Elsa Artadi (Barcelona, 1976), és la presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i, a l’espera de la ratificació de la militància, virtual alcaldable a la capital de Catalunya en les eleccions municipals de maig del 2023. Tot i que combina el càrrec municipal amb el de vicepresidenta i portaveu de Junts i diputada al Parlament de Catalunya, el seu principal àmbit d’actuació és a la Casa Gran, on lidera una formació que s’ha fixat com a objectiu recuperar l’alcaldia que Ada Colau va arrabassar a Xavier Trias el 2015. Entre els seus principals arguments hi ha el de tenir molt clar que el seu partit serà “l’únic que no farà alcaldessa Colau”.

Foto: Sergi Alcàzar

Per assolir el repte, Artadi defensa que ha arribat el moment de canviar moltes coses a la capital catalana, des de l’urbanisme tàctic, que defineix com “l’antimodel Barcelona” fins a la inseguretat, que actualment reflecteix unes dades “terrorífiques”. A més, les seves crítiques no són només per a la Barcelona en Comú de Colau i el PSC de Jaume Collboni, sinó que les fa extensives a Esquerra Republicana, formació a qui acusa de donar un “suport entusiasta” al govern municipal. Davant d’això, la proposta d’Artadi a falta d’un any i quatre mesos per a les eleccions és senzilla: “Som l'alternativa, som el canvi a la ciutat de Barcelona”.


"El 2023 serà un plebiscit a Colau i els seus socis"

A un any i pocs mesos de les properes eleccions municipals, quin diagnòstic fa de Barcelona?

El diagnòstic que fa la ciutadania a cada enquesta, però també quan parles amb qualsevol persona que viu a Barcelona o ve a treballar o gaudir de la ciutat, és una emprenyamenta general contra l’Ajuntament de Barcelona en tots els àmbits. No hi ha ningú content; el 2023 serà un plebiscit a Colau i els seus socis, que no només ella és responsable, però serà o Colau, sí, o Colau, no. Crec que està molt clar que la ciutat està demanant un canvi. Tothom el demana i aquest canvi per nosaltres és Junts per Catalunya, que no som socis del govern municipal. Els grans temes que preocupen la gent: seguretat, economia i mobilitat, són responsabilitat de socialistes, i el soci entusiasta de Colau i Collboni d'aquests dos anys i mig, i repeteixo entusiasta, ha sigut Esquerra Republicana, per tant, si la ciutadania diu no a Colau ha de dir sí a Junts per Catalunya. Som l'alternativa, som el canvi a la ciutat de Barcelona.

 

A la conferència ‘Barcelona!’ del passat octubre va impulsar la seva candidatura com a alcaldable. Com es compagina aquest objectiu i ser la presidenta del Grup Municipal a l’ajuntament amb la feina de diputada al Parlament i de portaveu de Junts?

Igual que les altres alcaldesses que tenim al nostre partit, la Marta Madrenas i l’Anna Erra, alcaldesses de Girona i Vic. Elles porten la veu del seu municipi i territori al parlament i jo defenso els interessos de Barcelona i a totes les iniciatives que portem li dono aquesta clau de capital del país que ha de ser present al Parlament. De fet, hi ha molta representació municipal al nostre grup parlamentari i en el meu cas tinc l’orgull de representar la ciutat de Barcelona en totes les derivades i tots els àmbits. És el que faig al Parlament i a l’executiva de partit, perquè la veu de Barcelona també s'ha de fer sentir a l'executiva com un punt de referència de reconstrucció metropolitana, de lideratge, de projecció del que és la nostra capital arreu del món.

No creu que se li pot retreure poca implicació a l’ajuntament en combinar tantes dedicacions?

Crec que si una cosa caracteritza no només el meu rol com a presidenta de grup, sinó també la tasca que fan la resta de regidors de Junts és que som a tot arreu, liderem tots els temes i liderem l’oposició. El mateix govern municipal ens ho reconeix i hi som en tots els debats que planteja el mateix ajuntament, tots els que lidera la ciutadania i tots els que posem sobre la taula nosaltres, és igual si és la denúncia de com s’ha fet el Porta a porta a Sant Andreu com marcar el camí de com ha de ser una institució com l’Ajuntament de Barcelona en un punt tan rellevant com la llengua. Si algú ens segueix a xarxes i mitjans veurà que som a tot arreu i en totes les qüestions. Sembla que tinguem vint regidors perquè ens multipliquem. No som compartiments estancs, la política municipal interactua amb la política nacional.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat citada a declarar per suposades subvencions irregulars. És un exemple clar del que la ciutadania considera mala gestió municipal?

