Visitar els llocs on van viure o hi van treballar personatges cèlebres és una mena de viatge en el temps i fins i tot, una manera d’immergir-se en una realitat que ens pot ser aliena, no només perquè formen part del passat, sinó també perquè ens porten a un temps on les classes socials estaven molt més segmentades que en l’actualitat. De personatges il·lustres, dones i homes, n’hi ha hagut sempre i en tots els sectors, però el més habitual és que es tracti de persones benestants, que han deixat com a llegat grans casalots plens de mobles d’època i records de temps passats, que ens donen informació de com vivia aquella gent, i de com li hauria agradat viure als seus contemporanis.
El més interessant de tot plegat és que molts d’aquests espais són visitables, un aspecte sovint desconegut i que, a més, té l’afegit que en origen no es van plantejar mai com a lloc on pogués entrar la ciutadania. Qui els ha visitat tots és el periodista i escriptor Daniel Romaní, que després de publicar-ne reportatges al diari Ara, els ha aplegat al llibre Cases amb història (Viena Edicions, 2021), on desgrana els detalls dels edificis prenent com a fil conductor la persona que els va habitar o hi va treballar.
Portada del llibre 'Cases amb història', de Daniel Romaní / Viena Edicions
“La idea era recollir espais on van viure o treballar personatges de Catalunya en diferents àmbits: culturals, artístics, científics...”, afirma l’autor en conversa amb ElNacional.cat, que destaca que hi ha hagut un “esforç per trobar personatges femenins” i que tots els espais citats “són visitables”. Això sí, molts no estan oberts cada dia i cal concertar la visita prèviament.
Romaní també assenyala que el més interessant és que es tracta de llocs que “mai van ser pensats per ser visitats”, i això implica “entrar en la intimitat dels personatges”, però també conèixer “les innovacions de l’època”, perquè la majoria de cases privades visitades són de “gent amb diners”.
‘Cases amb història’ és un recull de quaranta-quatre espais de tot Catalunya, i en tots s’hi indica el contacte per poder-los visitar. Aquests onze són a la ciutat de Barcelona, amb els personatges que fan de fil conductor:
(Imatge principal: Jardí i façana de la Casa Rocamora / Arxiu Fundacion Cultural Privada Rocamora)
Aquest edifici del carrer Ballester, 12, va ser l’habitatge de Manuel Rocamora, un burgès de vida acomodada que es va permetre ser pintor, escriptor, mecenes, activista cultural i col·leccionista. La seva col·lecció de vestits va ser el nucli fundacional del desaparegut Museu Tèxtil i d’Indumentària i part de la col·lecció es pot veure al Museu del Disseny. A l’interior de la Casa Rocamora es reflecteix, a través de quadres, la seva gran amistat amb Ramon Casas. Pel que fa a la casa, senyorial i amb jardí, forma part d’un conjunt de palauets d’aquest carrer. De fet, està a tocar de la Casa Tosquella, que l’Ajuntament de Barcelona acaba d’adquirir.
Interior de la Casa Rocamora / Arxiu Fundacion Cultural Privada Rocamora
La Biblioteca Arús no és ben bé un habitatge, però és el llegat de Rossend Arús, filantrop maçó, a més d’escriptor i dramaturg, que va donar forma a aquest centre de la saviesa ubicat al passeig de Sant Joan, 26, amb l’objectiu d’apropar el coneixement a les capes més baixes de la societat. Des del seu fanal d’inspiració modernista fins a la impressionant biblioteca clàssica amb balustrades per arribar als llibres situats en diferents nivells d’altura, passant per la coneguda replica a escala reduïda de l’Estàtua de la Llibertat, aquest espai és curull de detalls que val la pena observar.
Rèplica de l'Estàtua de la Llibertat a la Biblioteca Arús / Ramon Ojeda
El nom d’Oleguer Junyent potser no és conegut per a la majoria de la societat, però es tracta d’un escenògraf, decorador d’interiors, cartellista, dibuixant, col·leccionista, fotògraf i pintor absolutament reconegut en el seu àmbit i imprescindible creador d’escenografies per al Gran Teatre del Liceu. Amb aquest currículum no ha d’estranyar que el seu habitatge, situat al carrer de Bonavista, 22, sigui un fascinant racó d’art, ple de quadres, arquetes, objectes de vidre, ceràmica i talles medievals entre molts altres objectes. Segons descripció de Romaní, l'Estudi Oleguer Junyent és “un món a part, un ‘atelier’ d’altres temps que es manté pràcticament igual que fa un segle”.
Estudi Oleguer Junyent / Sabine Armengol
Dolors Aleu va ser la primera metge catalana dels temps moderns que va exercir -abans que ella va acabar la carrera Maria Elena Maseras, però no va arribar a exercir perquè li van retenir els papers, potser per la seva condició de dona- i que suggereix la visita a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, situada al carrer del Carme, 47, i que forma part de tot el complex de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Visita obligada és l’amfiteatre amb taula giratòria on es feien disseccions de cadàvers -provinents de l’hospital i que ningú reclamava- adreçades als estudiants.
