L’arquitecte, músic i constructor-restaurador d’instruments musicals històrics Galdric Santana Roma (Barcelona, 1971) és un dels principals experts contemporanis en l’obra d’Antoni Gaudí. Actualment, combina la seva tasca com a arquitecte conservador de la Torre Bellesguard, una de les obres més injustament desconegudes de Gaudí a Barcelona, amb la direcció de la Càtedra Gaudí, centre d'investigació i documentació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que té com a objectius l'estudi, la difusió i la conservació de l'obra d'Antoni Gaudí i els seus col·laboradors.
A tot això s’hi suma el fet que exerceix, juntament amb Núria Poch, directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, el comissariat de l’Any Gaudí, previst per al 2026 en commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte modernista. Tot plegat, un triple vessant des del que Santana pot donar una visió científica del caràcter i la popularitat de l’obra de Gaudí, defensar la necessitat de conèixer Bellesguard com “una visita obligadíssima” perquè “explica com treballava Gaudí, perquè aquí va actuar sol”, i defensar a capa i espasa la necessitat d’ampliar la protecció de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat al conjunt d’obres modernistes gaudinianes. També des del coneixement científic diu la seva sobre la Sagrada Família, tot apuntant que el projecte de Gaudí "inclou l’escalinata d’entrada”, aprofundint en el fet que “no és un caprici aleatori, sinó que té tot un significat”.
Senyor Santana, per situar-nos, som a la Torre Bellesguard, un edifici d’Antoni Gaudí aixecat sobre les restes de l’antic palau del rei Martí l’Humà i una de les construccions que podrien rebre en un futur el reconeixement de la UNESCO. Per què es mereix Bellesguard ser patrimoni de la humanitat?
S'ho mereix l'obra de Gaudí, ha quedat palès que és evident. Bellesguard té els mateixos preceptes i característiques fonamentals de valors que tenen la resta d'obres, i no és que s'ho mereixi o s'ho deixi de merèixer, és l'aportació que fa aquest bé. És a dir, hi ha una sèrie d'elements singulars d'aquest bé que, a més a més, expliquen la gran paradoxa és que, per exemple Bellesguard pot explicar molt bé moltes coses de la manera de treballar, pensar, decidir, dissenyar... moltes aportacions, en el sentit que aquí Gaudí va actuar sol. Gaudí es caracteritza perquè sempre utilitza col·laboradors, que això és també un tema bastant innovador per al moment que és.
Com pot convèncer la gent per visitar Bellesguard?
Bellesguard aglutina una sèrie d'accions pròpies del professional de l'arquitectura com és la intervenció en el paisatge, el tractament de les aigües del que Gaudí era un gran especialista, i la intervenció en el patrimoni que també és interessant, ja que Gaudí actua com a restaurador de les restes del palau de Martí l'Humà, i per això té aquesta aparença neomedieval que té a veure justament amb aquesta intervenció en el patrimoni per separar-se però tampoc desentonar. I evidentment la plàstica que té, els seus interiors, aquest efecte de la llum sobre la superfície que va fent cavitat, llum, cavitat, llum, cavitat… aquests efectes de la llum del Mediterrani, que a més a més aquí el veus en línia directa. Les panoràmiques per si soles..., si només fos una escala de ferro, ja valdria la pena, però és que és un monument que et permet, a més a més, fer de mirador de tot l'antic pla de Barcelona. Hi ha molts factors, la pau d'aquest jardí, l'estètica variant de cada pis… per mi és transcendental i si t'agrada Gaudí és una visita obligadíssima.
Podem parlar d'una obra singular, autèntica, pura de Gaudí?
Totes ho són, però aquesta té aquesta particularitat que és molt autoreflexiva. I aquest component que juga a superposar fins i tot sistemes constructius totalment diferents planta per planta que pot semblar com molt eclèctic, on vol fer una escenografia del que havia sigut la residència del rei Martí aquí a Bellesguard i com una construcció que la història l'ha anat alimentant de diferents intervencions. És la singularitat que té aquesta obra, que depèn de com arribes a aprofundir la mirada, ja que t'adones que no és tan bàsica o tan evident com aparenta en el primer moment.
