David Bondia (Barcelona, 1969), és Síndic de Greuges de Barcelona des del passat 6 d’octubre. Amb poc més d’un mes ha tingut temps d’engegar una actuació d’ofici que inclou la investigació de les dependències de la Guàrdia Urbana i començar a mostrar perfil propi al capdavant de la sindicatura, amb la voluntat de “donar a conèixer la institució”, desenvolupar un programa en defensa dels “drets humans de proximitat” i sobretot, mostrar que la seva gestió combinarà la resolució de queixes dels ciutadans amb les actuacions d’ofici.

Doctor en Dret i professor de Dret internacional públic i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Bondia pren el relleu de la Síndica sortint, Maria Assumpció Vilà, que aquest 2021 ha esgotat el màxim de dos mandats permesos a la Carta Municipal. Malgrat que la seva elecció va ser polèmica, perquè tot i guanyar el procés participatiu va haver-hi reticències a proposar-lo com a candidat, finalment va ser escollit sense unanimitat, una crossa per una figura que hauria de suscitar el consens municipal. Amb tot, assegura que no li deu res a cap partit i per això està “preparat” per tenir “friccions”, tant amb el govern municipal com amb els partits que formen part del ple municipal, i per això avisa els regidors que “han d’entendre quina és la funció de la sindicatura i s’han d’acostumar a una sindicatura proactiva, no només a una oficina de queixes”.

David Bondia, a la seu de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar

El seu nomenament va ser conflictiu. Vostè va ser més votat en el procés participatiu, però després diversos grups de l’ajuntament van proposar un altre candidat fins que es va arribar a un acord. Què falla en tot aquest sistema d’elecció?

Que no estaven clares les regles del joc. Hi ha un procés participatiu obert a la ciutadania, però després escullen els partits polítics. Jo vaig treure la meitat dels vots, però tot es va polititzar. Jo tenia clar que si em presentava era perquè no he militat mai en cap partit polític i la institució ha de ser aliena als partits polítics. Aquesta institució ha de controlar l’ajuntament des de fora i no pot ser que els partits vulguin col·locar els seus. Jo vaig dir que si fem participar la ciutadania és per alguna cosa, però s’ha de redissenyar el model. Per a les noves eleccions, d’aquí a cinc anys proposaré reformar el procediment i deixar més clares les regles de participació. Per exemple, ningú ens va avaluar abans de poder-nos presentar, ha d’haver-hi  algun consell o algun organisme que avaluï els candidats que es presenten i després aclarir si la participació és vinculant o no. L’alcalde o alcaldessa l’ha de proposar al plenari, però no pot ser no proposar el que ha estat més votat, com a mínim el més votat ha de ser proposat i després que ho votin els partits. I els que em van votar en contra en cap moment van qüestionar els meus mèrits, van votar en contra per decisió política, i això no té sentit en un òrgan despolititzat.

Si una cosa hem de fer és donar a conèixer aquesta institució, molta gent no sap què és

També cal fer la reflexió que la votació popular pot ser enganyosa, perquè pot guanyar qui té més amics, no qui té més mèrits.

Clar, però és que a més no es va fer gaire difusió, va votar molt poca gent, es va publicitar poc i, a més, la sindicatura és una institució molt poc coneguda per la ciutadania de Barcelona. Si una cosa hem de fer és donar a conèixer aquesta institució, molta gent no sap què és.

Per què hi ha aquest desconeixement sobre la Sindicatura de Greuges de Barcelona?

Perquè no es té la percepció de per a què serveix. Vaig ser l’únic que va presentar un projecte clar, parlar de drets humans de proximitat, la gent viu a la ciutat i ha de satisfer les seves necessitats en l’àmbit municipal. La gent sap qui és el Defensor del Pueblo i el Síndic de Greuges de Catalunya, però el de Barcelona no. Hi ha una desafecció entre els drets de la ciutadania, el paper de l’ajuntament i que hi ha una institució que pot fiscalitzar que tot es faci de forma correcta. Una de les primeres mesures serà donar a conèixer no la persona sinó la institució. Farem un pla de comunicació cap a la ciutadania i també intern cap al propi ajuntament. Hi ha tècnics i tècniques de l’ajuntament que igual no saben que tenim aquesta institució.

I col·lectius com els joves o els més necessitats, coneixen la sindicatura?

