Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) ha agafat les regnes del grup municipal de Junts per Catalunya - Trias per Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona arran de la renúncia de Xavier Trias. Com a nou president del grup assumeix també el rol de cap de l’oposició amb un repte bàsic, el de projectar la seva formació “com a única alternativa de canvi el 2027”, tot i que, de forma prudent, prefereix no postular-se, almenys encara, com a candidat d’aquí a tres anys. Mà dreta de Xavier Trias i regidor des del 2011 -a més de diputat al Congrés entre el 2000 i el 2004-, confirma que, malgrat l’absència de l’exalcalde, “lluitarem i treballarem de manera compromesa perquè la seva manera de fer política es mantingui”.
A Martí Galbis li ha tocat dirigir el grup de Junts a Barcelona en un moment de canvis, amb el PSC-PSOE al poder a l’ajuntament, la Generalitat i la Moncloa, una circumstància que encara l’esperona més a afrontar una etapa d’oposició on un dels cavalls de batalla serà afrontar els greus problemes de seguretat que viu Barcelona i que per a ell demostren “el fracàs dels governs Colau-Collboni”, amb relliscades com la de l’alcalde demanant la prohibició de l’ús d’armes blanques en un context d’apunyalaments continuats, davant el que Martí Galbis reclama recuperar polítiques de prevenció de la delinqüència, la fi de la impunitat dels multireincidents i, especialment, el retorn de l’autoritat: “Socialistes i comuns han permès que els agents de policia hagin perdut autoritat a Barcelona”.
Senyor Martí Galbis, com a nou president del grup municipal de Junts per Catalunya - Trias per Barcelona a l'Ajuntament de Barcelona, quin és el seu objectiu principal en aquest nou curs polític?
Entomo aquesta nova responsabilitat amb molta il·lusió i molta fe en l'equip. El primer que he de dir és que és un projecte col·lectiu de l'equip de Junts per Catalunya - Trias per Barcelona a l'Ajuntament de Barcelona i és un honor ser president d'aquest equip extraordinari. L'objectiu, en primer lloc, és reprendre la feina que hem fet aquest any i escaig de mandat, perquè evidentment no partim de zero, partim d'una feina feta aquests últims mesos de la mà d'en Xavier Trias i el seu lideratge, i el que fem és continuar aquesta feina, però adaptant-nos a aquesta nova circumstància d'un equip sense Trias, que ha estat alcalde, guanyador de les eleccions i president del grup. Hem de redoblar la feina que hem fet fins ara amb un objectiu molt clar, que és ser l'alternativa a l'alcalde Jaume Collboni i al PSC i treballar per servir la ciutadania, per servir la gent en el dia a dia i projectar-nos com a única alternativa real de canvi a les eleccions del maig del 2027.
Ja que l'horitzó final són les eleccions municipals del 2027, vostè postularà com a candidat?
En aquests moments això no es planteja, ni en el meu cas ni en el cas de la resta companys i companyes del grup. Ara estem centrats exclusivament a fer la nostra feina de regidors i regidores, de fer un equip cohesionat, perquè som un equip potent de gent molt bona, i això s'ha de demostrar i ho fem cada dia. No hi ha cap més plantejament de futur. Ja hem dit que quan el partit decideixi quin és el moment de fer el tret de sortida d'aquesta cursa, aleshores estarem tots a disposició del partit per fer el que toqui en cada moment, però en aquests moments això no està plantejat.
Es proclamen hereus de Xavier Trias. Què destacaria del seu llegat tant com a alcalde com a l'oposició?
Per nosaltres Trias ho ha estat tot i ho és tot. No solament ha estat un excel·lent alcalde que va marcar una pauta de canvi important respecte als últims anys d'un socialisme en declivi. Va recuperar una ciutat que ha tingut molta autoestima, que ha tingut grans projectes de transformació, pensant en la gent i les persones. Recordem que Trias és metge pediatre, per tant, especialitzat a atendre la gent, i aquest és un llegat que nosaltres l'entomem com a propi. L'objectiu, sobretot en la política de proximitat, és que la gent visqui millor en el dia a dia. En Xavier Trias no hi serà, però lluitarem i treballarem de manera compromesa perquè la seva manera de fer política es mantingui. És un llegat no només d'ideologia política, sinó de la manera de fer política.
