La Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe han donat a conèixer la llista de 40 obres seleccionades per guanyar el Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2022, un guardó que s’atorga cada dos anys a les obres realitzades durant els dos anys anteriors i excepcionalment, aquesta vegada, 2,5 anys. Els principals objectius són atènyer una comprensió profunda de la transformació de l’entorn construït; reconèixer i divulgar l’excel·lència i la innovació en l’arquitectura; i promoure la important contribució dels arquitectes en el desenvolupament de noves idees amb el suport i la participació dels usuaris i habitants dels nous espais.
En aquesta edició van ser nominats 532 projectes i finalment el jurat ha elaborat una selecció de 40, que inclou tres obres a Barcelona i dues més a la resta de Catalunya, en una tria que inclou també cinc obres d’Àustria (Neustift im Stubaital, Wiener Neustadt, Linz i 2 a Viena); 5 més són a França (Guécélard, Romainville, Saint-Jean-de-Boiseau i 2 a París); 3 a Bèlgica (Brussel·les, Gant i Hasselt); 3 a Alemanya (totes a Berlín); 3 al Regne Unit (Helensburgh i 2 a Londres); 2 a Dinamarca (Ebeltoft i Ribe), 2 a Finlàndia (Hèlsinki i Vantaa), 2 a Polònia (Oświęcim i Rybnik) i 2 a Portugal. Amb una obra hi ha la República Txeca (Praga), Grècia (Amaliada), Hongria (Budapest), Itàlia (Torí), els Països Baixos (Tilburg), Noruega (Stavanger), Romania (Bucarest) i Eslovènia (Ptuj).
El 16 de febrer s’anunciaran les cinc obres finalistes i a mitjans d’abril es determinarà el guanyador en un acte a Brussel·les. L'entrega dels guardons serà a principis de maig al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.
Aquests són els tres edificis barcelonins seleccionats i els altres dos també de Catalunya:
El projecte d’habitatges assequibles per joves construïts a les naus industrials del recinte de la Fabra & Coats, que ja va ser premiat amb l’Advanced Architecture Awards 2020, és un disseny de Roldán Berengué Arquitectes que ha transformat la nau d’emmagatzematge de fils de la Fabra & Coats en un complex d’habitatge social i equipament per la Colla Castellera Jove de Barcelona. En total es tracta de 44 habitatges amb una superfície mitjana de 64 metres quadrats, destinats a joves d’entre 18 i 35 anys, i amb grans espais comuns que podran compartir segons les seves necessitats. El jurat del Premi Mies Van der Rohe en valora característiques com la combinació per primera vegada en la rehabilitació de patrimoni industrial, de la creació d'habitatge social i la construcció de fusta.
Distribuïdor de l'edifici / Jordi Surroca - Gael del Río
L'habitatge cooperatiu La Borda és una promoció autoorganitzada per accedir a un habitatge digne que consta de 28 unitats (40, 60 i 75m²) i diversos espais comunitaris com ara cuina-menjador, safareig, espai polivalent, habitacions, espai sanitari, trasters, i espais exteriors i semiexteriors com el pati, aparcament de bicicletes i terrasses. El projecte, del grup d’arquitectes cooperatius Lacol, està ubicat en un terreny públic d'habitatge social, amb una durada d'arrendament de 75 anys. Està situat al carrer Constitució, en una posició limítrof de la zona industrial de Can Batlló amb façana al barri de la Bordeta. El projecte pretenia redefinir el programa d'habitatge col·lectiu, alhora que es creava una construcció sostenible i incloïa la participació dels usuaris al seu centre.
Interior de l'edifici cooperatiu / Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona
[banner-AMP_0]
Dos equipaments preexistents es van unificar en un únic edifici esportiu, obra d’Anna Noguera i José Javier Fernández Ponce, per alliberar espai i crear un gran jardí que s'ha convertit en un lloc de relacions socials. L'edifici està desenvolupat amb criteris d'arquitectura passiva i materials de baixa petjada ecològica. El projecte havia de fer front a un entorn degradat i inhòspit, en un barri d'habitatge social de baix cost. La piscina existent abans de la intervenció va quedar malmesa i la pista poliesportiva exterior era massa petita per a competicions i va provocar molèsties acústiques als veïns. L'encàrrec del projecte, fruit d'un concurs, va ser dissenyar un edifici molt sostenible, però sempre tenint en compte el cost, ja que es tractava d'un equipament públic.
Poliesportiu del Turó de la Peira / Enric Duch
El projecte recupera les restes d'una torre de defensa del segle XIII amb una nova estructura per conservar el monument patrimonial. Aquesta estructura recupera la volumetria de la torre i la seva funció original amb una escala que permet accedir als nivells de circulació i facilita el manteniment futur. A causa dels terratrèmols, només es conserva una de les cares de la torre de defensa, originàriament de planta rectangular de 5 x 3,8 m i 14,8 m d'alçada. El despreniment d'una part de la seva coronació l'any 2016 va posar en alerta l'Ajuntament de Puig-reig, que va impulsar una intervenció per garantir la conservació de les restes i recuperar l'edifici per al poble i com a atractiu per als visitants.
Rehabilitació de la Torre de Merola / miesarch
[banner-AMP_1]
Es tracta d’un nou edifici d’habitatge social a Cornellà de Llobregat, format per 85 habitatges socials distribuïts en cinc plantes. Les bases d'aquest nou edifici d'habitatges són una matriu d'habitacions comunicants que elimina els passadissos per garantir un ús òptim de la planta i l'ús de la fusta per permetre la industrialització dels elements, la millora de la qualitat de la construcció i una important reducció de terminis i emissions de C02. L'edifici s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un porxo s'obre a la ciutat, anticipant la porta de l'edifici i filtrant la relació entre l'espai públic i el pati que fa de plaça de la comunitat.
Exterior de l'edifici / José Hevia