Des del dimarts, 24 d’agost i festivitat de Sant Bartomeu, fins al dissabte 28 Sants celebra la Festa Major, una cita ciutadana que es remunta en la història almenys fins a l’any 1292, quan hi ha el primer registre documental que prova que l’esmentat sant era el patró de Sants, una de les viles que segles més tard quedarien integrades a la ciutat de Barcelona.
Durant aquesta setmana i amb unes mesures marcades per la prevenció contra la covid, es podran visitar només vuit espais guarnits i amb decoracions més austeres que de costum, que es limitaran al sostre dels carrers. A més no hi haurà concurs, però almenys hi haurà força concerts. Aquest 2021 les festes estan condicionades per la pandèmia, però també per un cicle de baixa participació com n’hi ha hagut en altres moments de la història i dels quals el barri sempre se n’acaba recuperant.
Carrer de Gayarre el 1925, amb una de les primeres portalades / Daniel Cochs - AMDS UEC Sants
I és que la història més que centenària dona per a moltes vicissituds, des de l’inici, marcat per la devoció a un patró, fins a l’actualitat, passant pels anys de les enramades i les portalades, algunes de les quals monumentals. “L’origen de tota festa major és quan en una vila o barri hi ha un patró, i a Sants, Sant Bartomeu hi és des del segle XIII”, resumeix de manera concisa el periodista i escriptor Albert Torras Corbella, autor del llibre Sants. La Festa Major (Efadós. Col·lecció Catalunya Desapareguda, 2021) que defensa que “hi ha Festa Major des que hi ha una missa específica i quatre ciris”.
Per això mateix defensa que la de Sants és una de les festes majors “més antigues del pla de Barcelona”, però, en tot cas, el que sí que és segur és que el 1789 ja hi ha clares referències documentals. Aquell any, l’escriptor i viatger Franciso Zamora deixava constància per escrit que a Sants, “el dia de la Fiesta Mayor, que es el de san Bartolomé, se hace una corta procesión después de un oficio solemne con música i sermón. Por la tarde hai baile público en la plaza”.
Les enramades, les primeres decoracions
Tot traçant un repàs històric, Torras apunta a elNacional.cat que al segle XIX “ja hi ha moltes més referències, sobretot als ‘balls parlats’”, és a dir, representacions a l'aire lliure que combinen teatre, música i dansa i estan dedicats als sants patrons. També es troben les primeres referències a les enramades, una decoració popular que es troba a l’inici de la Festa Major de Sants com en moltes altres festes, i que es continuen celebrant avui dia en moltes localitats catalanes.
Enramades al carrer de Santa Caterina el 1935 / Autor desconegut - AMDS UEC Sants
Per Torras, al segle XIX hi ha tres tipus de festa major: “La de la burgesia local, que la fa als seus centres socials; la dels que es poden permetre un envelat i les dels que no poden fer res més que la festa al carrer”. Aquí s’hi troba l’origen de la festa, ja que aquests últims “intenten que el carrer sembli una sala de ball i ho fan amb branques, fulles i flors, amb allò que tenen més a l’abast”.
De les enramades a les portalades
Amb tot, a partir dels anys vint del segle XX les enramades es complementen amb “estructures de fusta” com a portalades, que són el punt d’entrada a la decoració de cada carrer, inicialment de motius genèrics. Serà als anys trenta i quaranta, excepte el parèntesi de la Guerra Civil, quan aquestes portalades es comencen a fer de temes concrets, en especial exòtics, com ara l’Orient, Àfrica, Egipte o Mèxic.
La fira a la plaça de Sants a la dècada dels 40 / J Jané - AMDS UEC Sants
A poc a poc aquestes portalades es converteixen en el referent de la competitivitat entre carrers i encara que pugui semblar paradoxal, és en la postguerra quan aquestes “es fan més grans i espectaculars”, com ara una rèplica del Monument a Colom aixecat al carrer Alcolea l’any 1945 i que sobresortia per sobre dels edificis existents.
Canvi de patrocinadors
De fet, amb el canvi de règim finalitzada la Guerra Civil, la festa no va perdre anomenada, però sí que va experimentar un canvi en els logos dels patrocinadors, és a dir, allà on hi havia senyeres i escuts de Barcelona, ara hi havia banderes espanyoles i simbologia franquista, fet que es combina amb unes ornamentacions cada cop més impressionants.
Amb tot, aquest moment àlgid entrarà en decadència als anys seixanta i setanta, quan la Festa Major de Sants perd pistonada, segons Torras perquè “la inèrcia del ball i la xocolatada passa factura”. “Hi ha pujades i baixades cícliques —apunta l’escriptor—, com la que estem vivint ara”. En tot cas, amb l’arribada de la democràcia i la llibertat, Sants torna a viure un nou cicle de festes populars i d’èxit.
Xocolatada popular durant els anys 50 / Autor desconegut - Fons Josep Martí Adelar
En l’actualitat, però, i no només a causa de la pandèmia, la Festa de Sants no passa pel seu millor moment. Amb tot, Torras es mostra optimista i assegura que “la crisi actual passarà i es renovarà”, a partir de la recuperació de tradicions, la capacitat d’innovar i el necessari relleu generacional. “La festa seguirà existint, però cal que la gent i les institucions busquin un model que satisfaci tothom”, afegeix.
La rivalitat amb Gràcia
Parlar de la Festa Major de Sants sense parlar de la de Gràcia és gairebé impossible, per començar perquè el mateix calendari ho comporta. Cada agost es repeteix la frase després de les festes de Gràcia arriben les de Sants..., i la rivalitat entre aquestes dues antigues viles barcelonines hi és. Amb tot, Torras defensa que les dues festes tenen “vocacions diferents” i que la intenció de Sants és que la festa sigui “popular, però que no es desbordi”.
Comissió de la festa del carrer Alcolea en una imatge dels anys 50 / Autor desconegut - AMDS UEC Sants
En tot cas, l’escriptor no s’està de dir que part de l’anomenada actual de les festes gracienques té a veure amb el fet que “l’Ajuntament de Barcelona les ha promocionat molt i les ha convertit en un reclam turístic”. A banda d’això, recorda que la diferència d’amplades dels carrers comporta dinàmiques diferents
El llibre, testimoni de la història
Pel que fa al llibre Sants. La festa major, es tracta d’un impressionant recull fotogràfic que recull imatges des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX, moltes provinents d’arxius d’institucions públiques i especialment el de la Unió Excursionista de Catalunya - Sants, un autèntic notari de l’esdevenir històric d’aquest barri.
Portada del llibre 'Sants. La Festa Major' / Efadós
El llibre forma part de la Col·lecció Catalunya Desapareguda, especialitzada a recuperar imatges de llocs i fets que avui en dia ja no existeixen o són força diferents, com la mateixa Festa Major de Sants.
Imatge principal: Portalada del carrer Canalejas el 1956 / Pérez de Rozas - AFB