Som, hem estat i continuarem sent 'els del Trias'"
Aquest llegat Trias es manté també en el nom de la formació?
Sí. Anirem evolucionant amb el temps, però el nom oficial des del primer dia del mandat és Junts per Catalunya - Trias per Barcelona. Mantenim aquest nom perquè ens defineix com a grup. Perquè som, hem estat i continuarem sent 'els del Trias', col·loquialment parlant, però haurem d'adaptar la marca, la simbologia i el grafisme en properes etapes i campanyes i evolucionarem també amb aquest nom però la base la mantindrem que és Junts per Catalunya - Trias per Barcelona.
Un cop vostè assumeix la presidència del grup, assumeix també el rol de cap de l'oposició. En què notarà l'alcalde Collboni que ara el cap de l'oposició és vostè?
El rol de cap de l'oposició és molt important, però el que pretenc com a president és que la gent percebi Junts per Catalunya - Trias per Barcelona com l'oposició útil i l'única amb possibilitats reals de ser govern el 2027, perquè d'oposicions teòricament n'hi ha més a l'Ajuntament de Barcelona, però són oposicions molt minoritzades, molt extremistes, poc arrelades a la realitat de la ciutat i amb gairebé nul·les perspectives de governar. Nosaltres volem fer oposició cada dia. Al senyor Collboni i al PSC els interessa que hi hagi una bona oposició a l'Ajuntament perquè és la manera que s'espavilin. Quan et sents pressionat, has de fer les coses millor de la que les fas. Volem ser la principal oposició amb el repte de ser govern el maig del 27.
Comencem el curs amb Salvador Illa a l'altra banda de la plaça Sant Jaume. Això serà perjudicial per Barcelona?
No en tenim cap dubte. Tenim un Govern d'Illa en minoria, un govern de Collboni en minoria i un govern de Pedro Sánchez en minoria, i el que passa quan tens tot el poder en mans d'un partit, entre ells s'ajuden, no pensen en el bé comú sinó en el bé del partit, no pensen a ser ambiciosos i en exigir, reclamar i pactar coses de futur que transformin la realitat, sinó que pensen a posar-se d'acord per repartir-se les prebendes i, per tant, creiem que és una mala notícia. Però no una mala notícia pel Parlament, pel PSC o per Junts, és una mala notícia pel país i també per Barcelona. Està per veure, però segurament Collboni serà incapaç de lluitar, exigir i reivindicar per la ciutat allò que ens mereixem i que se'ns deu des de fa dècades.
Amb aquests canvis que s'han produït les últimes setmanes, hi ha cap possibilitat que Junts per Catalunya - Trias per Barcelona reprengui les negociacions per entrar al govern municipal?
No, això ja li puc garantir i ja es pot constatar que és impossible que passi. Nosaltres vam fer la nostra feina en el seu moment, estem en una altra situació, en un altre moment històric en què nosaltres assumim des de fa un cert temps que som oposició i que volem ser una oposició constructiva i útil, però no útil al govern, útil a la ciutadania. Per tant, descartem absolutament formar part d'aquest govern. Això no és obstacle perquè estiguem disposats a parlar amb el govern municipal de torn, sigui aquest o amb els futurs socis, de coses que portem al nostre programa electoral i que considerem que són importants per a la ciutat per fer-la avançar, perquè la gent visqui millor, perquè tinguem més recursos, perquè es faci allò que s'ha promès i no s'ha fet. Hi ha molts camps per recórrer amb les negociacions possibles amb el govern de torn, però descartem absolutament entrar en un govern, que ja han dit que el que volen és que sigui un tripartit. Illa vol un tripartit, Collboni vol un tripartit i nosaltres estem als antípodes dels tripartits.
La possible marxa d'Ada Colau facilitarà i aplanarà el camí a la formació d'aquest tripartit?