Més que mala gestió, el que està investigant un jutge són responsabilitats penals d’uns possibles delictes molt greus com la prevaricació, la malversació o el tràfic d’influències. El codi ètic dels comuns diu que si un dels seus càrrecs electes és imputat o investigat per algun d’aquests delictes, ha de plegar; però tots ja sabem que el codi ètic dels comuns només serveix per estar penjat al web del partit. Per part de Junts, des del respecte a la presumpció d’innocència, exigència també de la màxima transparència i col·laboració amb la justícia perquè Barcelona mereix i necessita saber que no s’ha comès cap irregularitat ni s’ha malversat cap euro a l’Ajuntament. Junts estarà vigilant amb tot aquest procés, sense creuar mai la línia vermella que sí que va creuar Ada Colau quan es va aprofitar vergonyosament i sense escrúpols de les falses acusacions contra l’alcalde Trias.

Foto: Sergi Alcàzar

Segons el darrer baròmetre municipal, els principals problemes de la ciutat són inseguretat, neteja, habitatge i gestió municipal. Resolent el quart es resolen els altres tres?

És una condició necessària, mai havia passat que la gestió municipal se situés com un dels principals problemes. Pot passar que la ciutadania estigui preocupada per la inseguretat, o l'habitatge, o per la situació econòmica, però el fet que s’assenyali la gestió municipal reflecteix aquest vincle entre els problemes i el responsable dels problemes i això és el que no havia passat mai. Crec que aquesta vinculació és molt clara pel que fa a seguretat. Va entrar un tinent d’alcalde que els primers mesos semblava que era Robocop i al cap de no res les dades de victimització es van disparar. No és percepció de la ciutadania, són dades reals.

Es refereix a Albert Batlle?

Sí, Albert Batlle. Amb les dades de mobilitat és el mateix. És que va començar amb molta empenta i de fet va generar una expectativa que passat el primer estiu es va esvair. Les dades d’inseguretat a Barcelona són terrorífiques. Just abans de la pandèmia teníem pitjors dades que als anys 80 de victimització de la ciutadania, dades reals de dir que tu has sigut víctima d'un delicte. La seguretat és la primera política de l'estat del benestar perquè si tu no tens seguretat no pots tenir igualtat en cap dels àmbits. A més, tenir problemes de seguretat adoba certs discursos que no són propis de la nostra ciutat però que van fent caldo de cultiu i que d’aquí al 2023 veurem què passa. La ciutadania ho llegeix com una desvinculació de l’alcaldessa, que és la màxima responsable de la ciutat. Passa el mateix amb la mobilitat, tothom sap que s’ha restringit el nombre de vies i de carrils pels quals tu podies circular amb el mateix nombre de cotxes, de fet amb menys arran de la pandèmia, però si tu restringeixes molts quilòmetres de via per la qual es pot circular, generes un col·lapse, principalment a l'Eixample, que es trasllada a la resta de barris de la ciutat amb unes conseqüències que estem patint, com un comerç menys dinàmic, un sector terciari que està patint, empreses que veuen que entrar i sortir de Barcelona és horrorós i es desplacen fora. I tothom sap això d’on ve, de pintar carrers i de posar-hi blocs de formigó.

"L'urbanisme tàctic és l'antimodel Barcelona"

En cas de governar, com resoldria el model superilla i l’urbanisme tàctic?

