La Rambla és el passeig icònic de Barcelona, allà on la ciutat mai dorm i on sempre hi ha gent sigui l’hora que sigui. Un passeig popular i popularitzat que en el pecat ha trobat la penitència, perquè ser el rovell de l’ou implica també estar a l’ull de l’huracà, ser sempre el focus d’atenció i, alhora, funcionar com un termòmetre de la ciutat. Això ho té clar Fermín Villar (Barcelona, 1970), fill de botiguers de la Rambla i president des del 2016 d’Amics de la Rambla, una entitat nascuda el 1960 que aplega veïns, comerços, entitats i grans empreses vinculades a la Rambla i que té un paper protagonista en tots els canvis que se succeeixen en aquest vial tan definitori de la ciutat.
En el context de la reforma de la Rambla, que malgrat l’acceleració de la reurbanització, encara té al davant tres anys d’obres, Villar insisteix en la necessitat “d’endreçar” el passeig, perquè “la Rambla avança el que passarà a Barcelona; som laboratori, termòmetre i vàlvula d'escapament”. A pocs dies pel lliurament dels guardons Ramblistes d’Honor, que enguany premien, entre d’altres, la Fundació Arrels i el Mago Pop, Villar respon a les preguntes d’ElNacional.cat sobre la situació actual i els reptes de futur del ‘carrer Gran’ de Barcelona, tot recordant que “quan Barcelona no era turística, la Rambla ja ho era”.
Què és Amics de la Rambla, qui en forma part i quins objectius persegueix?
Amics de la Rambla va néixer el 1960 i ja des d'un principi neix com a associació de veïns i comerciants i ara mateix som a la seu social de l'entitat, que és un local propi. I ens agrada remarcar-ho perquè vivim gràcies a les quotes dels associats, que són veïns i veïnes, comerços, entitats i empreses grans. També hi ha la figura de la persona associada, perquè sempre hem dit que la Rambla no pertany només a la gent de la Rambla. Defensem que, resumint-ho molt, el que fem i passi a la Rambla ha de ser bo pel veïnat i pel comerç a la vegada, sempre que tant el veïnat i el comerç entenguin que són a la Rambla, perquè el que diem és que la Rambla ha de ser digna, ha d'estar endreçada, tu has de poder dormir, però és la Rambla. No podem convertir la Rambla en una Rambla de Catalunya, un passeig de Gràcia, perquè seria contradictori amb l'ADN de la Rambla. A canvi també li diem els comerços, tu estàs en un lloc on també viu gent. L'exemple és un restaurant que tingui el local en els baixos d’un edifici veïnal i té una sortida de fums. Ha de complir les normatives municipals de so, d'aïllaments acústics, aïllament de foc i no ha de molestar. I això ho ha d'entendre. Però el veïnat que viu en aquella escala ha d'entendre que viu en una zona comercial i que si el restaurant compleix, no es pot posar en contra. I això és molt de Rambla, aquest equilibri amb el qual la immensa majoria de gent de la Rambla hi viu i accepta.
Quines activitats promou l’entitat?
Fem el Tast a la Rambla, la Vila del Llibre, la Festa del Roser... I sempre, sempre, ho fem pensant en la gent de Barcelona. Si el turisme s'ho troba i ho valora, benvingut, és el turisme que volem. Però no ho fem pensant en els 'guiris', perquè els turistes hi arriben. Quan Barcelona no era turística, la Rambla ja era turística, fa cent cinquanta anys ja hi havia hotels a la Rambla. La nostra feina és, sense renunciar al que ha de ser la Rambla, intentar endreçar. Si la ciutat ho entén, la Rambla ens dona un avantatge a la gent de Barcelona. Avança molt el que passarà a la ciutat. Som un laboratori, som un termòmetre. Sovint som una vàlvula d'escapament. Quan el 2014 Amics de la Rambla va aconseguir la primera limitació de llicències d'hotels i restaurants nous, sent una associació també de comerciants, ens deien que estàvem bojos i ara s'ha demostrat que és normal a tota la ciutat, que calia. Insistim que volem activitat econòmica, que volem turisme, però diem que el turisme de qualitat no és el turisme que gasta, és el turisme que respecta i respectar no vol dir anar només a museus i prou. No, és passejar, és prendre alguna cosa, és visitar algun lloc, però no cridar pel carrer, no comprar productes de la venda il·legal nocturna. Perquè un comiat de solter et gasta molt més que una família de menú, però et destrossa la convivència.
