Elisenda Alamany (Sabadell, 1983), regidora i portaveu adjunta del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, afronta la segona part de l’actual mandat amb el repte d’arribar a les eleccions del maig del 2023 amb prou empenta com per a que el seu partit “guanyi les eleccions de manera més àmplia” que el 2019, quan malgrat la victòria d’Ernest Maragall, Manuel Valls va fer possible la investidura d’Ada Colau, la qual cosa va significar “entregar les claus de la ciutat al lideratge del partit socialista”, que ha comportat que ara Barcelona sigui “una ciutat sense rumb i sense projecte”.

La regidora, que està preparada per “assumir les responsabilitats que toquin quan toquin”, en referència a un eventual encapçalament de la llista electoral, considera que l’actual mandat “està pràcticament perdut” i assegura que ara és el moment de “dibuixar i posar les bases de la Barcelona del futur” afrontant els reptes del moment, com els problemes d’incivisme, macrobotellons i brutícia. 

Foto: Sergi Alcàzar

Som a una mica més de la meitat de mandat. Quina valoració ràpida pot fer de la situació de Barcelona?

Per a nosaltres és l’oportunitat perduda. Ha estat un mandat perdut pràcticament. L'operació de Valls va entregar les claus de la ciutat al lideratge del partit socialista i això és el que tenim: una ciutat sense rumb, sense projecte, amb uns problemes relacionats amb la seguretat, amb la neteja, però també de falta de projecte. Veiem dos socis amb projectes diferents: els comuns amb molt bones intencions però pocs resultats i per l'altra banda el lideratge del partit socialista que tira milles i ens ofereix un model de ciutat que ja coneixem i és el de la dependència de l’Estat i del mercat. Per a nosaltres el balanç d'aquests dos anys és el d’un mandat perdut on l'ajuntament no ha liderat les transformacions que ja s’estan donant a la ciutat.

 

L'operació de Valls va entregar les claus de la ciutat al lideratge del partit socialista i això és el que tenim: una ciutat sense rumb, sense projecte

Quin són els reptes que hauria d’assumir Barcelona per redreçar el rumb?

En té de grans i en té de més focalitzats. Existeix un eix de transformació en tot el Besòs que concentra ara mateix les grans vulnerabilitats de tota l’Àrea Metropolitana i estem concentrats en aquest treball de transformació urbana i també econòmica de tot l’eix Besòs, els canvis residencials -un 30% dels barcelonins i barcelonines diuen que si poguessin marxarien de Barcelona-, i també de mobilitat. Cal que les institucions vagin plegades per oferir una xarxa de Rodalies que estigui a l'altura de la capital de Catalunya i al servei del país. 

I quina és la proposta d’ERC per a això?

Dibuixar i posar les bases de la Barcelona del futur. Estem en un context generalitzat de canvis, passant per l'urbanisme, la manera de consumir, la manera de treballar i ara és el moment de posar les bases de la Barcelona del futur. El govern municipal té l’agenda política estancada i sense idees noves i nosaltres ens volem focalitzar en l’eix del Besòs, la recuperació de Ciutat Vella i protegir l’estil de vida dels barcelonins i barcelonines i totes aquestes pressions a barris amb ‘dark kitchens’ i ‘dark stores’ necessiten una regulació seriosa. Les ciutats del segle XXI reben  pressions constants i necessiten institucions que protegeixin la ciutadania.

A Barcelona hi ha greus problemes d’incivisme i de macrobotellons. Considera que es tracta de problemes enquistats i, si és així, com se solucionen?

Hi ha un enquistament perquè durant dos anys l’agenda de preocupacions de demandes i de necessitats de la ciutadania no ha encaixat amb la respostes que es donen des de l'ajuntament i per tant hi ha temes que necessiten resposta com aquests, els dels aldarulls i macrobotellons, però crec que són respostes diferents, la primera a una generació de gent jove que no té un oci nocturn que no passi per l’alcohol i per aquestes macro reunions que venen també de la pandèmia, de la sensació d’incontenció i de poder sortir amb llibertat i autonomia, la segona és el problema de delinqüència i la tercera una manca d'anticipació i de gestió per part del govern municipal. Aquests tres problemes que s'ajunten necessiten respostes diferents, el primer, una joventut amb un 40% d'atur juvenil, falta d'oci nocturn alternatiu, hi ha equipaments a la ciutat buits durant la nit que podrien autogestionar-se per la gent jove que poden donar un altre model d’oci nocturn i aquí el que veiem en aquest àmbit com en qualsevol altre és que tenim una institució a la defensiva i reactiva, però no propositiva, emprenedora, capaç de dissenyar alternatives i per tant el tema de l'incivisme moltes vegades beu de la delinqüència i altres d'una incapacitat o generació frustrada que expressa la seva ràbia d'aquesta manera però per aquestes dues situacions calen respostes diferents i el que demanem és actitud emprenedora, propositiva i anticipadora de l'ajuntament de Barcelona

