Aquest cap de setmana, 23 i 24 d’octubre, se celebra a Barcelona i altres ciutats catalanes el Festival d’Arquitectura 48 Open House, un certamen que cada any té com a principal reclam la possibilitat de visitar edificis que habitualment estan tancats al públic general. El festival, que cada any es fa més gran -enguany inclou localitzacions, a més de la ciutat de Barcelona, en els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Sitges-, ofereix aquest 2021 fins a 248 activitats diferents.
Enguany, a més, el ‘leitmotiv’ principal és el de l’arquitectura mediterrània, però això no exclou que s’hagin organitzat visites en tota mena d’espais i edificis de molts estils arquitectònics diferents. L’oferta és variada i gratuïta i en la majoria de casos es tracta de visites guiades per a les quals no cal fer reserva prèvia, només la cua que hi hagi en cada moment.
I com un dels atractius de tot plegat és el d’oferir, només durant un cap de setmana, l’oportunitat d’accedir a espais que no són de visita pública, aquí va una selecció molt particular que prima localitzacions eminentment barcelonines que formen part del patrimoni de la ciutat, però que no estan a l’abast del gran públic ni formen part dels circuits turístics i poden despertar l’interès de la ciutadania.
L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser construït segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però després de l’exposició va ser parcialment enderrocat i afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un curiós diàleg amb els seus nous habitants, els cavalls de la Guàrdia Urbana.
Foto: Antonio Navarro Wijkmark
Carrer de Wellington, 1 (Ciutat Vella)
Arquitectes: Adrià Casademont
Any: 1888
Ús actual: Administratiu
Estil: Modernisme
Visita: Dissabte, 23 i diumenge, 24, de 10 a 14 h
La construcció d’aquest saló d’actes acadèmic va començar durant la dictadura de Primo de Rivera, coincidint amb l’activitat constructora de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, però l’obra es va aturar i no es va acabar mai. Es tracta d’un volum situat al cos central d’entrada de l’edifici central del recinte, amb una cúpula poligonal acabada amb superfícies còniques, del qual únicament es van completar la façana i l’entrada, i que, des d’aquell moment, ha estat tancat al públic.
Els darrers anys s’ha reformat com a espai escènic polivalent (conferències, congressos, obres de teatre, audicions musicals…), i avui la ciutat ha guanyat un edifici de 4.424 metres quadrats, amb un aforament de 584 localitats i una gran sala amb cúpula central de 20 metres de diàmetre.
Foto: Eva Guillamet
Carrer del Comte d'Urgell, 187 (Eixample)
Arquitectes: Joan Rubió i Bellver
Any: 1926-29
Ús actual: Docent
Estil: Contemporani-Històric
Visita: Diumenge 24, de 10 a 19 h
[banner-AMP_0]
La Cotxera d’Autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona s’encasta a la base de la serra de Collserola i distribueix, en dos nivells, la zona d’aparcament de la flota de vehicles (capacitat per a uns 400 vehicles, que representa, aproximadament, un 35% de la flota actual d’autobusos de la companyia). Aquesta zona enterrada està coberta per una gran llosa de formigó, sobre la qual s’ha reconstruït la topografia original de la muntanya i s’ha organitzat un parc urbà. L’estructura arquitectònica es basa en un sol pilar de 13 m, conegut popularment com la palmera, que suporta un pes de quasi 6.000 t.
Davant del parc se situen dos edificis paral·lels que contenen els tallers de reparació i manteniment, les oficines de gestió i explotació de la companyia i els serveis dels treballadors. La solució arquitectònica per a la Cotxera d’Autobusos d’Horta situa una activitat industrial, que habitualment requereix una gran superfície erma, en un emplaçament limítrof entre la ciutat i la muntanya, integrant-se plenament en el seu entorn i potenciant la seva funcionalitat i eficàcia.
Foto: Anna Godé
Camí de Cal Notari, 110 (Horta-Guinardó)
Arquitectes: Jordi Fabré, Mercè Torras i Jordi Darder (estudi Fabré & Torras arquitectes)
Any: 2003
Ús actual: Infraestructura
Estil: Estils contemporanis
Visita: Diumenge 24, de 10 a 14.30 h
Centenari edifici d’estil neogòtic d’inspiració modernista que passa desapercebut per l’omnipresent presència del seu veí de carrer, el Palau de la Música Catalana. Es tracta d’un centre escolar gestionat pels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle que l’any 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics.
Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior, destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada.
Foto: Juan Miguel Pla Jorrin
Carrer d’Amadeu Vives, 6 (Ciutat Vella)
Arquitectes: Bonaventura Bassegoda i Amigó,
Any: 1905
Ús actual: Docent
Estil: Modernisme
Visita: Dissabte 23, d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
[banner-AMP_1]
Coneguda també com a Torre Glòries i abans com a Torre Agbar, aquesta icona del paisatge urbà de Barcelona marca la porta d’entrada al districte tecnològic del 22@. Es tracta d’una torre de planta oval i perfil fusiforme amb una alçada total de 144 metres i 30.000 metres quadrats amb ús d’oficines. L’estructura de l’edifici està formada per dos murs de formigó (un, al nucli interior de serveis i de comunicació vertical, l’altre, a la pell exterior) i forjats suportats per bigues metàl·liques.
