Un grup d’una cinquantena de veïns de l’edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, ha presentat aquest dijous una reclamació per responsabilitat patrimonial al Consorci del Barri de la Mina per la paralització del projecte d’expropiació que havia de conduir a l’enderroc de l’edifici citat, un bloc on tant el Síndic de Greuges com el TSJC han considerat que les condicions de vida són “infrahumanes”. Aquest nou grup se suma al grup de 50 veïns i veïnes del mateix edifici que el 2019 ja van iniciar un procediment similar pel qual reclamaven 10.000 euros en concepte d’indemnització per danys i perjudicis per cadascun dels anys de paràlisi injustificada del procediment d’expropiació i reallotjament.

L’arrel del problema es troba en la paralització del projecte d’enderrocament del bloc Venus, amb la corresponent expropiació dels actuals veïns, que es va aprovar l’any 2002 dins del denominat Pla Especial de Reordenació i Millora del Barri de la Mina (PERM) amb l’objectiu reconegut d’implantar un seguit de mesures urbanístiques per tal d’impulsar la regeneració de la zona i actuar de forma integral en l’àmbit educatiu, cívic i de seguretat contra l’exclusió i la marginalitat. Una de les principals mesures acordades en el context del PERM era l’expropiació dels habitatges de l’edifici Venus i el reallotjament de les famílies que hi vivien, mesura considerada cabdal per tal d’afavorir el procés de plena integració social dels habitants de l’immoble i el desmantellament d’un dels principals focus de precarietat i exclusió que encara perviuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, però passats més de vint anys, l’edifici Venus segueix en peu.

La reclamació del primer grup de veïns, presentada el 2019, va donar origen a la sentència del TSJC que obligava l’Administració a reactivar el projecte d’intervenció al barri, incloent-hi l’expropiació del bloc Venus, tot alertant sobre les “conseqüències imprevisibles i irreparables” de perllongar la “situació de deixadesa i degradació de l’edifici”. El mateix tribunal concloïa que la paràlisi imposada constituïa “una ablació del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, pel fet d'impedir [als veïns] reaccionar jurisdiccionalment davant el comportament passiu de l'Administració en defensa dels seus drets i interessos legítims”. 

10.000 euros per any

Arran de la sentència dictada pel TSJC, el passat 14 d’abril del 2023 es va publicar l’aprovació inicial, per segona vegada, del projecte d’expropiació per taxació conjunta de l’Edifici Venus. És per aquesta raó, i atenent al fet que la sentència del TSJC es mostrava taxativa a l’hora d’instar la reactivació del Pla però no es pronunciava sobre la reclamació d’una indemnització per danys i perjudicis, que l’advocada Mariona Torra i el Col·lectiu Ronda han continuat amb el procediment legal per obligar l’Administració a compensar els greuges i el dany moral causat per la paralització del PERM. “Després de conèixer la sentència, el Consorci va reconèixer als demandants el dret a percebre una indemnització, però de tan sols 5.000 euros per tots els anys de paralització del projecte, res a veure amb els 10.000 euros per any d’endarreriment que nosaltres considerem just. En aquesta nova reclamació, els veïns i veïnes que no han percebut aquesta indemnització per no estar personats al primer procediment, reclamen que se’ls atorgui la indemnització que el Consorci ja ha reconegut al primer grup de demandants i se sumen a la petició de ser rescabalats a raó de 10.000 euros per cada any, i ja en són 13, que s’ha deixat d’executar sense raó l’expropiació i enderrocament de l’edifici Venus”, ha explicat Torra.

L’advocada ha expressat el seu desig que “el nou procés d’expropiació iniciat a l’abril es desenvolupi i conclogui com ha de ser, amb una expropiació justa i un reallotjament que permeti complir amb els propòsits de regeneració de l’entorn i lluita contra l’exclusió i la marginalitat. L’edifici Venus no és només sinònim de delinqüència. També és l’espai on s’ha condemnat a viure a moltes famílies que, com qualsevol altra família, només aspiren a viure en un entorn segur on poder tenir les mateixes oportunitats que tothom. No podem tolerar que durant més de 20 anys s’arraconi un projecte com aquest per una qüestió purament econòmica. Ni tampoc podem permetre que a casa nostra hi hagi gent que, com diu el TSJC, malviu en condicions infrahumanes davant la indiferència de l’Administració”.