Què aporta per un edifici com aquest que sigui reconegut com a patrimoni de la humanitat? Més notorietat? Més visites?
No és per les visites sinó pel fet de la protecció, és el fet de la màxima protecció que pot tenir un edifici. I això en un edifici que està en mans privades trobo que té prou valor, aspirar a aquesta màxima protecció més enllà del fet que sigui propietat privada d'una entitat o altra. Evidentment, això també té conseqüències en altres sentits, però en el fons el que es busca és aquesta màxima protecció per evitar justament males intervencions, mala gestió, és una mica ser conscients que estàs custodiant, estàs usant Patrimoni que és de la humanitat, encara que tingui un propietari.
Encara que tingui un propietari, que és el grup Catalana Occident, el fet que vostè sigui l'arquitecte conservador ja és prou garantia perquè no es faci cap intervenció que no s'hagi de fer?
Sí, exacte. Això també és un fet, ja diu molt que des de bon principi, des del primer minut en què van adquirir la torre, van entendre aquest concepte que hi hagi un arquitecte conservador per anar preparant totes les situacions que en el nostre cas ha desembocat en un pla director que ha estat recentment entregat a l'Ajuntament, de restauració, perquè tot quedi ben definit, estipulat i protegit.
La Càtedra Gaudí és un centre de recerca sobre tot el context de l'arquitectura de finals del XIX, principis del XX, però en l'entorn de Gaudí"
Pel que fa a la Càtedra Gaudí que vostè dirigeix, quins són els principals eixos de treball?
La Càtedra Gaudí és un centre de recerca sobre tot el context de l'arquitectura de finals del XIX, principis del XX, però en l'entorn de Gaudí. Té el nom de Càtedra Gaudí per aquest motiu i, per tant, està centrada en l'estudi científic de l'obra i de Gaudí.
Em pot explicar alguns objectius, alguns resultats que hagi donat la Càtedra Gaudí?
Aquest primer curs s'ha aconseguit revifar l'arxiu, en el sentit que hem adquirit un total d'unes dues-centes fotografies antigues relacionades amb obra arquitectònica, sobre el 90% és Gaudí, més algun dels seus col·laboradors, i és que no s'havien incrementat fons des de l'època de Bassegoda que va recopilar bastant informació tant documental gràfica com escrita. Aquest ha sigut un dels eixos assolits. Un altre és promoure i buscar la manera de fer un informe col·lectiu de tota l'obra construïda perquè formés part d'una segona ampliació del patrimoni de la humanitat. I això ara també és una cosa que està en curs amb l'objectiu fixat en el 2026, aprofitant aquesta avinentesa per fer com una mena de segona oportunitat tal com es va fer també en el 2002, que va culminar amb l'ampliació d'obres el 2005.
De fet, una cosa que sorprèn és que fins i tot a Barcelona mateix hi ha obres de Gaudí que són patrimoni de la Unesco i n'hi ha com aquesta mateixa, la Torre Bellesguard, que no ho són. Com és que en el seu moment no es va fer de manera total?
Perquè els informes han de ser prou seriosos i en el moment en què això es va promoure per primer cop, no hi havia ni la documentació suficient, ni els arguments suficients, ni l'estat de conservació suficient. Hi ha una sèrie de paràmetres que des del 2002 fins a l'actualitat han canviat radicalment. Però en aquell moment hi havia molta incertesa i molta falta de reconeixement de quines parts són autèntiques de Gaudí i quines no. Ara s'ha fet la recerca, s'ha pogut justificar científicament i, per tant, és un bon moment per tornar a mirar de fer l'ampliació. A més, en el cas de l'arquitectura de Gaudí, com que el resultat plàstic o compositiu de cada obra sempre depèn del lloc on és, el lloc quasi que diria geogràfic estricte, i amb qui és el propietari que ho encarrega, fa que cada obra, tot i que estan fetes per la mateixa persona, acaben sent obres molt diferents, amb trets comuns fàcils d'identificar, però amb una altra sèrie de trets que són molt difícils d'interpretar o posar com a iguals perquè deriven d'una sèrie de circumstàncies més complicades.