Obrir l’oci nocturn és la solució per tornar a la situació prepandèmia?

El model d'oci que actualment té la nostra gent jove continuarà sent el mateix encara que ara es doni en espais tancats, crec que la reflexió que hem de fer les institucions segueix estant a l’agenda. Cal un model d'oci nocturn diferent. Hi ha les discoteques que tenen un públic amb un poder adquisitiu que pot adquirir alcohol a uns preus que la nostra gent jove segurament no hi té accés a aquest tipus d'oci i seguirà reunint-se massivament, per tant el que cal afrontar és quin model d’oci volem per a la gent jove d’avui, però no només el seu model d’oci, sinó quin model laboral volem per a aquesta gent jove, és el model turístic de Barcelona també un model laboral sostenible amb sous dignes per a la nostra gent jove? Crec que hem d’anar més enllà del tema de la seguretat.

Una cosa preocupant en aquest govern municipal és la política de les excuses

Foto: Sergi Alcàzar

En el ple extraordinari forçat per ERC i JxCat per tractar la problemàtica dels botellons, la resta de partits van culpar-los a vostès de la situació, perquè formen part del Govern català. La Generalitat s’equivoca en alguna cosa?

Una cosa preocupant en aquest govern municipal és la política de les excuses. Hem passat per part del govern dels comuns a dir que tot era qüestió de voluntat política a dir que ara tot és culpa del Govern català i penso que aquest govern municipal té una gran responsabilitat sobre allò que pot fer i no pot fer sobre Barcelona i l’estancament i l’enquistament de temes aquí es veu perquè hi ha un lideratge del partit socialista que tira milles amb un model de ciutat i que esta bressolat pels partits que van ajudar a salvar la reprovació de Colau. Aquí veiem unes majories que són les que es van donar en la investidura per barrar el pas a un alcalde independentista com era Ernest Maragall i que han marcat i marcaran el futur d'aquesta ciutat. Té conseqüències haver entregat les claus d'aquesta ciutat al PSC i és que no entomarem els grans reptes que té per endavant la capital de Catalunya perquè el model del partit socialista segueix sent entregar la ciutat a la dependència de l'Estat i també al mercat i aquest no és el nostre model.

L'única salvació serà que ERC tingui una posició molt forta el 2023

Si, com diu, el PSC i Jaume Collboni són els que tenen les claus de la ciutat, en quin paper queden Barcelona en Comú i Ada Colau? Tenen ara un paper secundari?

És que la única opció que la Barcelona del futur no passi per un model vell i caduc, l'única salvació serà que ERC tingui una posició molt forta el 2023. El que hem vist aquí és una convivència entre dos socis, amb els comuns amb molt bones intencions però pocs resultats, però els grans debats, les grans àrees, les qüestions estratègiques d'aquesta ciutat les decideix el partit socialista, i Manuel Valls sabia perfectament que amb la seva operació acabaria confirmant el lideratge del partit socialista sobre Barcelona. Nosaltres tenim molt clar que el 2023 els comuns seran decisius per decidir només si governa el partit socialista o governa ERC, i és el que hem vist aquests darrers dos anys i el que seguirem veient en els anys que vindran.

 

Abans de parlar de l’horitzó 2023, fixem-nos en el que passa ara a Barcelona. Quin problema hi ha amb la brutícia i com se soluciona?

