A les ciutats hi fa més calor que al seu entorn: és l'anomenat efecte illa de calor. Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona l'ha analitzat en detall a tota l'àrea metropolitana i ha certificat que hi ha una diferència de més de 7º entre el centre de la ciutat i la perifèria. El centre d'aquesta illa de calor se situaria a la plaça Universitat. L’efecte més gran es produeix els mesos de tardor i hivern i en condicions d’estabilitat atmosfèrica. Aquest estudi, Efectes del canvi climàtic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Quan l'amplada del carrer, l'alçada dels edificis i la impermeabilització del sòl afecten la temperatura a la ciutat, ha estat dirigit per Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física i director de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB, i hi han col·laborat Víctor M. Artola, M. José Cordobilla, M. Carmen Moreno i Marc Montlleó. Ha estat finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Illes secundàries
Tot i que la gran illa de calor se situa al centre de Barcelona, també s'han localitzat illots de calor menors a tots els nuclis urbans dels altres municipis estudiats: l'Hospitalet, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels... Martín Vide ha afirmat que aquest fenomen no és una simple curiositat, sinó que es comença a percebre "com un risc per a la salut i amb una repercussió directa en la despesa energètica".
Parcs i rius contra illa de calor
Martín Vide explica que les zones verdes i els parcs urbans alleugeren l'efecte illa de calor i disminueixen la temperatura fins a 2º en un radi d'alguns centenars de metres. Aquest efecte refrescant dels prats i les zones verdes es reforça amb el dels cursos fluvials. Al Prat de Llobregat hi ha una diferència de 5º entre el nucli urbanitzat i els camps de conreu situats a poca distància. A Santa Coloma de Gramanet el parc fluvial del riu Besòs és un espai que redueix l'efecte illa de calor.
L'origen de l'illa de calor
L’efecte illa de calor es produeix per una suma de factors: els materials urbans emprats en edificis i pavimentacions retenen l’escalfor solar més eficaçment que la vegetació natural. Les activitats humanes (indústries, vehicles, calefaccions...), a més, generen calor. Finalment, una part de l’energia emprada als espais naturals per evaporar la humitat queda disponible en el medi urbà, ja que molta aigua de pluja se’n va ràpidament per les clavegueres.
Múltiples causes
La llista de factors que produeixen l’illa de calor, segons els autors de l'estudi, són:
* Un increment en l’emmagatzemament de calor durant el dia per l’alta capacitat calorífica dels materials de construcció.
* La producció de calor antropogènica.
* La disminució de l’evapotranspiració per la pavimentació i l’eficàcia dels sistemes de drenatge.
* Una pèrdua de la calor sensible més petita, per la reducció de la velocitat del vent.
* L’augment de l’absorció de radiació solar per la seva “captura” per causa de la geometria urbana.
* L'efecte hivernacle.
Sense veure l'horitzó
L'estudi també ha mostrat que té una gran importància el factor de visió del cel (SVF). L’SVF és el percentatge de cel que es pot veure des d’un punt d’observació mirant cap al zenit. En general, la topografia urbana redueix l’SVF dels carrers i les vies urbanes. El resultat és que a les zones amb un SVF baix la radiació d’ona llarga queda obstaculitzada per les façanes, de manera que el refredament nocturn dels carrers disminueix. Les nits, doncs, són més caloroses, perquè el vent no "escombra" la calor. És, doncs, un element de gran importància en el factor illa de calor.