Barcelona, 15 de maig de 1822. En aplicació de la divisió provincial provisional aprovada per les Corts espanyoles el 27 de gener del mateix any, es constitueix de manera oficial la Diputació de Barcelona. Tal dia com avui de fa dos-cents anys naixia una de les administracions que més recorregut històric ha tingut en l’època contemporània i que ara celebra el seu bicentenari. Amb tot, aquella primera experiència de la diputació barcelonina va ser efímera, en un context canviant de revolució i contrarevolució que va fer que, només un any i poc més tard, l’1 d’octubre del 1823, amb la fi del trienni liberal -1820-1823- i la tornada de l’absolutisme, Ferran VII la va dissoldre sense miraments.
Així, la darrera sessió d’aquella primera diputació va tenir lloc el 16 d’octubre del 1823 i caldria esperar fins al 1836, mort i enterrat Ferran VII al seu restabliment, que va tenir lloc el 26 de gener, ja aplicant la divisió provincial de Jaime de Burgos del 1833 -que pel que fa a Catalunya no oferia canvis destacables respecte de la divisió de 1822-. En tot cas per l’actual Diputació de Barcelona -o la DiBa, en el seu acrònim- la data del 1822 és l’escollida per iniciar una commemoració que té com a objectiu donar a conèixer millor el paper d’aquesta institució i apropar a la ciutadania alguns dels seus serveis, com el seu important Arxiu, en ple procés de digitalització
Canvi de rol a través dels anys
D’ençà de la restauració de la Diputació de Barcelona el 1836 i a excepció del període de la Segona República -1931-1939-, quan les diputacions van desaparèixer de Catalunya perquè les seves competències van ser assumides per la Generalitat, les diputacions -que van ser restaurades pel franquisme el 15 de gener del 1939- han desenvolupat un paper de primer ordre en la història contemporània de Barcelona. De fet, per a l’historiador Joaquim Coll, es tracta de “l’administració més important de Catalunya dels segles XIX i XX, tret dels anys d’autogovern”. Amb tot, cal destacar que al llarg dels anys hi ha hagut un canvi de rol d’aquesta administració, que va passar de fer d’intermediari entre els municipis i el poder central a esdevenir “un govern local intermedi, un nou model d’administració desenvolupat en els quaranta anys de democràcia”.
De fet, al llarg d’aquests dos segles, la Diputació de Barcelona ha tingut diverses atribucions, però algunes de les principals han estat les de “beneficència, les obres públiques i l’ensenyament secundari”, i alhora ha estat focus i mirall dels canvis que s’han anat produint al llarg dels decennis, amb paper més polític durant el sexenni revolucionari -1868-1872- o més administratiu en el període posterior fins al 1914, en el qual es restableixen els Mossos d’Esquadra com a policia de la Diputació. Així mateix, va viure l’eclosió del catalanisme, que va convertir les diputacions catalanes, via la Mancomunitat de Catalunya -1914-1923- en l’eina per modernitzar Catalunya, o el retorn al paper administratiu durant la dictadura de Primo de Rivera -1923-1931-.
Franquisme i democràcia
Després del parèntesi republicà, en que no va haver-hi diputacions, el franquisme les va restaurar com a institucions subordinades als dictats dels governadors civils, amb funcions purament administratives i amb una important depuració de funcionaris, inclosa la descatalanització de la institució. Amb l’arribada de la democràcia, la Diputació de Barcelona es converteix en “embrió de la Generalitat”, segons Coll, ja que Josep Tarradellas va ser alhora president de la Diputació i de la Generalitat restaurada, de manera que va ser possible un traspàs de “diners i treballadors” d’una institució a l’altra. És en aquest moment quan la Diputació abandona la seva seu de la plaça Sant Jaume -que recupera la seva funció de Palau de la Generalitat- i es trasllada a Can Serra.
En els darrers quaranta anys, la Diputació de Barcelona s’ha centrat en el seu paper de govern local intermedi amb la funció principal de donar suport als 311 municipis de la demarcació i els dotze consells comarcals, amb polítiques centrades en la inversió en equipaments i infraestructures i evitant duplicitats amb la Generalitat. Malgrat tractar-se d’una institució “amb dos segles d’existència però desconeguda i amb alguns estereotips”, la DiBa ha esdevingut un actor imprescindible en la cooperació local i integrada en els valors de pau i llibertat d’una Europa unida i democràtica.