Façana de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya / Josep Renalies
Aquest edifici de la ‘mançana de la discòrdia’, situat al passeig de Gràcia, 41, no és només coneguda per la reforma que hi va fer Josep Puig i Cadafalch, sinó també per ser la seu de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, la casa mare de l’empresa xocolatera Amatller i la llar on va viure Teresa Amatller, qui va fer-se càrrec del negoci familiar a la mort del seu pare, Antoni Amatller. Actualment, a la Casa Museu Amatller s’hi poden veure tot d’objectes que van pertànyer a aquesta empresària i mecenes, inclosa la seva habitació particular, que és la que té una tribuna al passeig de Gràcia al primer pis.
Façana de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia / Argyriou
Relacionar espais emblemàtics amb dones comporta gairebé sempre reflectir el seu caràcter de pioneres, com és el cas de la pintora Montserrat Gudiol, que va ser la primera dona nomenada membre numerària de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, situada a la Casa de la Llotja, al passeig d’Isabel II, 1. A més de contenir pintures de Gudiol, aquesta acadèmia artística és un petit museu d’escultura i pintura, bona part de la qual feta pels mateixos professors i estudiants del centre i l’altra part recuperada de convents barcelonins desamortitzats i/o saquejats a mitjans de segle XIX.
Un dels salons de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi / Baldiri
Situada al carrer Alfons XII, 79, la Casa Museu Joan Maragall recull el lloc on va viure el poeta, les seves estances i el seu despatx, allà on rebia les visites i on fins i tot s’han fet l’espectacle ‘Maragall a casa’, un monòleg fet a partir d’articles, poemes i correspondència de l’escriptor i que revela les vivències, els somnis i l’ideari de qui va ser una de les veus més escoltades de Catalunya al tombant dels segles XIX al XX. Inicialment, era una casa d’estiueig de Sant Gervasi que el pare de Joan Maragall va comprar quan es va jubilar.
Recreació de la vida de Joan Maragall a la seva pròpia llar / Mané Espinosa
El Monestir de Pedralbes, a la Baixada del Monestir, 9, és espai emblemàtic, espai d’habitatge i, fins i tot, d’enterrament. És el cas de la reina Elisenda de Montcada, dona de Jaume II, que va fer construir aquesta meravella gòtica amb vista al seu retir, ja que quan es va quedar viuda, i atès que el rei successor, Alfons III, era fill d’una dona anterior, va optar per tancar-se al monestir. Això sí, en un palauet a banda, on va viure trenta-set anys i que va ser enderrocat a la seva mort. Atenció a la seva tomba, que dona a dos espais diferents, al claustre, on apareix com a penitent, i a l’església, on apareix com a reina.
Vista aèria del Monestir de Pedralbes / AjBCN
Al carrer d’Ausiàs Marc, 20, hi ha l’espai Volart, on hi ha les sales d’exposicions de la Fundació Vila Casas. No és casual que s’instal·lessin aquí, perquè aquest edifici és la Casa Felip, l’habitatge de l’empresari Manuel Felip, que va encarregar a l’arquitecte Telm Fernández Janot la rehabilitació de l’edifici, que es va convertir en un deliri de modernisme i rococó elaborat pels millors artesans del moment. N’hi ha prou amb fruir dels vitralls de l’actual sala de reunions de la Fundació Vila Casas per fer-se una idea. Però encara n’hi ha més, perquè hi ha art per tot, inclòs, esclar, l’art contemporani de l’espai Volart.
Vestíbul de la Casa Felip / Felip
Pel Gran Teatre del Liceu hi han passat molts artistes, però si algú hi ha deixat forta empremta, aquesta és la soprano Montserrat Caballé, que es reservava sempre uns dies per Nadal per actuar al gran auditori de la Rambla, 51-59. La connexió entre la soprano i el teatre és l’excusa per incloure’l al llibre Cases amb història. “Al Liceu hi va cantar els grans papers del repertori operístic. Durant molts anys, feia tres títols cada temporada”, rememora Romaní citant Jaume Tribó, l’apuntador oficial de la Caballé. Cal destacar que la Sala de Miralls ara ja és visitable per tothom, quan anteriorment estava vedat als usuaris del galliner.
Gran Teatre del Liceu / Europa Press
Al Palau Moja del carrer Portaferrisa, 1, hi ha molts personatges cèlebres que hi van viure, des del seu primer propietari, Josep de Copons, marquès de Moja, fins a l’empresari i negrer Antonio López, marquès de Comillas; però un dels més significats va ser el capellà, poeta i figura cabdal de les lletres catalanes, Jacint Verdaguer, que no només hi va viure una quinzena d’anys, entre 1876 i 1891, sinó que a més oficiava missa diària en una capella situada a la part més noble del palau. Actualment, és seu de la direcció general de Patrimoni Cultural i acostuma a formar part del circuit d’espais visitables de l’Open House Barcelona.
Decoració interior del Palau Moja / Miki Pons