Barcelona viu avui a moltes velocitats. Jo soc regidora adscrita del districte de Sant Martí i la impressió que fa és que als barris de Barcelona que queden més enllà de l'Eixample hi ha un abandó i una desídia considerable i això té traducció en la neteja però també té conseqüències en l'estil de vida dels barcelonins i barcelonines més enllà de l’Eixample i per això diem sempre que Barcelona hauria de mirar al nord i, per tant, al Besòs. Com se soluciona? amb més recursos però sobretot amb més proximitat, no pot ser que siguin els veïns i veïnes els que alertin que hi ha uns districtes i barris deixats de la mà del govern municipal, nosaltres vam presionar amb els veïns i veïnes sense els quals no hauria estat possible aconseguir més recursos per a la neteja d'aquesta ciutat. Ara bé, una cosa és que el govern hagi acceptat que això està passant a Barcelona i una altra si això tindrà resultat, perquè els treballadors de Parcs i Jardins segueixen sent els mateixos. Ja em diran com volen solucionar els problemes de neteja si no s’incrementa el personal que treballa a peu de carrer, i això ara mateix no esta passant. La pregunta és com se solucionarà el problema de la neteja de Barcelona si no es posen més recursos. Només dient-ho de paraula les coses no desapareixen, però el que a nosaltres ens preocupa és realment la desídia que hi ha en molts barris de Barcelona, i podem parlar del Besòs i el Maresme, que és un dels que jo hi tinc la responsabilitat i que ja li  puc dir que la sensació de descontentament cap a aquest govern és més que notable.

 

I d’aquest pla que ha presentat l’Ajuntament, amb una inversió extra de 70 milions per destinar-los a neteja, què en pensa?

Ens alegrem que finalment el govern assumeixi la problemàtica i abandoni les excuses. Des de l’estiu que, amb l’ajuda dels veïns i veïnes, veníem reclamant millores. Si la nostra feina ha servit perquè avui Barcelona tingui més recursos per millorar la neteja i el benestar de la gent, ja era això. Estarem atents que aquests recursos econòmics també tinguin una traducció en més recursos humans. Si no, serà difícil que se’n vegi cap impacte.

Elisenda Alamany al seu despatx a l'Ajuntament de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar

L'ajuntament ha reculat respecte a la recollida de residus Porta a porta a Sant Andreu, quina valoració en fan?

Nosaltres tenim clar que Barcelona ha d’estar a la lliga de les grans ciutats europees en l’agenda verda. I per això és tan important impulsar polítiques capdavanteres com saber-les executar perquè hi hagi resultats. És exactament el que no ha sabut fer el govern municipal. Una aplicació nefasta i una oportunitat perduda per demostrar que l’agenda verda és més que un discurs. Ara mateix l’han convertit en un destorb. A Sant Andreu i a Horta, on finalment s’han aturat els projectes. Una mala execució que també ha fet evidents les diferències entre dos socis de govern a l’hora de dibuixar un model de ciutat de futur.

Parlem ara de l’horitzó dels propers anys. Vostès són el soci preferent del govern municipal?

Som el soci preferent de la ciutat, som la primera força. Som la força que va guanyar les eleccions a Barcelona i penso que la missió principal de la política és ser útil i penso que hem estat útils a la ciutat. Enmig d’una pandèmia vam pactar el pressupost més expansiu que ha tingut aquesta ciutat, però som profundament crítics amb l'execució i el model que ens deixa també la nostra contribució i evidentment que el model de ciutat a on ens vol dur el partit socialista no és el nostre i per tant no anirem allà on ens volen dur amb aquest model per què ofereix preguntes per a una ciutat que ja no existeix i per tant amb nosaltres, per construir això, doncs evidentment que no hi serem.

Quan arribi el moment d’aprovar els pressupostos, quina serà la posició d’ERC?

Estem en un procés de reflexió sobre en que ha contribuït a canviar la ciutat la nostra aportació aquests dos anys i el balanç és crític. Malgrat la nostra generositat i malgrat la nostra contribució enmig d'una pandèmia i amb uns reptes brutals, creiem que ens havíem d’arromangar i així ho vam fer, ara el resultat és que segueixen tancant llocs emblemàtics en aquesta ciutat, que no hi ha hagut una aplicació de la taxa als gegants del comerç electrònic, que avui en habitatge seguim tenint preus de lloguer previs a l'entrada d'aquest govern i que les perspectives de futur de la ciutadania segueixen més o menys igual i per tant, això mereix una reflexió, el distanciament amb el govern sobretot després de l'estiu amb els problemes de neteja, d’inseguretat, però també de rumb a grans trets fa que la nostra posició respecte al pressupost sigui bastant diferent a la dels darrers anys i per tant, amb més distanciament.

