Aquesta informació no és una innocentada, però es nodreix d’un art que s’hi pot relacionar molt, l’art de la rèplica. Barcelona és fruit de la seva història bimil·lenària i com qualsevol assentament humà habitat de manera ininterrompuda s’ha anat reinventant a través dels temps, de vegades de manera subtil amb el pas dels segles i de vegades de manera brutal a cops de guerres o terratrèmols, i fruit de tot plegat tenim la ciutat actual.
En relació amb la seva arquitectura, als elements més visibles de la ciutat no tot és tan autèntic com pot semblar, ja que l’art de la rèplica que esmentàvem més amunt permet fer imitacions quasi perfectes. Tant, que més d’un pot prendre per genuïns edificis que no són més que còpies o recreacions d’allò que un dia va ser, o que vam imaginar.
A Barcelona es pot parlar molt del que és autèntic i del que no ho és, i fins i tot la presumpta "falsedat" de segons què és discutible. Només amb relació a l’art gòtic ja se n’han escrit llibres i, a tall d’exemple, ¿la façana de la catedral, culminada l’any 1890, és falsa o simplement més moderna que la resta del temple? Podem decidir que si no és una rèplica o una recreació no es mereix l’apel·latiu de fals, però aleshores tampoc és fals el pont del carrer del Bisbe, que encara no ha fet ni cent anys.
El debat està obert, i per alimentar-lo, o simplement per deixar-nos sorprendre una mica, aquí hi ha deu construccions de Barcelona que podem prendre per autèntiques, però que, segons un criteri variable i subjectiu, també podem considerar com a falses.
La rèplica de les rèpliques i la més òbvia de totes, tot i que no descartem que algun despistat consideri tot el complex com a autèntic. Construït amb motiu de l’Exposició Universal de l’any 1929, la idea era construir un poble ideal a partir d’un pastitx on es barregen estils arquitectònics tradicionals de tots els racons d’Espanya. La intenció era enderrocar-lo un cop acabada l’Expo, però, això no obstant, l’èxit de públic va comportar que es conservés i l’ha mantingut dempeus fins a l’actualitat. El complex ha servit una mica per a tot, i cada pocs anys s’anuncien nous plans per reorientar la seva oferta, perquè al capdavall, no se sap ben bé per a què serveix.
El Poble Espanyol de Barcelona, la rèplica de les rèpliques / Poble Espanyol de Barcelona
Sense sortir de Montjuïc, i al costat de la Font Màgica hi ha el Pavelló Mies van der Rohe. Construït com a pavelló d’Alemanya per a l’Exposició Internacional del 1929, és un referent internacional de l’arquitectura minimalista i funcional i és considerat com a monument emblemàtic de l'arquitectura moderna del segle XX. Tot perfecte a excepció del fet que no es tracta del pavelló original —que, a diferència del Poble Espanyol, sí que va ser desballestat un cop acabada la mostra internacional— sinó una reconstrucció del 1986. Ara, si no ho diuen, cola com a original entre expressions d’admiració —que les segueix mereixent.
El Pavelló Mies van der Rohe, reconstruït el 1986 / Vicens
[banner-AMP_0]
Continuant amb l’exposició del 1929 a Montjuïc, l’any 1919 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va construir quatre columnes monumentals amb capitells jònics com a al·legoria de les quatre barres de la senyera. Aquesta connexió catalanista va fer que la dictadura de Primo de Rivera en decretés la demolició el 1928. Fins que l’any 2010, i enmig d’una de les típiques polèmiques barcelonines sobre l’oportunitat de reconstruir-les o no, es van tornar a aixecar. No són ben bé al seu lloc original i evidentment, són una rèplica. Així i tot, com passa amb la rambla del Raval, n’hi ha que creuen que hi són de tota la vida.
Les columnes es van tornar a aixecar el 2010 / Canaan
L’Exposició del 1929 va ser una mina de construccions poc autèntiques, però aquesta és potser de les més desconegudes. En una fondalada rere el Palau Nacional hi ha el Jardí Botànic Històric, d’entrada lliure, on es pot gaudir d’una impressionant masia… construïda expressament per a l’ocasió. La voluntat original era fer-hi una granja model i per al mas no es van escatimar detalls talment com si fos la casa pairal d’una família poderosa de la Catalunya rural: finestres gòtiques, rellotge de sol, galeria… Actualment, és la seu de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic de Barcelona. Fa bonic, però no ha encapçalat mai una explotació agrària.