De les coses que hem començat a buscar és perquè hi ha poques queixes, i quins sectors i quines queixes no ens entren. Hem detectat que el sector empresarial, els joves i la població migrant, no s'acosten aquí. Tampoc ens entren queixes de participació. Hem de fer pedagogia i donar-nos a conèixer entre els joves, autònoms, petits empresaris… La setmana vinent em reuniré amb la Pimec, que com a entitat ens coneixen però potser els associats no. També els col·lectius migrants. Volem ser una institució per a tota la ciutadania.

És un dels reptes del moment, donar-vos a conèixer?

I també no ser només una oficina de queixes, sinó també fer actuacions d’ofici. La sindicatura té això, quan hi ha una queixa de la ciutadania per mal funcionament de l’administració municipal es pot queixar i nosaltres mirem si té raó o no i si la té recomanar a l’ajuntament, però també ser proactius i mirar en quins àmbits es poden detectar mancances i recomanar línies d’acció a l’ajuntament. I les actuacions d’ofici les fem per pròpia decisió, però acompanyats d’entitats que saben del tema. 

Som una institució que no té poder però té autoritat

Foto: Sergi Alcàzar

Però quina capacitat executiva té la sindicatura? O sempre es queden en l’àmbit de les recomanacions?

Som una institució que no té poder però té autoritat. Si mirem referents, com estats del nord d’Europa amb sindicatures locals, allà tenen tanta autoritat que el 99% de les resolucions s’acaben complint. Nosaltres fem recomanacions sòlides perquè l’ajuntament vegi que s’han de complir, perquè és per millorar el funcionament de l’àmbit municipal.

Ha parlat de drets humans de proximitat, i també ho va fer en el discurs de presa de possessió. Però exactament, què vol dir?

La definició és que les necessitats bàsiques o aspiracions legítimes inherents a les persones tothom les té i han de ser cobertes per l’administració per garantir el dret d’una vida digna de ser viscuda en l’àmbit municipal. I això varia perquè no tots som iguals ni tenim les mateixes vulnerabilitats. Aquests drets humans de proximitat són com satisfer les necessitats bàsiques de la gent a la ciutat de Barcelona per tenir una vida digna i el que hem de fer és adaptar-ho a les diferències de persones i col·lectius que hi ha a Barcelona. La gent quan pensa en drets humans pensa en l’ONU o el TEDH, però també s’ha de pensar en el seu dia a dia. Una definició molt maca és que els drets humans de proximitat són una forma de viure a la ciutat que no només repercuteix en mi sinó en la ciutadania i la convivència. Hem de fomentar com aplicar els drets humans en la convivència diària en l’àmbit local.

Una de les seves primeres actuacions és la visita i investigació de les dependències de la Guàrdia Urbana com a actuació d’ofici. Què origina aquesta actuació?

Saber l’estat en que estan les casernes de la Guàrdia Urbana. Igual les comissaries estan pensades amb una lògica del segle XX i cal veure si s’adeqüen a les necessitats del segle XXI. Ara la Guàrdia Urbana només té cel·les a les dependències de la Zona Franca, per això la primera visita va ser allà. Però també volem veure les cel·les tancades de les comissaries, a què es dediquen, si les utilitzen com a armari o vestidor o el que sigui o si les deixen obertes per qualsevol cosa, això ho vull veure. També hi ha comissaries en llocs que igual no hi haurien de ser avui en dia. La de l’Estació del Nord, jo no sé fins a quin punt hauria d’estar allà.

Es busca descobrir algun tipus de maltractament?

No, es busca que es donin les condicions adequades, tant pels detinguts com pel personal que hi treballa. I ho fem calendaritzat i amb una fitxa metodològica perquè totes les visites tinguin els mateixos paràmetres. 

El Centre d’Internament d’Estrangeria, el CIE de la Zona Franca, no entra en la seva jurisdicció?

M’encantaria anar-hi, però és estatal i no puc entrar-hi. Tampoc puc entrar a les comissaries dels Mossos d’Esquadra.

L’àmbit d’actuació és estrictament municipal?

Tot allò estrictament municipal o consorcis i empreses municipals.

De què es queixa la ciutadania?