Per organitzar aquesta petició d’ampliació de la protecció de l’obra de Gaudí com a patrimoni de la humanitat per la Unesco ha calgut sumar diverses entitats que gestionen diversos edificis: Torre Bellesguard, la intervenció de Gaudí a la Catedral de Palma, la seva obra a Cantàbria... Ha estat fàcil sumar tots aquests esforços?
Des del punt de vista decisiu o d'intencions, facilíssim. El que passa és que hi ha tota la complexitat que comporta això. Però en els primers segons tothom estava d'acord, naturalment, amb una cosa així, la veritat és que ha sigut d'un enteniment immediat.
L'objectiu és tenir aquesta ampliació del reconeixement el 2026. Queda un any i mig, això és factible?
L'objectiu pel 2026 és tenir l'informe, el document previ i descriptiu dels valors d'autenticitat previs a les diferents comissions de les entitats públiques de cada àmbit administratiu que ho puguin llançar en el tràmit corresponent propi d'UNESCO, a través d'ICOMOS [Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics] i normalment un cop es fa això, poden passar perfectament tres o quatre anys, és a dir, té perspectives d'assolir-se entre el 2029 i el 2030.
Continuant amb la seva vinculació amb Gaudí, el 2026 es commemora el centenari de la mort de Gaudí i vostè és comissari de l’Any Gaudí juntament amb Núria Poch. Quina feina farà com a comissari? Quina idea hi ha per celebrar aquest any?
La feina del comissari és una feina prou coneguda, que és la decisió de quin és el programa per fer aquesta commemoració. En aquest cas, com que la mida del que significa commemorar Gaudí és més gran, s'ha avançat un any. L'Any Gaudí 2026 es vol caracteritzar en que el contingut estigui contrastat científicament. Ara estem en la fase de l'elaboració i la definició final del programa, de les activitats i accions, però encara no ho fem públic.
L'Any Gaudí 2026 es vol caracteritzar en que el contingut estigui contrastat científicament"
Preguntaré igualment, hi ha res que es pugui explicar?
Les úniques coses que hi ha, que ja estaven fins i tot reconegudes abans que es creés el comissaria i que de fet es van presentar justament en les directives de la Càtedra Gaudí, son la celebració d'un congrés científic el 2026 i d'una exposició i que aquesta exposició a més a més no fos com totes les altres sinó que ha d'aportar elements nous no només a nivell expositiu formal, sinó també de contingut inèdit. De fet, venim d'una altra exposició molt recent al MNAC de molta importància i categoria i llavors això també fa que aquesta ha de mirar molt més enllà. Li posa molta més dificultat però és un repte previst.
Per què Gaudí s'ha tornat tan popular?
Primer pel seu factor singular, és a dir, el modernisme en general o el seu equivalent en altres àrees geogràfiques, és un moment que té unes característiques que a la gent li pot agradar més o menys, però com que Gaudí va més enllà i la seva obra és molt singular, molt agosarada moltes vegades, amb el pas del temps aquesta distància fins i tot va canviant perceptivament, però ja des de bon principi era arquitectura totalment innovadora. A vegades nosaltres ens mirem, entre cometes, injustament certes coses de Gaudí, però les seguim mirant com a normals en el present quan tenen cent anys i si fas l'exercici de posar-te en aquella aportació tècnico-constructiva o plàstica i et poses en el moment en què està feta, és com si ara veiéssim una nau espacial d'un altre planeta aterrant aquí al mig de la ciutat, com si fos una cosa del més enllà o del demà. I llavors aquesta suma de circumstàncies, la quantitat de lectures des de molts punts de vista, fa que en col·lectius molt diferents qualli positivament.
Ens queda alguna cosa per descobrir de Gaudí?