L'edifici té tots els elements indispensables per considerar-se masia / pere prlpz
[banner-AMP_1]
Un altre pavelló fet per a una exposició, en aquest cas, el de la República espanyola per a l’Exposició Internacional del 1937 de París. Per la seva doble importància, arquitectònica, d'una banda, i de testimoni de la lluita contra el feixisme, per l’altra, a la Barcelona preolímpica es va aixecar una rèplica pràcticament exacta —al nou edifici hi ha ascensor i soterrani— de l'edifici dissenyat per Josep Lluís Sert i feta amb els mateixos materials, situada al barri de la Vall d’Hebron. També hi ha una rèplica a mida real del quadre més conegut que s’hi va exposar, el Guernica de Picasso. Tot fals, però molt bonic de veure.
El Pavelló de la República de la Vall d'Hebron / Jordi Palmer
Si l’Exposició del 1929 va donar molt de si pel que fa a edificis de dubtosa veracitat, el llegat suposadament gòtic dona per molt, però tampoc no hem de caure en l'error de creure que tot és de mentida. En tot cas, un bon exemple és l’edifici situat al passeig del Born número 17. Encara que la façana aparenti l’esplendor d’un palau medieval, la construcció és del 1965 i reprodueix el model de "casa catalana" que en el seu moment va formular l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch amb façanes de carreu, finestres coronelles, galeria porticada i torre amb merlets. Fa patxoca, però no té solera.
La façana del número 17 recrea el model de "casa catalana" / Jordi Palmer
[banner-AMP_2]
Una altra construcció de recreació gòtica, però subjecte a debat. Es pot considerar falsa una construcció de gòtic flamíger només perquè va ser feta el 1928? És cert és que aquest estil gòtic no va arribar a Catalunya en el seu moment i, per tant, el pont resulta extemporani i fora de lloc, però també és veritat que no és cap rèplica de res preexistent i és funcional, ja que permet la comunicació entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, i a sobre són molts els que el troben maco i en fan fotografies. D’acord, indueix a error, però, tanmateix, crida l'atenció.
L'estil del pont indueix a error, però és del 1928 / Pep Antoni Roig
L’edifici de més a la dreta de les muralles de la plaça de Ramon Berenguer el Gran té avui en dia la fesomia pròpia de la ideal "casa catalana" de Puig i Cadafalch, però fins als anys quaranta del segle XX allà mateix hi havia un edifici d’habitatges amb balcons i persianes sense més, com n’hi ha a centenars a Barcelona. La reconstrucció gòtica que es va dur a terme durant tots aquells anys fa que ara quedi integrada amb la resta d’edificis i formi part d’un conjunt més o menys medieval. El cas del Palau Pignatelli del carrer Arcs és força semblant. Sí, però no.
Aquesta façana no existia els anys quaranta del segle passat / Josep Bracons
A la plaça Nova de Barcelona es pot gaudir d’un primer arc d’un suposat aqüeducte romà que portava l’aigua a l’antiga ciutat de Bàrcino. Suposat perquè la seva construcció és tan recent com del 1958 dins dels projectes de monumentalització de la zona que es van dur a terme després de l’obertura de l’avinguda de la Catedral. L’arc en qüestió és fals, o si es vol, simplement contemporani, però si algú vol veure restes autèntiques només s’ha de desplaçar 150 metres fins a la plaça del 8 de març, on encastats a la paret d’un edifici hi veurà tres arcs que sí que formen part de l’aqüeducte romà i que van aflorar el 1994.
A l'esquerra, suposat tram final de l'aqüeducte / Enric
És una de les atraccions més estimades del Parc del Tibidabo i per a generacions de barcelonins, el primer avió que van agafar en la vida. Encara que sembli autèntic, n'és una rèplica, en concret del primer avió que va fer el vol Barcelona-Madrid el 1927, i és de la mateixa època, ja que va ser inaugurat el 1928. Amb tot, l’avió és menys de mentida del que sembla, perquè està impulsat per la seva pròpia hèlix i conserva algun element original, com l’estació radiotelefònica. El 2017 va ser àmpliament restaurat i es calcula que fins aquell moment havia donat l’equivalent a vint voltes al món.
L'avió del Tibidabo el dia que va ser desmuntat per ser restaurat / Roberto Lázaro