No ho sabem, de moment està per veure que Colau se'n vagi. Ella és lliure de fer el que decideixi en el seu futur, però per nosaltres és el passat. Fins i tot hi ha qui especula que se'n va per tornar i nosaltres creiem que seria una molt mala notícia per a la ciutat que es plantegés la seva tornada, és un passat que volem oblidar. Però és evident que sense la seva persona a l'Ajuntament és molt possible que s'afavoreixi una aproximació i pactes, començant pels pressupostos, entre comuns i socialistes i amb Esquerra Republicana. De fet, el que volen tots és la formalització dels tripartits, que no deixa de ser la seva fórmula per subsistir políticament en aquests temps.
Amb una ciutat on la inseguretat és la principal preocupació de la ciutadania, Collboni va demanar il·legalitzar una cosa que ja és il·legal, l'ús d'armes blanques. Com pot ser que l'alcalde parli des d'aquest desconeixement?
És la demostració fefaent de la incompetència. Si a Barcelona tenim un problema d'inseguretat greu és el resultat del fracàs de les polítiques que han portat a terme els governs Colau-Collboni i Collboni-Colau. Això és així, és una constatació que ells mateixos reconeixen quan amb la consellera Parlon admeten que hi ha un greu problema i que cal reaccionar. Quina manera més evident de reconèixer el fracàs, oi? I quan Collboni diu que hem d'obrir un debat sobre la legalitat o la il·legalitat o les reformes que s'han de fer en l'àmbit de l'ús de la possessió o tinença d'armes blanques és molt greu, un alcalde no pot tenir aquestes relliscades, és indicatiu del seu desconeixement de la realitat. La inseguretat és un problema molt greu i molt complex, que requereix molta voluntat política, molts recursos, molts mitjans i molta priorització política, que és el que no hi ha hagut aquests últims nou anys a Barcelona. I, per tant, tenim el que tenim perquè els governs Colau-Collboni ho han afavorit.
Una de les mesures concretes de col·laboració entre cossos és la que van fer l'alcalde Trias i el tinent d'alcaldia Joaquim Forn entre el 2011 i el 2015: constituir patrulles mixtes de guàrdies urbans i mossos d'esquadra al transport públic metropolità, especialment al metro"
Quin seria el seu pla de xoc per combatre la inseguretat?
Hem presentat diverses iniciatives en aquest mandat municipal, tant a la Comissió de Presidència i Seguretat com al plenari de l'Ajuntament. Precisament, al plenari del desembre del 23 vam presentar una proposició que va ser pactada també amb el govern, amb un decàleg de mesures per impulsar durant els tres anys de mandat i que va ser aprovada. Collboni i Albert Batlle com a responsable de prevenció i seguretat van assumir el nostre full de ruta: més recursos humans, per tant, més guàrdies urbans, més mossos d'esquadra i millor coordinació. Ara han descobert que la coordinació és molt important, i fa vuit anys que els ho diem. Una de les mesures concretes de col·laboració entre cossos és la que van fer l'alcalde Trias i el tinent d'alcaldia Joaquim Forn entre el 2011 i el 2015: constituir patrulles mixtes de guàrdies urbans i mossos d'esquadra al transport públic metropolità, especialment al metro, per lluitar contra aquesta xacra que tenim de carteristes, multireincidents i multidetinguts. Això és una mesura però és que n'hi ha moltíssimes. Veurem si Collboni és capaç de fer allò que vam demanar ja fa un any que és que s'incorporin pales detectores d'armes blanques a totes les patrulles o a tots els torns de la Guàrdia Urbana, com també fan els Mossos amb el pla Daga. Veurem si realment hi ha noves promocions de Guàrdia Urbana d'aquí a final del mandat municipal. Veurem si realment hi ha les modificacions legals que ja hem proposat que es facin a les Corts, perquè s'han de fer modificacions del Codi Penal i de la Llei d'Enjudiciament Criminal per tal de lluitar d'una vegada contra la multireincidència.
Confia que de la reunió del dia 18 de Collboni amb la consellera Parlon s'aprovin mesures d'aquest tipus?
