Amb l’obertura al públic del nou mirador de la Torre d’Urquinaona, la ciutat de Barcelona guanya un nou mirador, per bé que en aquest cas és de pagament. En tot cas, de franc o pagant, gaudir de les vistes de la capital catalana des d’un lloc elevat és una afició molt habitual en una ciutat que, a més, ofereix moltes oportunitats per fer-ho. Gràcies tant a la seva orografia, com a l’existència de nombrosos gratacels, no és gens difícil trobar espais on poder veure la ciutat molt per sobre i fixar-se en mil i un detalls que no són visibles a peu de carrer.
A Barcelona hi ha desenes de miradors, però, com en tot, n’hi ha de més populars que d’altres. Són prou coneguts miradors com el de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira -els mal anomenats búnquers del Carmel- i la volta sencera del Centre Comercial Arenas. També forma part del circuit habitual pujar al Tibidabo per desxifrar la xarxa quadriculada de l’Eixample o des del MNAC estant veure tot el desplegament de palaus firals a l’avinguda Maria Cristina. Però n’hi ha més, de miradors, i molts són prou desconeguts per a confegir una llista que s’allunya dels llocs comuns, amb propostes sorprenents.
Imatge principal: El mirador de Joan Sales, just per sobre del Park Güell / Sergi Alcàzar
El mirador dedicat a Maria Aurèlia Capmany està situat al lloc més cèntric de la ciutat, al mateix Ajuntament de Barcelona. Enclavat al Barri Gòtic, i, per tant, amb vistes de proximitat, té una història prou peculiar, ja que el mirador que corona l’edifici Novíssim de la Casa Gran és producte d’una greu irregularitat. Quan es va aixecar aquesta part de l’ajuntament, entre 1962 i 1969, es van aixecar quatre pisos més dels permesos per la mateixa normativa del consistori. A l’ajuntament li va costar donar exemple, però finalment, l’any 2001 es van eliminar els quatre pisos superiors, habilitant a la coberta un nou mirador. Amb tot, no és accessible de manera regular, no obstant això, sí que algun cop s’ha inclòs en els circuits visitables dins de jornades de portes obertes. És l’edifici més alt de la plaça de Sant Miquel.
El mirador, al punt més alt de l'Ajuntament de Barcelona / Sergi Alcàzar
Com el seu veí, el municipal mirador de Maria Aurèlia Capmany, el mirador del Rei Martí no està obert al públic, malgrat que en algun temps havia format part de la visita ordinària al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). A més, és bastant posterior al rei que li dona el nom, ja que aquest va morir el 1410 i la torre va ser construïda el 1555. S’especula que el nom recordi una torre anterior, aquesta sí, coetània de Martí l’Humà. Amb els seus cinc pisos potser no és gaire alt, però era suficient per a la funció per a la qual va ser aixecat, fer de torre de guaita que permetia observar la ciutat, i, per sobre de les torres de les muralles, l’exterior, especialment la costa. El trobareu a la plaça del Rei.
Mirador del Rei Martí, amb el Palau del Lloctinent en primer pla / Enfo
[banner-AMP_0]
Si es tracta de miradors de Montjuïc, els clàssics són la vista des del MNAC, les vistes del port des del camí de ronda del Castell i el Mirador de l’Alcalde amb el seu monument a la Sardana. Amb tot, més enllà del castell hi ha el mirador del Migdia, orientat, com el seu nom indica, cap al sud. Això permet una bona vista sobre tot el delta del Llobregat, les platges fins a Castelldefels, l’aeroport i tota la conurbació urbana de la part de Barcelona més enllà de Montjuïc i l’Hospitalet de Llobregat. Per arribar-hi n’hi ha prou de pujar-hi pel carrer del Molí o bé seguir recte pel camí de ronda del castell.
El mirador del Migdia, més enllà del Castell de Montjuïc / AjBCN
Per mirar per sobre l’espatlla l’arxifamós mirador de les bateries del Turó de la Rovira només cal pujar al cim del Carmel, que és el turó més alt de Barcelona. Clar que pujar-hi no és tan senzill ni tan planer com fer-ho a la Rovira, ni té el component històric del vell barri de barraques dels Canons, però un cop dalt tampoc hi ha massificació ni cal fer cua per fer-se una 'selfie'. Molt més feréstec que el turó veí també permet una vista en 360 graus. Per accedir-hi hi ha diverses rutes, però la més habitual és la que surt dels jardins de Juan Ponce i anar sempre en direcció ascendent. També s’hi pot accedir pel final del carrer de Font-Rúbia.