Què en pensa Amics de la Rambla de la reforma del passeig i del fet que, malgrat que s’escurcin els terminis, encara estem parlant de tres anys més d’obres?
El que volem és que tot allò que passa en superfície estigui en llocs que permetin el passeig. Llavors es proposa el que s'està fent ja, voreres més amples, tant la central com les laterals. I de pas se saneja una mica el subsol i sobretot es canvia el paviment perquè és un paviment dels anys 60. Les rajoles són dels 60 i només hi havia un fabricant de rajola que pogués proporcionar-les. Es trenquen, s'esquerden molt, llavors era inviable conservar-les.
Des del punt de vista patrimonial no valia la pena conservar el paviment d'onades?
Per mi sí, perquè soc d’una generació que ha nascut amb aquestes i em sap molt greu, però hi ha gent d'abans que et diu que no. La cançó del Gegant del Pi, on diu 'el gegant del pi balla pel camí i el gegant de la ciutat balla pel terrat' és perquè quan es va urbanitzar la Rambla per primera vegada al segle XIX, es va pujar el tram central i es van posar rajoles. I la gent de Barcelona, que som molt de fer conya de la nostra ciutat, deien que semblava un terrat.
El projecte de reforma de la Rambla ens agrada, però anem molt tard"
I què en penseu de les limitacions al trànsit previstes?
No es pot fer la Rambla sense vehicles perquè el Raval quedaria escanyat, però sí que demanem una pacificació màxima. El projecte de reforma de la Rambla ens agrada, però anem molt tard. La modificació que es va anunciar és molt ambiciosa. Entenem que pel govern municipal és un caramel·let fer-ho en aquest mandat. Però és un caramel·let que costarà desembolicar i mastegar, però s'ha de fer. Hi haurà imprevistos. Se'ns modifica una cosa que en principi ens costa fer-nos la idea, però, s'ha de fer pel que diuen, que és un sol carril de pujada de circulació, que és el que més ens preocupa, a part de les càrregues i descàrregues que això se solucionarà, és la gent que utilitzava el bus, no per gust, sinó per anar a l'Hospital del Mar de baixada, que és l'hospital del barri, tant del Gòtic com el Raval.
Més enllà del canvi de pell, de paviment, fins i tot de regulació de la mobilitat, com ha de ser la Rambla del futur?
La Rambla serà el que la humanitat vulgui que sigui en el sentit que diem que de vegades la Rambla és una mena de Narcís mirant-se a la llacuna. Hi ha gent a qui no li agrada la Rambla perquè no li agrada el que hi veu reflectit. La Rambla, ho he dit abans, és un laboratori, és una mostra de tensions socials. Avança el que serà la resta de la ciutat. Ens ha passat, com hem dit, amb les limitacions de llicències, però ens passa amb la pèrdua de control d'espai públic. Vam ser dels primers a alertar del problema de les cannàbiques a nivell de gran ciutat. Els clubs cannàbics privats, que ho fan bé, allà ells. Però la Federació d'Associacions Cannàbiques de Barcelona ens diu que no hi ha cap club cannàbic dels que eren legals de Ciutat Vella que siguin de la federació, perquè no respecten les mateixes praxis. I què fan? Tenen captadors al carrer, agafen nanos, sovint menors d'edat, els fan socis al moment. I allà on hi havia una botiga millorable d'ulleres de sol, et posen productes derivats del cànnabis. És problema del comerciant o és problema de qui ha permès que això s'escampi? Llavors hem de recuperar l'espai públic i regular-lo no és ser repressiu, és, com sempre hem dit, preventiu i fer actuacions urbanes, comercials, culturals. Però també tenir el valor de reclamar modificacions legals. I quan es parla de modificacions legals, tothom diu 'llei de multireincidència', que estem d'acord que s'ha de millorar, però també citem la llei que ha permès que els menors que estaven en situació irregular puguin regularitzar i trobar feina perquè així la gent que els utilitza per robar ja no té una borsa de mà d'obra.
Vam ser dels primers a alertar del problema de les cannàbiques a nivell de gran ciutat"
Però això no s'arregla canviant el paviment de la Rambla.