Paradoxalment, sí. Així com és un arquitecte que ha aportat moltíssim, es vulgui reconèixer o no, molta part de l'arquitectura contemporània té un sentit perquè ha existit aquesta arquitectura. I no només a nivell local, sinó a nivell internacional. La paradoxa és aquesta, que tot i que és un arquitecte clarament reconegut, que ha influenciat moltes coses, per tant conegut que és, tan poc estudiat ha estat. I el fet que no hi hagi els documents a primera vista, perquè van desaparèixer a la guerra del 36, perquè es van cremar, fa que les coses que queden són coses o extraviades o que pel que sigui hi va haver la sort que es van treure del seu despatx a la Sagrada Família, o perquè estan presentades a l'Ajuntament o perquè un dels seus col·laboradors les ha mantingut. Ens basem en tota la recerca possible que es pot fer a través d'aquestes derivades tangencials dels documents. Però, així i tot, és sorprenent que el 2024 mateix, jo he descobert coses inèdites d'una transcendència absoluta.
Posi algun exemple.
Una carta que Gaudí li va enviar a la Roser Segimon, que era la propietària de la casa Milà, per exemple, però n'hi ha més. Hi ha una carta que un dels seus col·laboradors va extreure del despatx perquè estava estudiant el que fos o per la circumstància que fos i llavors t'apareix això i dius, ostres, estem al 2024 i encara surten coses. I plànols signats també. Hi ha moltes sorpreses en aquest sentit que són curioses perquè sí que és veritat que és un arquitecte que s'ha estudiat en la mesura de les necessitats d'intervenció en el patrimoni, des d'una sola obra directament, mai a nivell general. Evidentment tampoc és tan extrem, però de manera general és així. I a més a més no sempre ha sigut ben vist. Però apareixen fotografies noves, apareixen factures, sempre són elements que per la seva condició documental no tenien per què estar al seu despatx. I els seus col·laboradors també tenien documentació relativa a l'Antoni Gaudí.
El projecte de la Sagrada Família de Gaudí inclou aquesta escalinata i, a més a més, té un sentit, no és un caprici aleatori, si no que té tot un significat"
La Sagrada Família d'alguna manera s'ha menjat l'obra de Gaudí?
No ho crec. És una obra màxima i a més a més Gaudí ja ho reconeixia així. De fet, ell busca ser un arquitecte però dels de la història de la humanitat, allò de tornar als orígens però també fins i tot des del seu punt de vista professional. Com aquell arquitecte que està al costat del faraó i que fa la gran piràmide. I una mica el temple de la Sagrada Família és aquesta visió ancestral de la figura de l'arquitecte més enllà d'un mestre de cases, si no que és aquesta arquitectura monumental de gran transcendència d'un poble o de la civilització. I la Sagrada Família li representa exactament això.
La Càtedra Gaudí o vostè com a arquitecte, com es posicionen sobre la qüestió de l’escalinata per accedir a la façana de la Glòria de la Sagrada Família?
Si se'm pregunta com a responsable de la Càtedra Gaudí o com a estudiós de Gaudí des del punt de vista científic, és un fet que arrenca des dels primers moments ja del projecte: s'ha d'entendre que la Sagrada Família és com un temple grec, potser no amb el resultat plàstic que tothom es figura en un temple grec tot i que podríem trobar-hi similituds, però una d'elles és l'efecte del podi que ha d'estar elevat i té les escalinates d'accés. Això és una idea que ja en les primeres versions apareix aquest efecte del podi i d'aquesta escalinata. Però és que el 1915, en l'àlbum que publica oficialment la Sagrada Família i que se'n fa fins i tot, penso, tres edicions amb poques variacions, diferenciades segons les reimpressions que feien falta per la seva difusió, està a part de grafiat, explicat en paraules. A més, els diferents plans de l'Ajuntament la tenien prevista com una cosa ja assumida. I, per tant, des del punt de vista científic, és el que és, i a partir d'aquí la resta és si et sembla bé, si et sembla malament, si es pot, però són coses que se'n van fora de la ciència. El projecte de Gaudí inclou aquesta escalinata i, a més a més, té un sentit, no és un caprici aleatori, sino que té tot un significat i, a més, tot aquest significat està documentat. Ja d'abans, però sense cap mena de dubte jo sempre dic que el 1915 està arxipublicat, sigui gràficament o documentalment amb una explicació autoritzada, donat que el 1915 Gaudí envia els seus col·laboradors a explicar com és aquest monument i aquest temple, i una de les coses que s'explica també és això arreu dels indrets on fan aquestes conferències en aquella època, a la vegada que es publica aquest àlbum explicatiu, per exemple.