L’Arxiu com a valor secret de la DiBa
Entre el bagatge que ha acumulat la Diputació de Barcelona en aquests dos-cents anys d’història s’hi compta el seu important Arxiu General de la Diputació, un compendi històric que suposa dotze quilòmetres lineals de documentació en diferents formats -textos, llibres, fotografies, plànols, ...- que actualment estan distribuïts en cinc centres, la plataforma logística de Montcada, les Llars Mundet, Can Serra, l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial i el recinte de la Maternitat, on ocupa dos dipòsits, un d’ells situat sota els espais de passeig del parc del mateix recinte i on es conserven joies com la mateixa acta fundacional de la Diputació del 15 de maig de 1822.
Precisament, aquest valor secret i desconegut de la Diputació rebrà un impuls en el marc de la commemoració del bicentenari. Segons Jordi Vilamala, director de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, es tracta d’un dels més rellevants de Catalunya, amb documents de la mateixa diputació de fa dos-cents anys, “però també els fons de la Casa de la Caritat, que daten del 1696 i fins i tot algun de més antic, del segle XIV”. En el marc del bicentenari, i amb el propòsit de descobrir a la ciutadania el llegat de la corporació i fer-la partícip del projecte, la Diputació aposta per continuar ampliant la digitalització de l’Arxiu General de la corporació, així com la creació d’un portal web que faci més accessible tot aquest fons.
En aquest sentit, Vilamala apunta que l’arxiu ja és obert a consulta pública i utilitzat per exemple per a “tesis doctorals de temes de sanitat, carreteres i obra civil, o sobre la Mancomunitat de Catalunya”, a més de respondre a les “consultes de municipis”, però en el context del bicentenari es vol oferir a la ciutadania una plataforma que permeti l’accés a la documentació i a la informació pública generada per la Diputació. D’aquesta digitalització es destaca el fons que pertany al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la pròpia Diputació, creat l’any 1914 i que dona suport als ajuntaments respecte al patrimoni arquitectònic, monuments i centres històrics, tant amb assessorament com amb suport tècnic, científic i econòmic.
L’impuls a la digitalització de l’Arxiu també inclou la publicació de les memòries de la Diputació de Barcelona, així com l’obertura de dades de funcionaris depurats i dels diputats i diputades que han integrat la Diputació de Barcelona, des del 1812 fins a l’actualitat. També s’oferirà accés al BOPB (1833-1997) indexat i amb capacitat de cerca i a la descripció de les fitxes del Servei de Catalogació i Conservació de monuments (SPAL); a més de digitalitzar fotografies, actes del trienni liberal de 30 ajuntaments de la província i, expedients de la Mancomunitat de Catalunya i de la biblioteca de l’època de la Mancomunitat. A més, la Diputació de Barcelona treballa per una òptima descripció i organització definitiva dels fons custodiats a l’Arxiu General de la corporació.
Acte central conjunt
Finalment, les quatre diputacions catalanes impulsaran un acte conjunt de commemoració de l’efemèride, reivindicant el paper que les diputacions municipalistes i democràtiques exerceixen, com a governs locals intermedis, al servei dels municipis, dels seus territoris i dels seus ciutadans i ciutadanes. El divendres 22 de juliol tindrà lloc al vestíbul de Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, una jornada organitzada conjuntament amb la Fundación Democracia y Gobierno Local, amb l’objectiu de donar a conèixer, d’una forma més acadèmica, el paper de les diputacions des d’un vessant més històric i, també, quin és el camí que han de seguir aquestes institucions actualment.
A més, durant els darrers mesos d’aquest 2022, la Diputació de Barcelona publicarà un llibre amb la voluntat de ressaltar el caràcter municipalista d’aquesta institució, posant èmfasi en les darreres quatre dècades d’etapa democràtica. A més de fer un repàs històric, s’analitzaran les polítiques públiques dutes a terme, l’evolució del territori i es tindrà una mirada de futur per exposar quin és el paper que han de tenir les diputacions. Addicionalment, la Diputació de Barcelona i la Xarxa Audiovisual Local estan treballant conjuntament per emetre, en l’últim tram d’aquest 2022, un documental sobre els dos segles de diputacions provincials.