No, però és una bona excusa, és un bon motiu. Per exemple, les parades de flors. Per a nosaltres és l'activitat tradicional fonamental, és un tros de la Rambla només, però és l'activitat que manté més el seu origen. Quan arribi l'obra i s'hagin de moure les parades de flors o tirar-les, se les haurà de renovar. Es van fer fa 30 anys i no se'ls hi ha fet res. Res. Depenen de l'Institut de Mercats, igual que la Boqueria, no se les té en compte per a res. És el Mercat de la Flor de Catalunya inicial. És l'activitat històrica més antiga de la Rambla, juntament amb el mercat, però que manté més l'essència i no se'ls ajuda i se'ls aboca a que vagin venent llavors, venen uns imants amb cactus i les dues parades que només venen flors i plantes cent per cent no poden vendre terra perquè la normativa de fa seixanta-tres anys, quan la terra es venia amb piles i es va dir que les floristes de la Rambla no podien vendre terra i no s'ha modificat. Vull dir, ens queixem que es perd, però quan vas a parlar d'aquestes coses et diuen que és inevitable. Doncs ens rebel·lem. No ho acceptem.
Però en tot cas, les parades de floristes estan garantides, en cap moment s'ha dit que hagin de desaparèixer.
No, però a les que estan tancades no se'ls busca alternativa. Nosaltres hem fet durant dos anys, juntament amb el Gremi i amb la Fundació Impulsem la Rambla, formació de floristes a les parades tancades. Ho hem de fer nosaltres, i encantats quan ens toca, però hauria de ser l'Ajuntament, que té altres programes similars en altres districtes, qui ho pensés en clau de convertir-lo en un argument per dir-li a la gent de Barcelona que vingui. Fer tallers per gent gran, per a escoles..
No estem d'acord amb el seu model comercial, però els antics ocellaires no han fet res que l'Ajuntament no els ho permeti"
I els ocellaires? Quin posicionament té Amics de la Rambla sobre el conflicte entre paradistes i Ajuntament?
És un conflicte entre dues parts. Nosaltres no hi tenim res a fer. El que sí que vam dir des d'un inici és que ells van entrar a la Boqueria i després en van sortir perquè la normativa del moment no permetia animals vius amb animals morts. Quan el 2009 s'aprova la llei de benestar animal que no els permet vendre'ls al carrer, nosaltres vam dir, ara poden tornar a la Boqueria, per fer el que han fet a la Rambla podrien fer-ho la Boqueria. El mateix Ajuntament que el 2010 els va permetre fer el que fan, el 2016 va decidir que no poden fer-ho a la Rambla. A partir d'aquí s'ha d'aclarir l'Ajuntament amb els seus concessionats. Nosaltres no podem entrar, ells van marxar de l'associació. S'entén que volguessin marxar perquè no es troben representats, amb la qual cosa no podem parlar per ells. El que sí que sap greu és la mala gestió que s'ha fet per part de l'Ajuntament, perquè, insisteixo, no estem d'acord amb el seu model comercial, però els antics ocellaires no han fet res que l'Ajuntament no els ho permeti. Ells han falsejat molt amb la seva recollida de firmes, dient que volien treure les floristes. Ens critiquen i ens difamen dient que allà volem terrasses quan una de les nostres al·legacions és que si surten els ocellaires s'hi posin bancs per seure gratuïtament. A partir d'aquí és un tema entre l'Ajuntament i els seus concessionats.
Quin problema té la Rambla amb els barcelonins? O quin problema tenen els barcelonins amb la Rambla? Ja no anem a la Rambla? Els joves encara menys?