Hi ha de tot. Moltes de sancions i tributs, Hisenda s’endú la gran majoria. També temes de neteja, sorolls, convivència, manteniment d’espais públics i edificis. Així mateix, moltes queixes de serveis socials, que hem detectat que arran de la pandèmia han baixat i la lectura que en fem no és que hagin disminuït els problemes, sinó que la gent s’ha buscat la vida per un altre lloc, com plataformes d’autoajuda que han suplit les carències en serveis socials. També temes urbanístics, de terrasses, que veiem que hi ha molta disparitat de criteris entre els districtes. I temes d’escoles, dels espais al voltant de les escoles i també queixes no perquè l’ajuntament ho faci malament sinó perquè no està fent res en determinades matèries. Nosaltres som una institució de segona instància, un cop esgoten la instància de l’ajuntament, podem intervenir, però també ens plantegem en alguns temes poder ser de primera instància.

 Les superilles poden estar molt bé, però si encareix el preu del lloguer del voltant ja no estan tan bé

Foto: Sergi Alcàzar

I des del seu punt de vista, quins són els principals problemes que tenen els ciutadans o que té la ciutat?

Un dels problemes que tenim és el propi funcionament de l’ajuntament, que funciona per àrees molt parcel·lades i no tenim clara la connexió entre situacions com fer una actuació en l’espai públic i com pot afectar això en l’habitatge. Les superilles poden estar molt bé, però si encareix el preu del lloguer del voltant ja no estan tan bé. I en temes de neteja, cal treballar no només els drets de la ciutadania sinó també els deures. Pots demanar a l’ajuntament que netegi de forma constant els contenidors, però després veiem que el contenidor està buit i la brossa està per terra. Una de les funcions de la sindicatura és fer pedagogia dels drets i els deures. Hi ha també hi ha temes com la poca adaptació que hi ha dels espais de joc infantil per nens amb diversitat funcional, o parcs públics que s’obren a partir de les 11 del matí, quan la gent gran està abans pel carrer.

Descartem que la solució als botellons siguin mesures policials únicament

I com s’afronta des de la Sindicatura de Greuges el problema dels botellons?

Volem impulsar una actuació d’ofici sobre els botellons. Formem part de la Taula per la nit cívica i saludable, que no ens havien tingut en compte i vam posar de manifest que no ens semblava del tot bé la composició de la taula perquè són mesures cap als joves sense els joves. Hi havia una entitat de joves, però la resta eren veïns, empresaris de l’oci nocturn i nosaltres vam fer aquesta petició d’incorporar gent jove, la que participa dels botellons i la que té un oci alternatiu. Farem un informe sobretot tenint en compte la veu de la gent jove i no farem només crítiques sinó que també farem propostes i descartem que la solució als botellons siguin mesures policials únicament.

Quina solució proposa el Síndic de Greuges de Barcelona?

Estem fent l’estudi. Volem que la gent jove ens plantegi quina és la solució. No hem de criminalitzar-los pels botellons, i sí, hi ha hagut aldarulls, però no és tothom i per tant el repte és trobar punts de convivència en el mateix espai i temps dels que busquen oci i els que busquen descans. La solució no pot ser crear un ‘botellometro’ i que vagin al Fòrum, i hi ha gent que ho està dient. Els joves s’han de creure la solució, han de ser-hi partícips. Si els donem una solució sense comptar amb ells, no ens faran cas.

S’han d’acostumar a una sindicatura proactiva, no només a una oficina de queixes

Està preparat per tenir friccions amb el govern municipal?

I tant! Amb qualsevol govern municipal i amb qualsevol partit. La primera cosa que vaig fer un cop escollit va ser parlar amb els que m'havien votat en contra i em van mostrar plena col·laboració. Diuen que la sindicatura és una pedra a la sabata, però no, no és algú que es vol carregar el govern municipal, sinó una institució que vol millorar la governança municipal. M'han de veure com algú que pot fer crítica però aportar propostes. No faré cap crítica sense proposta. I com no li dec res a cap partit, això em dona total independència. Això sí, han d’entendre quina és la funció de la sindicatura i s’han d’acostumar a una sindicatura proactiva, no només a una oficina de queixes.

A hores d’ara, hi ha sintonia amb el govern municipal?

Hi ha sintonia amb tothom. Però tinc clar que no faré política partidista i m'és igual qui se sumi a les meves propostes, el que voldré és que s’implementin.

Per finalitzar, al cartell de l’entrada hi posa ‘Síndica de Greuges de Barcelona’. Ho pensen canviar?

No hi ha pressa per canviar-ho, i en tot cas, hi posarem Sindicatura de Greuges. Som un equip, no personalitzem.

 

Imatge principal: El nou Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia,a la terrassa de la sindicatura / Sergi Alcàzar