Cim del Carmel i, en segon pla, cim del Turó de la Rovira / AjBCN
[banner-AMP_1]
Baixant del cim del Carmel o bé pujant des del Park Güell o simplement accedint-hi pel Camí de Can Mora, al barri del Coll, s’arriba al mirador de Joan Sales, en honor a l’autor de la cèlebre obra ‘Incerta glòria’. Està just per sobre del Park Güell i, per tant, en època de gran afluència turística no és estrany veure-hi visitants de l’estranger fent fotos a tort i a dret. Amb tot, només hi arriben els més atrevits o els més despistats, perquè queda fora del circuit més monumental i clàssic. En tot cas, la vista, com totes, val la pena.
El mirador de Joan Sales està just per sobre del Park Güell / Sergi Alcàzar
Tornem-hi, encara que el referent clàssic quan es parla de bateries antiaèries és sempre el Turó de la Rovira, també es poden visitar els vells emplaçaments que encara romanen a Sant Pere Màrtir, a Collserola, tocant ja a Esplugues de Llobregat. De les bateries només en queden els fonaments, just per sota de la torre de telecomunicacions, però la vista sobre la part de Barcelona que s’aboca al Llobregat i de la comarca del Baix Llobregat és de les millors de Collserola. Per arribar-hi es pot anar per la carretera de les Aigües fins al Mirador dels Xiprers i començar a pujar fins al cim o bé donar la volta pel club de Tenis Ciutat Diagonal i accedir-hi per l’altre vessant de la muntanya.
El mirador permet una àmplia visió del Baix Llobregat / Parc Natural Collserola
[banner-AMP_2]
Aquest parc situat a la falda de Collserola és, de fet, la coberta superior de la gran cotxera de TMB a Horta. Quan es va construir el gran aparcament d’autobusos es va aprofitar per dissenyar una coberta enjardinada que ocupa un espai de 20.000 metres quadrats. Com es tracta d’un parc ‘prefabricat’ és pràcticament pla i s’obre a Barcelona com un mirador just per sobre de la Ronda de Dalt per descobrir una vista que inclou des de les tres torres del Besòs fins als Tres Turons de Barcelona. S’hi accedeix per la carretera d’Horta a Cerdanyola, girant a l’esquerra a la primera rotonda un cop superada la Ronda de Dalt.
El parc està sobre de la cotxera d'Horta de TMB / Jordi Palmer
El millor lloc per gaudir de les vistes elevades de la Barcelona que mira cap al Besòs -a excepció dels de la serra de la Marina, ja a Santa Coloma de Gramenet-. Des d’aquest mirador la vista abasta des de Montcada i Reixac fins als Tres Turons, passant per tot el tram baix del Besòs fins al mar. I just a sobre hi ha el fals castell de la Torre del Baró, vestigi d’una urbanització frustrada. A més, és relativament accessible, amb l’estació de Metro de Roquetes a un quart d’hora a peu. També si pot accedir des del barri de Canyelles per la Carretera Alta de Roquetes.
Des del mirador de Torre Baró es veu la Barcelona que mira cap al Besòs / Jordi Palmer
La gràcia del Forat del Vent, situat a cavall entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, és que permet unes molt bones vistes sobre Barcelona i el mar, però pràcticament n’hi ha prou amb fer un gir de 180 graus per veure com s’obre el Vallès a l’altra banda i descobrir que hi ha món més enllà de Collserola. Colonitzat per ciclistes els caps de setmana, la millor manera d’accedir-hi -a peu- és pel camí de Sant Llàtzer i després per la carretera de les Aigües. Ben a prop hi ha el Coll de la Ventosa, amb el seu pont de vianants per sobre de la carretera que porta al cementiri de Collserola.
L''skyline' de Barcelona retallat des del Forat del Vent / Jordi Palmer
L’últim en arribar a la llista. De fet, fins fa poc era només per a gaudi dels privilegiats usuaris de l’edifici, però també era un espai visitable dins el circuit d’arquitectura Open House. En part, l’èxit d’aquelles visites ha fet que ara s’hagi obert al públic, això sí, previ pagament. L’edifici, d’estètica brutalista és un gratacel de 70 metres d’altura i 22 plantes que destaca per la seva ubicació, just a la connexió entre l’Eixample i Ciutat Vella, a la plaça del mateix nom que l’edifici. El mirador està situat a la planta 20 i permet vistes molt pròximes de tot el pla de Barcelona.
Les vistes des de la Torre Urquinaona són sobre tot el centre de Barcelona / Sergi Alcàzar