La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, reunida el passat 21 de març, ha donat llum verda als noms de nous vials que s’obriran a la ciutat, a més d’aprovar el bateig d’un nou parc i la col·locació de noves plaques de memòria. Entre els canvis de nom destaca l’elecció de cinc noms de dona, entre els quals el de la líder comunista Dolores Ibarruri ‘la Pasionaria’, dins de la política de feminització del nomenclàtor. Pel que fa als homes, l’etòleg Jordi Sabater Pi, protector i curador de Floquet de Neu, també tindrà un carrer al seu nom.
Aquestes són les novetats del nomenclàtor barceloní
Segons ha informat aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona, a les Corts es dedicarà un passatge a Elvira Augusta Lewi, escriptora nascuda el 1909 que va conrear la narrativa, el periodisme i la traducció i va tenir una forta activitat sociocultural de caràcter feminista. El passatge amb el seu nom es trobarà entre el carrer de l'Aviació i el carrer Taquígraf Garriga.
A Sant Andreu, al barri de la Sagrera, es dedicarà un carrer a l’etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi que va morir el 2009. Aquesta proposta ha sorgit del Districte de Sant Andreu i d’entitats reconeix el primatòleg conegut popularment per portar el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona. Sabater Pi va ser un dels especialistes en l'àmbit mundial en el seu camp, el primer de descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals en diverses espècies de primats. El seu nom el portarà un nou vial des del carrer del Pare Manyanet fins al carrer de Felip II, en l’àmbit de la futura estació intermodal de la Sagrera.
A Sant Martí, al nou espai entre la Rambla Guipúscoa i el carrer de Ca n'Oliva es bateja amb el nom de plaça del 25 de Novembre. Aquest espai del barri de la Verneda i la Pau reconeix el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones, aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1999. Ha estat una proposta sorgida del Consell de Memòria del Districte.
A Sants-Montjuïc, el nou barri de la Marina del Prat Vermell és el que suma més noms de dona nous. A la Marina del Prat Vermell s’aprova dedicar uns jardins a Dolores Ibárruri 'la Pasionaria'. Entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de Micaela Chalmeta, s’ubicarà el nou espai en honor de la dirigent comunista, que va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista d'Espanya, nascuda a Biscaia el 1895 i que va morir a Madrid el 1989. Al mateix barri, se situarà els jardins de la Benita, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, serà un nou espai entre el carrer dels Motors i el de Tortosa. Benita va ser una activista veïnal que va morir el 1962. Veïna de les anomenades Cases barates del Prat Vermell, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931.
Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire a petició del Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de la Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil. A més, la ponència del nomenclàtor tira endavant l’aprovació del nom de Parc de les Tretze Roses, aquesta denominació del parc va ser la proposta més votada en el procés participatiu articulat a través de la plataforma Decidim.Barcelona. El nou parc de les Tretze Roses, recorda les tretze noies, algunes d’elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d’agost de 1939 poc després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. El parc s’ubica entre els carrers de Pontils, d’Arnes i d’Ascó.
També al mateix districte, el Poble-sec tindrà un carrer dedicat a la primera dona delineant a l'Estat espanyol, Leonor Ferrer. Es trobarà en un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. La proposta de recordar-la va sorgir de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Al barri de la Bordeta, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló, se situa el Pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès. El Districte i entitats de memòria del barri van proposar donar el nom del vial que connectarà amb el nou parc, a l’anarcosindicalista santsenc que va morir a causa de les ferides rebudes en l’atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí ‘el Noi del Sucre’.
Al parc de Montjuïc es duran a terme dues modificacions en els textos de les plaques del carrer de la Foixarda i del camí de la Foixarda. Després d’una revisió dels continguts de les entrades del Diccionari del Nomenclàtor s’ha resolt que es modifiquin per carrer de la Foixarda. Pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915), i camí de la Foixarda. Pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915).
Plaques i faristols de memòria
La ponència del nomenclàtor va aprovar també la instal·lació de plaques de memòria als edificis on van viure personalitats destacades de la història de la ciutat. A l’Eixample, una placa de memòria situada al carrer Bruc, 49 recordarà que hi va viure l’artífex de la configuració de la Barcelona moderna, l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà Sunyer (Centelles 1815 –Caldas de Besaya 1876). Un reconeixement a petició del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
També es recordarà a Ciutat Vella Pere Virgili, al carrer Portaferrissa, 17 amb una placa que assenyala la casa on va viure aquest cirurgià i innovador dels estudis anatòmics (Vilallonga del Camp 1699 –Barcelona 1776). A Sants-Montjuïc, a més de tenir un nou vial dedicat, s’assenyala la casa on va viure l'anarcosindicalista Francesc Comas Pagès 'Paronas' (Sants 1896 – Barcelona 1923), al carrer d'Hartzenbusch. finalment, se situarà un faristol de memòria que indicarà l’emplaçament del Refugi 819 de la guerra civil a la plaça Bonet i Muixí al districte de Sants-Montjuïc.