No en tinc gaire confiança. Ja ens agradaria. Nosaltres no som dels com pitjor, millor, i menys amb un tema tan sensible com és la seguretat, que és la primera problemàtica pels ciutadans de Barcelona des de fa 9 anys. De manera crònica cada 6 mesos el Baròmetre Municipal de Barcelona determina que la primera preocupació dels barcelonins és la inseguretat. Jo crec que en la reunió hi haurà bona voluntat per redreçar la situació i implementar noves mesures i estratègies, però aquells que han estat incapaços durant anys de trobar solucions efectives, dubto que ara siguin capaços de fer-ho. En qualsevol cas, nosaltres en això hi ajudarem, com ja hem anat ajudant des de fa 14 mesos. No solament criticant, sinó especialment aportant propostes de millora, solucions i noves estratègies. Però haurem perdut com a mínim un any.
Dani Sirera, del Partit Popular, ha proposat com a solució patrulles de la policia espanyola pels carrers de Barcelona. Vostès contemplen aquesta possibilitat?
Crec que és una proposta per tenir un titular i l'ha aconseguit. Però és impossible perquè hi ha una policia integral a Catalunya, que són els Mossos d'Esquadra, i una llei de policia i una normativa que estableix quina és la funció de cada cos policial. I, per tant, el que demana Sirera ho té encarregat el cos dels Mossos d'Esquadra, que és la policia integral de Catalunya. Després es poden fer convenis, acords de col·laboració, dispositius conjunts. Ja es fa, tots els cossos policials es coordinen, fan dispositius conjunts, el pla Tremall a Barcelona, el pla Daga, hi ha molts plans, operatius i dispositius en els que tots els cossos policials han de col·laborar a la força, però el que no pot ser és que hi hagi una substitució d'un cos per un altre quan la llei diu molt clarament que els Mossos d'Esquadra són la policia integral de Catalunya.
Aquest estiu estem en el que vostè mateix ha anomenat una "crisi d'apunyalaments". Cada dia apareixen vídeos, n'hem vist un ara al Raval, de com li fan una estrebada i tiren una senyora gran a terra per robar-li. Com reacciona quan veu totes aquestes situacions?
És que això ens pot passar a tots, no és que ho analitzem o ho veiem des d'una talaia.
Vostè mateix n'ha estat víctima, li van intentar robar el mòbil al Raval.
Sí, per desgràcia tothom acaba sent un dia o altra víctima d'un furt o d'un fet delictiu. El que no podem fer és conformar-nos amb això. Jo he de reaccionar com a ciutadà, no exclusivament com a regidor o com a polític que porto les qüestions de prevenció i seguretat d'un grup de l'Ajuntament. Com que tots som potencialment víctimes d'aquests fets, ens preocupa molt, perquè si no hem estat víctimes, coneixem algú del nostre entorn que ha estat víctima d'un furt o d'altres tipus delictius. Com reaccionem? Primer, amb molta fúria i amb molt d'enuig, perquè fa anys que estem reclamant solucions a qui ha de posar-les, que són els governs en funció de les seves competències. La segona cosa que fem és denunciar-ho. Primer ens enfadem, després ho denunciem en la mesura de les nostres possibilitats, i després proposem solucions que és el que anem fent des de fa 14 o 15 mesos. I el nostre grup de Junts per Catalunya, i també el Parlament de Catalunya, tindrem aquest objectiu com a prioritari, i també ja fa mesos que estem fent propostes i iniciatives al Congrés dels Diputats, a través del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Ho estem fent a tot arreu, ho fem a Madrid, ho farem a Catalunya en aquest nou mandat parlamentari i ho fem a l'Ajuntament de Barcelona. No ens conformem amb protestar i enfadar-nos, també fem propostes molt concretes i veurem si Collboni i Illa tenen voluntat real d'arribar a acords i d'implementar mesures.
Acabar amb la impunitat dels multireincidents seria la solució bàsica per resoldre el problema?
