A principis de març, en vigílies del 8M i en el marc del centenari del Metro de Barcelona, es presentava el llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona (Transports Metropolitans de Barcelona, 2025), un volum subtitulat Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924-2024) que reflecteix una lluita centenària per assolir la igualtat de gènere. El llibre, amb gran profusió de fotografies històriques és, de fet, una eina indispensable per a un enfocament del centenari del Metro molt diferent dels habituals en aquests casos, que se centren sobretot en l’expansió de la infraestructura i els canvis en el material rodant, aspectes que, si de cas, ja es tractaran en un altre dels llibres que es preparen per al centenari i que durà el gràfic títol de 100 anys del metro de Barcelona.
Per això, l’obra que ens ocupa, escrita a quatre mans per l’historiador Ricard Fernández i Valentí i la responsable de patrimoni històric de TMB, María José Muñoz García, ofereix una història del Metro de Barcelona que, tot i enfocada en el paper de la dona és, alhora, una explicació de la transformació del transport suburbà des d’una perspectiva laboral que també explica l’evolució de les tasques desenvolupades pels homes i, especialment, la llarga lluita per aconseguir una igualtat de gènere que va haver de superar un ambient masculinitzat així com lleis declaradament masclistes, com les que restringien el treball femení a les dones solteres, que havien de renunciar al seu lloc de feina un cop casades, perquè el que s’esperava d’elles era que dediquessin la seva vida a la formació d’una família i la criança dels fills.
De tres a cent noranta-nou categories
Ara fa un segle, quan es va inaugurar el Gran Metro el 30 de desembre del 2024, les dones només podien exercir tres categories laborals, les de taquilleres, revisores i inspectores. Cent anys després, les dones ocupen 199 llocs de feina diferents, inclosos els de més responsabilitat. De fet, el càrrec de president o presidenta de TMB, que recau en el titular de la regidoria d’Urbanisme, ha estat majoritàriament ocupat per dones d’ençà de la recuperació de la democràcia, amb Mercè Sala (1980-1991), Carme San Miguel (1996-1999), Assumpta Escarp (2007-2011), Mercedes Vidal (2015-2019) i Rosa Alarcón (2019-2021). Actualment, el màxim càrrec de TMB l’ocupa Laia Bonet des del 2021.
En tot cas, aquest llarg recorregut fins a la igualtat es reflecteix en el fet que actualment hi ha més dones que homes maquinistes, ja que el 57% del personal de conducció són dones i també en una altra dada que també és reflex de la societat actual: el 61% d'usuaris del Metro també són dones. Encara més, les dones representaven, amb dades del 2023, el 36,21% de la plantilla, per bé que, com se cita el llibre “l’augment de la quantitat de dones no és suficient”, ja que “no per créixer en nombre s’aconsegueix la paritat de gènere, cal que el creixement estigui equilibrat per la varietat d’oficis exercits per dones”.
El Círculo Social Metropolitano i les Escuelas Comerciales Montserrat
Pel que fa al context més estrictament històric, La dona treballadora al Metro de Barcelona aporta informació d’interès de dues iniciatives extralaborals però que defineixen el paper social de les treballadores i els treballadors del Metro de Barcelona. El primer d’ells va ser el Círculo Social Metropolitano, una associació, immersa en un “model empresarial paternalista dotat d’eines de control social” que, en tot cas, oferia activitats d’oci i cultura al personal del Metro i les seves famílies, amb set seccions: activitats recreatives, cultural, esportiva, excursionista, musical, social i teatral, i que es va ubicar al carrer dels Jocs Florals, en un àmbit proper a la històrica estació del Metro Transversal de la Bordeta. El propòsit de l’entitat era el de “proporcionar distracción, un recreo sano y una enseñanza positiva a través de actors deportivos, culturales y educativos” i va constituir-se el 1943.
La segona iniciativa era filla del mateix Circulo Social Metropolitano, ja que a iniciativa de la secció cultural es va crear una secció escolar que va donar lloc a un centre educatiu gratuït per a fills i filles dels treballadors, les Escuelas Comerciales Montserrat, que van començar a operar al mateix edifici del carrer dels Jocs Florals l’octubre del 1954, per passar posteriorment a l’avinguda Badal, a cavall entre les instal·lacions del Metro de Bordeta i Mercat Nou i on avui hi ha el col·legi Cavall Bernat, que és hereu directe de les Escuelas Comerciales Montserrat i que, dins de la cultura educativa del franquisme tenia la característica que “no discriminava entre nens i nenes”.
Tot plegat fa que aquest volum aporti dades prou significatives de l’evolució laboral de la plantilla de treballadors del Metro de Barcelona i en particular de la situació del personal femení i és un merescut homenatge a aquelles dones que fa un segle van entrar a treballar en l’incipient metro i que en l’actualitat representen més del terç de la plantilla i ocupen càrrecs de tota mena. Cent anys, doncs, de lluita per la igualtat de gènere.