Els que tenim més de trenta anys, tots tenim un record de la Rambla, millor o pitjor. La Rambla, per una banda és que la mateixa mobilització social del turisme que rebem significa que la gent de Barcelona també marxa fora. Fa quaranta anys l'oci es feia aquí i ara la gent té més possibilitats de marxar. Ara, així com hi ha gent jove que encara va al Raval perquè li tira i troba ofertes de tota mena, sobretot de preu, a la Rambla costa. Quan la gent de Barcelona li dones arguments per venir a la Rambla, com a la nostra Festa del Roser, que és molt modesta, però fem visites gratuïtes, rutes culturals gratuïtes, ve. El Tast a la Rambla és tot un èxit. La gent de Barcelona vol venir a la Rambla si s'ho val. Tot allò que li doni un motiu per venir a la gent de Barcelona, funcionarà. Costa molt, perquè quan li dius als comerços, a restaurants que pensin en la gent de Barcelona, si un turista empeny l'altre i li pots posar un litre de cervesa i no et cal ni posar una mitjana o una canya, és difícil perquè poca gent jove de Barcelona, per no dir cap, s'asseurà a beure una cervesa de 10 o 12 euros. Llavors s'hauria de fer una feina molt difícil entre tots, entre tots els actors. I aquí és on tornem a demanar la capacitat d'incidència de l'Ajuntament. Als nostres associats de portes endins d'un local privat poc li podem dir, però tot allò que passa amb concessió municipal hauríem de tenir la capacitat de dir, jo et dono un espai públic, la ciutadania et cedeix un espai perquè al teu retorn econòmic cap a tu també hi hagi un retorn cap a la ciutadania, que és qui et dona aquest espai, i això no s'està produint.
Això demanaria un canvi del Pla d'usos de la Rambla?
No només de pla d'usos, sinó de més normatives. Hi ha molta cosa que s'ha de fer en clau Rambla. Nosaltres entenem que hi ha barris on és comprensible que un local petit tingui una terrassa gran perquè hi ha espai, perquè al local petit no hi cap la gent, però no a la Rambla. Nosaltres no acceptem que hi hagi terrasses més grans que els locals interiors, perquè llavors s'està mercantilitzant l'espai públic. Sabem casos que es lloguen les terrasses i tu no negocies el local, negocies la terrassa, però per passar per la terrassa has de passar pel local i això és un valor de l'administració.
A la plaça Reial ens diuen que és pitjor quan tanquen les terrasses perquè venen els llauners, la gent seu a terra i no hi ha cap cambrer que els digui que baixin la veu"
Cal frenar la massificació turística a la Rambla?
Fem-ho a la inversa, com es frena?
Tancant terrasses?
Et vindrà la gent igualment, a la plaça Reial ens diuen que és pitjor quan tanquen les terrasses perquè venen els llauners, la gent seu a terra i no hi ha cap cambrer que els digui que baixin la veu. Mentre hi hagi un turista que es mogui, hi haurà un turista passejant per la Rambla a nivell global. Què hem de fer? Insisteixo, hi ha llocs que generen una atracció que potser hem de donar-li alternativa. Els estudis que va fer l'Ajuntament el 2012-2013 ens ensenyaven que la gent que baixava a la Rambla, a l'arribar a Santa Mònica es troba un erm i el 60 per cent de la gent torna Rambla amunt. Per això nosaltres insistim en endreçar el passeig de Santa Madrona i connectar dignament amb el Paral·lel amb seguretat de passeig i llum perquè la gent trepitgi el Paral·lel. Que puguin marxar pel passeig Colom, que està trinxat, i al passeig Colom i als carrers de la Mercè i Ample hi ha coses maques i la gent li costa anar-hi perquè no ho sap. Ara s'ha anunciat el bus nàutic, que ja ho va demanar Amics de la Rambla fa anys. Tot això ens ajudarà a que la gent baixi per la Rambla i s'escampi. La massificació turística no se solucionarà apujant els preus. És un error i és una barbaritat conceptual, perquè el que farà serà convertir en elitista un destí que no ho és i negar-li a la gent. Obama, al seu llibre de memòries, l'única referència que fa a l'Estat espanyol és sortir al Raval passejant cap a la Rambla i venia de motxiller. Si ho fas elitista, un motxiller com Obama no hauria vingut a Barcelona.
Per acabar, la setmana vinent lliureu els premis Ramblistes d'Honor. Què són aquests premis, per què són importants i qui són els guardonats?
És un premi civil amb un jurat que reconeix tasques de promoció i defensa en clau Rambla i en clau Barcelona. Aquest any els guardons en clau Rambla són per a dos membres de la Junta Directiva que porten 40 anys col·laborant-hi gratuïtament, l'Enric Nogueras i el Josep Maria Bilurbina. I en clau general de Barcelona, el Mago Pop i la Fundació Arrels. La Fundació Arrels perquè siguem conscients que al costat del nostre èxit global hi ha gent que ho passa malament. I el Mago Pop, perquè a part de l'èxit indubtable a nivell global, ell ha cregut en el Paral·lel. Que un artista jove inverteixi en un teatre del Paral·lel és també dir-nos, veieu com es poden fer altres coses?