Les relacions entre Ciutadans i Valents no han passat mai per un bon moment des del mateix instant que Manuel Valls va decidir donar suport a la investidura d’Ada Colau, però la ‘realpolitik’ s’imposa i, a quinze mesos de les eleccions municipals, totes dues formacions comencen a adonar-se que l’única via per assegurar-se la supervivència passa per la col·laboració. En l’actual cicle electoral, Cs només ha acumulat fracassos i ha vist com la seva presència a les institucions és cada cop menor, mentre que per la seva banda, Valents és una formació del tot desconeguda més enllà del fet que són els hereus de Manuel Valls.
En aquesta situació, fa just una setmana que el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, assegurava que Valents era una formació que “no està al mapa polític” i rebutjava qualsevol coalició amb ells, al mateix temps que Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona es postulava com a alcaldable el 2023. Paral·lelament, Eva Parera ha deixat el seu escó al Parlament dins les files del Partit Popular, un cop el partit liderat per Alejandro Fernández li ho va demanar en considerar incompatible el doble paper de diputada independent pel PP i líder d’un partit que es ven com a alternativa unionista.
Però una cosa són els posicionaments polítics dogmàtics i una altra cosa ben diferent és el pragmatisme, i és en aquest context que s’han d’entendre els últims moviments de l’unionisme a Catalunya, i en especial a Barcelona, on corre el risc de diluir-se en un mar de sigles i quedar-se sense representació. Ahir mateix, Parera va adreçar-se per carta al primer secretari del PSC, Salvador Illa; el president de Vox al Parlament, Ignacio Garriga; al líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, i al president del PP català, Alejandro Fernández, en què els demanava reunir-se amb cadascun per abordar la "unió del constitucionalisme", un concepte en el que Valents inclou l’extrema dreta de Vox.
En un comunicat donat a conèixer dimecres, Valents defensava la necessitat de celebrar aquestes trobades per analitzar la situació política actual, buscar punts de trobada i “tractar de teixir complicitats amb la voluntat d'acabar amb la decadència econòmica, social i cultural de Catalunya”. Valents va afirmar que la seva voluntat és la de treballar per aconseguir una Generalitat que "compleixi la llei, sigui lleial a Espanya, respecti la Constitució i l'Estatut i se centri en els problemes reals de les persones".
La resposta de Carrizosa: parli amb Guilarte
La resposta de Carrizosa, que fins avui ha repetit diverses vegades la seva negativa a pactar llistes conjuntes amb Valents de cara a les eleccions municipals ha estat una mostra més de la necessitat de mantenir una política de distensió entre les dues formacions però alhora carregada de desconfiança i recels. Ras i curt, Carrizosa ha instat Parera a parlar amb Guilarte. De fet, el que Carrizosa expressa sibil·linament és que Valents és un partit municipal i, per tant, que ha de tenir contactes amb la seva homòloga a Barcelona, Luz Guilarte i no amb el president del grup parlamentari.
De fet, Carrizosa afirma que ell, pel seu compte, manté un contacte "regular i intens" amb els presidents dels grups constitucionalistes al Parlament, i que, per tant, Parera amb qui ha de parlar ha de ser amb Guilarte. Amb tot, i aquí entra la part més pragmàtica, Carrizosa hi afegeix elements de distensió , tot assenyalant que anteriorment les dues formacions han tingut "diferències estratègiques importants" com la decisió d'afavorir la investidura de Colau o, més cap aquí, el suport als pressupostos municipals del 2022, però afegeix que en aquests moments, aquest episodi no ha de ser un obstacle per cooperar.
"Que els nostres respectius grups trobin formes de cooperació amb vista a aquest darrer any de legislatura municipal i, sobretot, de cara l'endemà de les eleccions municipals: Desallotjar Colau de l'Ajuntament és un objectiu tan peremptori com derrotar el separatisme a les urnes “, ha afegit Carrizosa per deixar anar una cleca final en agrair a Parera el seu oferiment per reunir-se amb forces constitucionalistes, fet que ha considerat un canvi d'estratègia a Valents, que "fins ara semblava més inclinat al foment d'una pràctica tan poc democràtica com el transfuguisme". De moment, una eventual distensió entre tots dos partits continua marcada pels recels.
Imatge principal: Guilarte i Parera, companyes de candidatura en les eleccions del 2019 / Europa Press