Les deu novetats més destacades de l’Open House 2022

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i el carrer d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre el classicisme i la modernitat.

• Carrer del Notariat, 4, (Ciutat Vella)
• Arquitectes / any: Leandre Albareda Petit, 1882; Enric Sagnier i Villavecchia, 1927 i 1929; Josep Antoni Gimbernat Hernández, 1992
• Ús actual: Oficines
• Estil: Neoclassicisme
• Visita: Diumenge, 23, de 10 a 19 h

Edificació aïllada, referent de palau exempt de l’Eixample dels primers anys, que va començar l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (seguint un estil eclèctic i sobri) i van acabar els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà (espais interiors i coronament de l’edifici). Aquests darrers, seguint l’estil modernista, van introduir-hi elements ornamentals, com la ceràmica vidriada de l’exterior i els vitralls de la claraboia que il·lumina l’ampli vestíbul interior amb una escala imperial de pedra. Per fer-ho, van envoltar-se dels millors artesans de l’època: a l’edifici s’hi troben col·laboracions amb Lluís Bru (mosaics), Eusebi Arnau (escultures), Gaspar Homar (ebenisteria i teixits), Francesc Tiestos (forja) i Antoni Rigalt (vitralls). L’any 1950, l’edifici va passar a mans de l’Administració i se’n va fer un canvi d’ús per a oficines. El 1980, s’hi va fer una restauració integral, i els anys 2014 i 2016 s’hi van fer noves actuacions de restauració i rehabilitació de la tribuna posterior, mosaics tessel·lats del paviment, claraboia de l’espai central, vitralls, façanes i tanca de forja.

• Carrer de Mallorca, 278 / Carrer de Roger de Llúria, 99-101 (Eixample)
• Arquitectes / Any: Josep Domènech i Estapà, 1889; Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà, 1896; Marc Carbonell Pasolas i Claudio Carmona Sanz, 1980
• Ús actual: Administratiu
• Estil: Modernisme
• Visita: Dissabte de 10 a 19 h. Visita guiada amb inscripció prèvia

Habitatge situat entre el turó del Coll i el turó del Carmel, on conviuen construccions humils, masies i cases de començament del segle XX. La casa, amb vista a la pineda del Park Güell, emmarca i tanca un tros d’aire en aquest punt de Barcelona. El projecte posa èmfasi en els elements constructius: es construeix un basament pesat (en relació amb el jardí i la terra) sobre el qual es recolza una estructura lleugera d’entramat metàl·lic oberta al paisatge i al sol. A l’interior, els espais circulen al voltant d’una peça central (amb les funcions de bany i d’emmagatzematge) i els mobles, alguns d’obra, acaben de construir els diferents espais. En un intent de restar serietat, els arquitectes decideixen pintar la casa de color groc, fet que, sorprenentment, dona alegria, en consonància amb el verd del paisatge i el blau del cel.

• Carrer de Pere Llobet, 1 (Gràcia)
• Arquitectes / any: MACH, 2021
• Ús actual: Residencial
• Estil: Estils contemporanis
• Visita: Diumenge de 10 a 16 h

Projecte conjunt de reforma i ampliació d’un equipament existent (l’ateneu La Bòbila) i de reurbanització del parc de la plaça de Sóller. D’una banda, la transformació de l’edifici de l’Ateneu aconsegueix integrar-lo en l’entorn (els recorreguts quotidians del barri entren a l’edifici, la vegetació del parc li fa de protecció solar i l’edifici resultant deixa de ser un límit per als ciutadans), al mateix temps que es desenvolupa un nou programa amb les entitats veïnals per contribuir a la cohesió social. D’altra banda, el projecte del parc el fa permeable al barri i crea un nou espai públic inclusiu, accessible i segur (el reconnecta amb la vida quotidiana, reactiva la integració social aportant nous espais per a activitats i el renaturalitza).

• Carrer de l'Estudiant, 1 (Nou Barris)
• Arquitectes / any: BARRIOPERAIRE arquitectes, Bàrbara Pla (paisatgista); 2021
• Ús actual: Cultural
• Estil: Estils contemporanis
• Visita: Diumenge de 10 a 19 h

Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu, un edifici format per un cos principal (col·locat al mig de la plaça del Mercadal i on es desenvolupa el mercat alimentari) i un local de vendes amb parades no alimentàries que es percep com un passatge cobert entre la plaça i el carrer de Rubén Darío). El projecte es planteja des de les premisses següents: reducció de la volumetria (per reduir l’impacte volumètric de l’edifici sobre la plaça, es manté el perímetre i s’acota l’alçada); transparència de la façana (per integrar l’activitat comercial de la plaça del Mercadal a l’activitat del mercat, es converteix la plaça en el primer passadís del mercat tot mantenint el mateix paviment); voluntat de projecte emblemàtic (voluntat de fer-lo reconeixible des de l’entramat de carrers del barri); tractament de la coberta com a façana.

