40%”, afegint que mesures com la potenciació dels creuers amb Barcelona com a port base tampoc “afecten de manera positiva al dia a dia” de la ciutat, ja que impliquen més ús de l’aeroport i “potser un dia d’estada a Barcelona”, però “no reverteixen positivament en els ciutadans i perpetuen un model que ja està esgotat”. Per la seva banda, Querol defensa l’electrificació com a via per “reduir les emissions” i considera que el decreixement dels creuers és una decisió que ha de prendre Barcelona, tenint en compte que “no hi ha cap negoci on el creixement il·limitat sigui sostenible”.
Tot plegat fa que la presència constant de creuers a la ciutat de Barcelona, sumada a l’anunci de l’arribada, l’agost de l’any vinent, d’un megacreuer com el Legend of the Seas amb la seva capacitat de més de 7.000 passatgers, hagi posat en guàrdia col·lectius i investigadors, que consideren que el turisme de creuers és “destructiu”, “ecocida” i “contaminant”. En aquest context, el turisme de creuers és, precisament, una peça important del trencaclosques d’un model turístic per a Barcelona on també hi tenen molt a dir les administracions públiques i el mateix sector.