És que l'urbanisme tàctic és l’antimodel Barcelona. Barcelona es defineix precisament per fer néixer l’urbanisme, per ser una referència internacional, per tenir un barri districte com l’Eixample que és referència a estudiar arreu del món per la seva resiliència, perquè en tenir aquesta quadrícula i els xamfrans si passa alguna cosa en un carril és molt flexible. Tot això s’ho estan carregant a força de posar pintura de colors i blocs de formigó quan tots estem veient quines conseqüències té, perquè et pots imaginar que tens bones idees i les pots provar, però quan has vist que és un desastre ho hauries de corregir, i tots hem vist què passa amb els blocs de formigó, que s’ha convertit en el carril per aparcar de càrrega i descàrrega de la ciutat. Només cal passejar pel centre de la ciutat. Quan has vist que és un desastre, fes canvis, però estan fixats en una posició sectària, dogmàtica i des del despatx han decidit que tenen la raó i en lloc de baixar a peu de carrer segueixen amb això. I ho veiem en tots els elements, també en el tema de la neteja.

 

Què passa amb la neteja, o més ben dit, amb la brutícia?

A la tardor vam obrir un aplicatiu participatiu per a la ciutadania de punts negres o punts bruts de la ciutat, hem entrat gairebé mil denúncies. Cada denúncia que hem rebut l’hem traslladat, hem fet una instància amb la fotografia, la data, l’hora i les proves. I al cap de poc de començar a fer aquesta tasca, que no ens corresponia a nosaltres, però que la fem perquè ells no la fan, es van inventar o van fer veure que feien un programa especial de neteja i van anunciar que hi hauria 350 punts prioritaris. 

Els 70 milions extraordinaris.

Sí. Hem demanat a on es destinen aquests 70 milions i on són els 350 punts. Fa més d’un mes que haurien d’haver respost i no ho han fet, però això és sistemàtic, és un govern municipal que s’ha especialitzat a fer-se fotos i col·locar titulars, però quan preguntes, com reduiran al 50% els tràmits per obrir un negoci?, silenci; com han calculat que si canviem els horaris comercials es generaran més de 300 llocs de treball?, silenci. I tot això està denunciat a la GAIP i ho anirem explicant perquè no pot ser prendre el pèl a la ciutadania.

Foto: Sergi Alcàzar

A parer seu, a l’Ajuntament qui mana, Ada Colau o Jaume Collboni?

Mana Ada Colau, però en les àrees que els socialistes són responsables, o estan encantats amb les polítiques que imposen els comuns o són incapaços de fer res més. En l’àmbit econòmic i els horaris comercials s’havia d’anar endavant amb l’obertura els diumenges i ha fracassat. En mobilitat, les restriccions que han imposat, és igual si és Rosa Alarcón o Laia Bonet, el col·lapse que tenim és exactament el mateix. La manca d’inversions per part de l’Estat espanyol, que són ells mateixos, segueix sent igual. I en l’àmbit de la seguretat el mateix. De facto és com si només manessin els comuns però la realitat és que la meitat de les carteres les tenen els socialistes i no estan fent la feina o estan encantats amb la feina com s’està fent, una de les dues.

 

Però a vegades es contradiuen, com l’aturada del Porta a porta a Horta.

Sí, però Eloi Badia diu que a la primavera veurem què passa perquè segueix defensant que el Porta a porta arribarà a tots els barris, no només a Horta i Sant Antoni. La realitat és aquesta, i sempre, sempre, sempre, amb el suport d’ERC. Tots tres són responsables, uns per imposar, els altres per aplaudir o per posar-se de perfil però la realitat és que hi ha una corresponsabilitat a tres de què està passant a la ciutat de Barcelona. Quan diem que hi ha un clam pel canvi a Barcelona perquè la ciutat torni a ser dinàmica, innovadora i de progrés, això només ho podem assegurar des de Junts per Catalunya, perquè la resta o són actors o són comparsa o són els fans del que s’està fent des del govern municipal.

Sobre l’últim Baròmetre municipal hi ha aquella frase que diu que quan cuines tant les coses al final no te les pots ni menjar

Amb tot, ara són la cinquena força municipal, i el Baròmetre municipal els situa com a quarta.