La façana dels primers 25 pisos la compon una doble pell on el mur de formigó (amb una densitat d’obertures que respon a l’orientació de l’edifici) es recobreix amb planxes metàl·liques de colors (de tons que varien de manera gradual de terrosos a blaus) i amb un segon revestiment de làmines de vidre. A partir de la planta 26, la pell exterior es converteix en una cúpula de vidre que aporta la imatge singular d’un edifici sense coberta. Tant la variació de colors com la forma fusiforme responen a un exercici de desmaterialització de l’edifici.
Foto: Rafael Vargas
Avinguda Diagonal, 211 (Sant Martí)
Arquitectes: Jean Nouvel, b720 Fermín Vázquez Arquitectes i MSA+A
Any: 2005
Ús actual: Oficines
Estil: Estils contemporanis
Visita: Dissabte, 23 de 10 a 19 h
Situada estratègicament a la falda de la muntanya del Tibidabo, la cotxera del Tramvia Blau va entrar en funcionament l’any 1901. En aquella època era una infraestructura innovadora i avui dia és una de les cotxeres de tramvia més antigues d’Europa, i encara està en funcionament, tot i que el servei està aturat de fa anys. Llevat d’algunes modificacions, la cotxera del Tramvia Blau conserva el seu estat original i mostra la distribució típica d’una nau industrial pròpia de les cotxeres de l’època de finals del segle XIX
Foto: @meriferrando
Plaça Central, 4 (Sarrià-Sant Gervasi)
Any: 1901
Ús actual: Infraestructura
Estil: Sense estil definit
Visita: Diumenge 24, de 10 a 14:30 h
[banner-AMP_2]
Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl·lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra.
L’ajuntament ha projectat la transformació de la infraestructura en un nou teixit urbà amb usos veïnals i productius. Els edificis antics es conservaran per impulsar els polígons industrials de l’entorn, transformant la nau central en una plaça, i tota la finca esdevindrà un gran espai de relació ciutadana sense vehicles per on es podrà anar a peu i amb bicicleta, seguint el model de Superilla Barcelona. Es garantirà un equilibri d’usos on quasi el 60% seran d’habitatge i el 40% d’activitat econòmica, i hi haurà equipaments públics, zones verdes, comerços en planta baixa, oficines i usos industrials. En total s’espera que la transformació generi prop de 1.450 habitatges i espai d’activitat econòmica per acollir fins a 5.000 nous llocs de treball.
Foto: Antonio Navarro Wijkmark
Carrer de Sant Adrià, 65 (Sant Andreu)
Arquitecte: Robert Terrades
Any: 1957
Ús actual: sense ús
Estil: Racionalisme
Visita: Diumenge 24, de 10 a 18 h
Referent de l’arquitectura rural del Guinardó que permet entendre la història del barri i de la ciutat. Es tracta d’una masia antigament envoltada de cultius de blat i vinyes i actualment envoltada d’un jardí. L’edificació és de planta basilical (estructura típica de les masies catalanes), de planta baixa i dues plantes pis d’alçada, i s’organitza en tres volums (amb coberta a dues aigües al cos central i plana als laterals).
A l’interior, les golfes s’han habilitat com a habitatge i la planta principal distribueix les habitacions al voltant d’una gran sala. Les reivindicacions veïnals van aconseguir que l’edifici passés a ser propietat municipal l’any 2018 i avui està a l’espera que s’hi construeixi un casal de gent gran.
Foto: Lluís Montoliu
Carrer del Xiprer, 40-46 (Horta-Guinardó)
Any: Finals del segle XVIII
Ús actual: Sense ús
Estil: Obra popular
Visita: Dissabte 23, de 10 a 19 h
Torre de 70 metres d’alçada (22 plantes) construïda durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles, que va projectar una ciutat plena de gratacels. El projecte, situat en un xamfrà de l’Eixample barceloní, concentra l’edificabilitat en una cantonada i crea un sòcol de sis plantes que s’alinea amb l’edificació veïna.
La torre és un volum esvelt, de planta octogonal, que arrenca de terra i, tot i l’alçada, manté un caràcter discret, gràcies a l’ús del revestiment de gres fosc i una secció variable que trenca la monotonia de la façana. Actualment, aquest edifici d’estètica brutalista manté l’ús original d’oficines per al qual va ser projectat.
Foto: Antonio Navarro Wijkmark
Plaça d'Urquinaona, 6 (Eixample)
Arquitectes: Antoni Bonet Castellana i Benito Miró Llort
Any: 1966-1975
Ús actual: Oficines
Estil: Racionalisme
Visita: Dissabte 23, de 10 a 19 h
En plena expansió de l’Eixample, els germans Masriera, provinents d’una família d’artistes i industrials molt influents, van encarregar la construcció d’un taller de creació: un temple historicista de tipologia pròstil hexàstil (amb sis columnes a la façana principal) que, emmarcat en el moviment cultural de la Renaixença, esdevindria un referent artístic important a la ciutat.
Posteriorment, el temple taller es va reconvertir en obrador de joieria (1900) i en teatre (1933). Totes les modificacions en van preservar la façana neoclàssica, amb l’escalinata, la columnata de capitells corintis, la cornisa i el frontó, així com el jardí d’accés del carrer de Bailèn. Actualment, gràcies a la lluita veïnal, aquest edifici singular (per estil i per la relació que manté amb l’entorn) es convertirà en un nou equipament de barri.
Foto: Antonio Navarro Wijkmark
Carrer de Bailèn, 70 (Eixample)
Arquitectes: Josep Vilaseca i Casanova
Any: 1882
Ús actual: Sense ús
Estil: Historicisme
Visita: Dissabte 23, de 10 a 19 h