El Mercat de la Boqueria -també conegut com a Mercat de Sant Josep- és el mercat per excel·lència de Barcelona, pel seu caràcter d’ubicació central; per la seva magnitud com el més gros de la ciutat; per ser el més antic -es remunta al segle XIII- i, modernament, per haver-se convertit en un destí turístic de primer ordre que fins i tot li ha valgut la catalogació com a EGA (espai de gran afluència), juntament amb altres punts calents quant a massificació turística com la Sagrada Família i el Park Güell. En aquest context sempre ha estat complicat per a aquest mercat mantenir l’equilibri entre el que sempre ha estat, el gran mercat del Raval i del centre de la ciutat, amb l’afluència turística que ha transformat part de les seves parades. 

Mantenir aquest equilibri és un dels objectius marcats pel projecte de reforma parcial que busca actualitzar i modernitzar el mercat i alhora recuperar l’essència del mercat tradicional, amb la venda de producte fresc i de qualitat com a primera motivació, però sense perdre l’important gruix de clients que actualment conformen els turistes i una oferta comercial que n’asseguri la viabilitat. Aquest dimarts, la regidora de Mercats, Raquel Gil, ha presentat el projecte de reforma, així com l’anunci de la redacció d’un nou reglament Intern del Mercat,  en companyia del regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, i el president de l’Associació de Venedors del Mercat de la Boqueria, Jordi Mas

 

Davant del fet que, a causa de la seva situació, el govern municipal considera “inviable” aplicar a la Boqueria el model d’altres mercats consistent en traslladar les parades a una carpa provisional per afrontar així la reforma integral, la rehabilitació prevista se centrarà en punts com la necessitat d’actualitzar l’illa oval de peixateria, l’habilitació d’un nou passadís central, la substitució del sostre de fibrociment, que implica la necessària retirada d’amiant, i finalment dotar l’equipament d’una nova entrada per la plaça de la Gardunya, amb intenció, segons el regidor Batlle, “d’obrir i irradiar el Raval des de la Boqueria” i evitar que aquesta plaça continuï sent “el traster de la Rambla”.

23 milions de visites anuals

La Boqueria mai ha deixat de ser un mercat i volem que ho continuï sent sempre”, ha afirmat la regidora Gil, que considera que una de les raons de ser de les reformes projectades és la de “garantir que la Boqueria és un mercat per als veïns i veïnes”. Tenint en compte que segons projeccions de l’Institut del Mercat, hi ha unes 45.000 persones com a clients potencials dels serveis tradicionals del mercat. Una xifra que, amb tot, no es pot desvincular del fet que anualment són uns 23 milions les visites al mercat, tot i que no hi ha dades que quantifiquin quina part d’aquests milions d’usuaris són turistes i quins clients habituals.

En tot cas, Gil ha volgut rebutjar “els discursos que diuen que la Boqueria no té clients” del tipus tradicional, i per això ha defensat la necessitat d’encarar un procés de reformes que suposarà una inversió municipal de 12 milions d’euros amb la intenció d’iniciar obres el 2025, “per tenir enllestit el mercat en paral·lel a la reforma de la Rambla”, que es finalitzaria el 2027. Tot i que el projecte executiu encara no està tancat, la voluntat del govern municipal és que “les afectacions siguin mínimes”, ja que no està previst que el mercat tanqui de forma integral, però no es descarta que hi hagi “tancaments parcials puntuals”, especialment tenint en compte que la part d’obra més important serà la retirada de l’amiant i substitució del sostre.

mercat boqueria jordi palmer (4)
La venda del producte elaborat orientat als turistes ocupa part de les parades del Mercat de la Boqueria / Foto: Jordi Palmer
mercat boqueria jordi palmer (8)
Les parades tradicionals del Mercat busquen l'equilibri amb les orientades al visitant ocasional / Foto: Jordi Palmer
mercat boqueria jordi palmer (7)
La part posterior del mercat, a la plaça de la Gardunya, tindrà una nova entrada / Foto: Jordi Palmer

En aquest context la regidora de Mercats ha insistit que en el marc de les reformes es buscarà mantenir la Boqueria com a referència del producte fresc, però apuntant que tampoc es preveu la desaparició “dels productes elaborats al 100 per cent”, però sí que es busca que “la part de mercat fresc agafi pes i recuperi múscul”. A més,  Gil ha assenyalat que la declaració de la Boqueria com a EGA és per “gestionar bé el turisme, no tant per frenar-lo”, apuntant que la presència de turistes “no canvia la vocació del mercat” i afegint que ja s’han implementat mesures com el reforç dels agents cívics. “Anirem millorant els elements de gestió de turisme per fer compatible la visita del turista amb el comprador”, ha afirmat Gil. 

Per la seva banda, Albert Batlle ha indicat que malgrat que la Boqueria “ha sublimat la vocació d’esdevenir un punt de centralitat en convertir-se en referent de Barcelona”, és voluntat del govern municipal que aquest mercat “sigui el que sempre ha estat”. Per això mateix ha insistit en la necessitat de millorar els accessos des de la plaça de la Gardunya, que actualment fa més la funció de sortida que d’entrada, amb l’objectiu que “el Raval miri a la Boqueria i la Boqueria miri al Raval”.  Finalment, Jordi Mas ha advocat per “aconseguir consensos” entre paradistes i l’Ajuntament per assegurar “el futur de les parades i preservar el producte de mercat”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!