Sobre l’últim Baròmetre municipal hi ha aquella frase que diu que quan cuines tant les coses al final no te les pots ni menjar. És un baròmetre que diu que els comuns guanyen a Sarrià-Sant Gervasi, on no han rascat mai res, i que els socialistes no treuen ni un vot a Ciutat Vella. És així d’extravagant. Nosaltres tenim enquestes internes que ens diuen que anem bé, que tenim un any decisiu que és el 2022 i, per tant, nosaltres anem amb la nostra feina i amb un electorat molt fidel que no té dubtes, que té molt clar el que estem fent i amb un partit a la ciutat de Barcelona superorganitzat i molt dinàmic. Les agrupacions són a tot arreu, es reuneixen, surten. Malgrat la pandèmia i amb totes les mesures de seguretat fan encartellades, embustiades, paradetes… són a totes les festes majors, a totes les reunions, a totes les associacions de veïns, a totes les entitats, als eixos comercials. Estic superorgullosa de la feina que s’està fent, anem a totes.

Més enllà de Barcelona, però en l’àmbit municipal, quines perspectives hi ha d’aglutinar gent que vingui del PdeCat i fins i tot de Centrem.

Nosaltres anirem a les eleccions municipals com van anar a les del Parlament d’ara fa un any, com a Junts per Catalunya. Vam fer un partit molt ampli que incorpora sensibilitats diferents, que sempre ha tingut les portes obertes per tothom i qui vulgui venir és benvingut. És igual d’on vingui, a condició que se sentin còmodes amb els elements que defineixen el nostre partit, però no estem treballant a buscar un acord general amb ningú altre. Treballem a enfortir el partit i entrar tantes llistes municipals com municipis hi ha a Catalunya i ser els vencedors de les eleccions municipals el 2023, ser qui més llistes presenta i qui més representació territorial acaba tenint.

“Està molt clar que som els únics que no farem alcaldessa Colau”

Foto: Sergi Alcàzar

I hi ha obertes les possibilitats d’un acord de govern municipal amb ERC? Potser arriba el moment que s’han d’asseure plegats.

Està molt clar que som els únics que no farem alcaldessa a Colau i crec que d’això hem donat fe. No hi ha cap altre grup dels que estan ara mateix a l’Ajuntament de Barcelona que pugui dir el mateix, perquè o l’han salvat de reprovacions o l’han fet alcaldessa, o li han salvat els pressupostos. Davant del canvi que necessita Barcelona, l’aposta segura és Junts per Catalunya.

 

Creu que el president Puigdemont tornarà a Catalunya i, en aquest cas, com haurà d'actuar l’Ajuntament de Barcelona?

Sobre si el president Puigdemont tornarà, ara és prematur. Sí que és cert que tenim uns grans lideratges polítics a l’exili, començant pel president Puigdemont, i treballem amb tota la cautela, la precaució i la preparació. L’exili ha treballat sempre perquè hi hagi una solució política i perquè tingui sentit el que van fer. No hem canviat mai d’estratègia, perquè aquesta serveix per denunciar com actua el govern espanyol i va més enllà del que són les repercussions individuals de cadascú, és una resposta política i de país. I fins aquí és el que explicarem fins ara, el que no farem serà avançar-nos als esdeveniments i quan arribi el moment en funció de la situació procedirem d’una manera o altra.

Però com hauria de reaccionar l’Ajuntament de Barcelona davant aquesta eventualitat?

Ho hem de veure en cada moment. Ara, tinc confiança que la resposta estarà a l'altura? La resposta és que no, perquè l’Ajuntament no està a l'altura amb la llengua, no va estar a l'altura l'1 d’Octubre ni va estar a l’altura amb els atemptats del 17-A i segueix sense estar a l’altura de les reivindicacions polítiques democràtiques del poble de Catalunya i ho han demostrat, perquè són els mateixos que estan a Madrid i ho estem veient en la suposada taula de diàleg, que ni és taula ni és diàleg, amb uns discursos absolutament buits i sense cap avenç pel que fa al conflicte polític. Per tant, si m’espero que estiguin a l’altura? No. I és un motiu importantíssim per canviar qui està al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona.

Finalment i com a portaveu de Junts, hi ha la intenció de restituir Eduard Pujol un cop el jutge ha enviat a judici una de les persones que el va denunciar per assetjament?

L’interès de Junts per Catalunya ha de ser que s’esclareixi la situació. Quan tinguem tota la informació caldrà actuar en conseqüència d’acord amb el resultat i la pròpia voluntat de l’Eduard Pujol.