• Plaça del Mercadal, 41 (Sant Andreu)
• Arquitectes / any: Josep Mas i Vila (plaça), 1849; 1906 (mercat); 1914 (ampliació); Blanca Noguera, 2022
• Ús actual: Comercial
• Estil: Contemporani/Històric
• Visita: Diumenge de 10 a 14 h

El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica (Barcelona 92) es va estructurar en un sistema de franges (platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial). A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacel de la Torre MAPFRE, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes. Torre MAPFRE està unida al volum inferior en forma de vela, un edifici de comercialització d’oficines que està ocupat parcialment pel Centre de Fotografia KBr, de la Fundació MAPFRE, amb exposicions de fotògrafs reconeguts d’àmbit mundial.

• Carrer de la Marina, 16/Passeig Marítim del Port Olímpic (Sant Martí)
• Arquitectes / any: MBM arquitectes i Albert Puigdomènech (pla d’ordenació de la Vila Olímpica), 1985-1992; Íñigo Ortiz i Enrique de León, 1992
• Ús actual: Oficines
• Estil: Estils contemporanis
• Visita: Dissabte de 10 a 19 h. Visita guiada amb inscripció prèvia

El recinte fabril de Can Batlló, que originalment estava dedicat al sector del tèxtil, acull la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants que aposta per la dignitat i la regularització administrativa d’aquestes persones a través de la inserció laboral en l’àmbit de la roba i la costura. Concretament, se situa en una nau amb un taller espaiós, amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia, que dona feina a unes trenta persones i on es fan, entre d’altres, tallers de formació. Des que el recinte de Can Batlló va començar a fer-se permeable al barri (l’any 2013 se’n va enderrocar el mur perimetral) s’hi han incorporat diferents projectes que cobreixen diversos àmbits de la vida quotidiana, molts dels quals estan a l’espera d’una ubicació definitiva, a causa de la manca d’espais rehabilitats. El fet que Top Manta s’hagi instal·lat al recinte és un pas més cap a la seva obertura, creixement i transformació.

• Carrer de la Constitució, 19 (Sants-Montjuïc)
• Arquitectes / any: 2022
• Ús actual: Oficines
• Estil: Sense estil definit
• Visita: Dissabte de 10 a 18 h

Aquesta finca, que es manté pràcticament intacta de quan Sant Gervasi de Cassoles era un nucli de cases unifamiliars envoltades de jardí, conserva la casa principal, una torre i el jardí originals. La casa principal té un aspecte noble, entre modernista i classicista, i una façana a jardí molt ornamentada. A l’interior, fruit de transformacions de la casa al llarg dels anys, s’hi poden veure diferents salons i espais propis d’un palau de luxe (un vestíbul central presidit per una escalinata, un menjador de gala i l’anomenada sala goyesca, decorats amb pintures, un saló d’estil borbònic, una sala de ball, una sala de música…). A la torre, d’estil classicista, hi destaca un gran repertori d’elements clàssics en els acabats de la façana. El jardí de la finca Julio Muñoz Ramonet, recuperat darrerament, manté l’esperit del projecte original del paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier tot respectant els canvis que va fer-hi Joan Mirambell.

• Carrer de Muntaner, 282 (Sarrià-Sant Gervasi)
• Arquitectes / any: Enric Sagnier i Villavecchia, 1918; Jean Claude Nicolas Forestier (projecte de jardí), Joan Mirambell (jardí realitzat)
• Ús actual: Sense ús
• Estil: Noucentisme
• Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 19 h

Aquest projecte de residència d’estudiants pot explicar-se a partir de quatre conceptes. En primer lloc, a través de l’organització volumètrica del conjunt, el projecte promou el contacte amb la natura (s’allibera un gran espai de la parcel·la, respectant l’arbratge existent i dotant l’edifici d’espais exteriors de qualitat). En segon lloc, amb la incorporació de diferents zones comunes, el projecte fomenta la vida en comunitat (es complementa l’espai íntim de les habitacions amb zones que fomenten la relació entre estudiants, com una piscina, amfiteatre exterior, zona de barbacoa, zones d’estar interiors i exteriors, sales d’estudi, menjadors comunitaris, gimnàs…). En tercer lloc, el conjunt s’adapta a l’entorn a través de les façanes, senzilles i de qualitat (les façanes que miren al carrer, nord i est, es protegeixen combinant zones opaques i buides, mentre que les façanes que configuren el jardí, sud i oest, es resolen amb més lleugeresa, terrasses i vegetació com a protecció solar). Finalment, es tracta d’un projecte sostenible que gestiona els recursos de manera responsable.

• Avinguda d’Esplugues, 102 (les Corts)
• Arquitectes / any: Batlle i Roig Arquitectes, 2022
• Ús actual: Residencial
• Estil: Estils contemporanis
• Visita: Dissabte de 15 a 19 h

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953, i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau des de llavors va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari (el convent). L’any 1977, es va produir la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, que es va transformar en Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

• Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 167 (Horta-Guinardó)
• Arquitectes / any: Lluís Domènech i Montaner, 1926
• Ús actual: Docent
• Estil: Modernisme
• Visita: Dissabte de 10 a 19 h