Podem avançar que no encarem els pressupostos en la mateixa situació que els anteriors

Foto: Sergi Alcàzar

Això vol dir que no els votaran o que no han pres cap decisió?

Estem en un procés de reflexió, però ja podem avançar que no els encarem en la mateixa situació que els anteriors, perquè després de dos anys hi ha un model de ciutat que es confirma amb un lideratge clar del partit socialista en àrees estratègiques que hipotecaran la nostra ciutat en el futur i nosaltres que veníem a posar les bases d'una altra Barcelona no veiem que la nostra aportació ara mateix hagi de ser la mateixa que la de fa dos anys.

És una reserva de vot?

Això vol dir que hi ha un distanciament i jo hi afegiria una decepció, i això em sap greu, però crec que amb aquest lideratge del partit socialista la ciutat està incomoda, pero el votant dels comuns, també. I al final també hi ha la sensació que aquí hem perdut dos anys. La sensació que hi ha hagut una oportunitat perduda, si ERC hagués governat aquesta ciutat les coses avui serien molt diferents. I com que nosaltres volem liderar aquesta ciutat a partir del 2023 penso que és important que ens assegurem que la nostra política a partir d’ara connecti amb les inquietuds i preocupacions de la ciutadania i aquest govern no ho està fent, i per tant, que les demandes, les inquietuds i les preocupacions de la ciutadania estiguin tan desconectades del que el govern proposa avui en dia.

Com veu la capacitat de resistència de Colau i Collboni en aquests dos anys amb tota la pressió social i veïnal que hi ha actualment?

Hi ha una actitud molt sana en política que és preguntar-se perquè passen coses, perquè hi ha un descontentament generalitzat a Barcelona, perquè hi ha aquest desencís o decepció, i un mira l'estat d’opinió i surt al carrer i treballa amb entitats i es que les inquietuds i les preocupacions de la ciutadania, que són l’atur, la reactivación económica, la seguretat, viure en una ciutat de la que et sentis orgullós no connecta amb les respostes que s’han donat des del govern. Aquest govern enmig d'una pandèmia va aixecar una bandera que era la de l'urbanisme tàctic, amb que nosaltres evidentment que estem d'acord que hi ha d'haver polítiques d'espai públic que posin al centre la ciutadania, però aquest és el gran projecte estratègic? L’únic projecte estratègic que té aquest govern és pacificar un xamfrà? És aquest el projecte estratègic per a Barcelona i aquesta desconnexió entre les inquietuds i les preocupacions  de la ciutadania amb l’agenda de govern que hi ha ara mateix és el que causa aquest descontentament. Necessitem polítics i polítiques que posin l'orella, que entenguin la gent, s’adrecin a la gent amb actitud dialogant oberta i que ofereixin respostes. A mi la sensació que em fa és que moltes vegades s’han col·locat en una cantonada de l'esquerra a fer propostes que estan molt bé en l'àmbit de les idees pero que aterren poc en el que necessita una capital com Barcelona i aquest és també el repte per al 2023 per a totes les forces polítiques que es presentin a les eleccions, un projecte de lideratge per Barcelona.

 

Pel que fa a ERC, qui liderarà aquest projecte el 2023?

Encara queden dos anys, el més important és que ERC confirmi la victòria de manera més àmplia del que ho va fer fa dos anys i que es presenti com una força que, com deia, sigui referent institucional de les grans transformacions que ja estan passant a la ciutat, que surti a conquerir la ciutat, a escoltar els referents que existeixen en sectors emergents i que plantegi una proposta de futur per a Barcelona. Qui ho lideri haurà de representar això. Ernest Maragall ja ha manifestat la seva predisposició i jo estaré disposada a assumir la responsabilitat que toqui quan toqui.

No contemplo cap altre opció que no sigui que ERC guanyi les eleccions de manera més àmplia 

En cas que no es repetís la victòria d’ERC però l'aritmètica fes possible una investidura amb el suport de JxCat, estarien a favor de fer aquesta suma?

JxCat avui té cinc regidors... no contemplo cap altre opció que no sigui que ERC guanyi les eleccions de manera més àmplia i, com deia, els comuns seran decisius per donar el govern al partit socialista o a ERC. I això és el que estarà en joc el 2023.

Foto: Sergi Alcàzar

 

Imatge principal: Elisenda Alamany, regidora i portaveu adjunta del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona / Sergi Alcàzar