Primer s'ha de prevenir. Amb les polítiques públiques de seguretat el primer pas és prevenir. Si fas bones polítiques de prevenció, t'estalvies molts problemes posteriorment. Hi ha moltes maneres, instruments, tècniques, tecnologies i estratègies de prevenció. I passa des de tenir més policia al carrer, no amb cotxes i amb vehicles... tenir més agents al carrer en aquells llocs que sabem que passen les coses, perquè en uns llocs passen més coses que en altres. I després pots utilitzar molta tecnologia i molta intel·ligència. Ara es fan servir drons per tot. Doncs és un element tecnològic que suma les estratègies i els recursos per ser més efectiu. Un cop has fet molta millor prevenció, aleshores has d'actuar i has de tenir autoritat. Els cossos policials han de tenir autoritat, cosa que s'ha perdut els últims anys. Però no s'ha perdut perquè sí, s'ha perdut perquè els governs socialistes i dels comuns a Barcelona han permès que els agents policials hagin perdut autoritat. I això ho reconeixen els agents de la Guàrdia Urbana, perquè la nostra feina no és només parlar amb els regidors, les entitats de la ciutat i els veïns, també parlem amb els agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos que operen a Barcelona. I quan parles amb ells, massa sovint t'esgarrifes.
La crisi d'habitatge és una altra demostració del fracàs polític dels que han governat"
La inseguretat és el primer problema de la ciutadania, però no l'únic. L'habitatge és un altre i aquí el govern municipal ha emprès accions com aplicar la regulació del preu del lloguer o prometre eliminar els pisos turístics. Les considera unes mesures adequades per resoldre la crisi d'habitatge?
La crisi d'habitatge és una altra demostració del fracàs polític dels que han governat. A Barcelona portem nou anys de governs dels comuns i dels socialistes i estem ara pitjor que quan Trias va deixar de ser alcalde el 2015. Nosaltres vam començar a prendre mesures molt importants per revertir aquesta situació, com deixar de vendre sòl públic. Trias va ser el primer alcalde democràtic que vaprohibir la venda de sòl públic. Els socialistes se'n van fer un fart durant 30 anys de fer-ho. Hi ha coses amb les quals podem coincidir perquè les coses ben fetes s'han d'acceptar. I quan fas un pla d'inspecció per perseguir els pisos turístics il·legals, doncs ben fet. És una de les poques coses que podem dir que es va fer en el seu moment amb Colau, que vam creure que s'havia de lluitar contra els pisos il·legals. Però un cop lluites contra els il·legals, com regules el mercat? I aquí hi ha moltes maneres de fer-ho. Nosaltres hem dit sempre que, per parlar de polítiques d'habitatge, cal un gran pacte polític molt transversal perquè no podem anar canviant polítiques d'habitatge cada quatre anys. Un gran pacte polític amb les principals forces, però no amb un Pla d'Inversions Municipals de quatre anys, sinó a 20-30 anys vista. No es pot parlar de polítiques públiques d'habitatge i gastar-te el zero coma ics del pressupost. Has de destinar-hi molts diners. I pactar amb el sector privat, amb els promotors i constructors, que són els que coneixen el negoci, i agilitzar els tràmits burocràtics, cofinançar programes conjunts entre el sector privat i el públic i exigir al sector privat un pla d'inversions que ens permeti que també es puguin guanyar la vida. I revertir mesures normatives com la famosa reserva del 30% d'Habitatge Públic Oficial, que es va aprovar i que ha sigut un fracàs, un desastre i ha paralitzat el mercat immobiliari a Barcelona.
Quina és la seva proposta respecte al 30%? Modular-lo? Eliminar-lo?
Estem d'acord que hi ha d'haver un compromís de tots els operadors, tant públics com privats, perquè hi hagi una acceleració en el creixement de l'oferta, perquè tenim molta demanda i poca oferta. I els preus de compravenda han pujat un 9% l'últim any i això és insostenible. Per tant, què s'ha de fer? Evidentment, flexibilitzar les normes, flexibilitzar-les per permetre que aquells que han de fer els pisos, les cases, els habitatges, els locals, les naus... puguin fer-ho en condicions normals. I això s'ha demostrat que era impossible. Ens consta, perquè hem parlat amb el sector i també amb el govern municipal, que hi ha una voluntat clara de flexibilitzar, mantenint la voluntat que hi hagi un 30% de les noves promocions i de les grans rehabilitacions que puguin tenir una finalitat social, però que això no sigui un impediment de facto en el creixement de l'oferta que necessitem.
Pel que fa al turisme, Barcelona té un problema de saturació turística? I si és així, augmentar la fiscalitat turística és la manera de solucionar-ho?
Estem on estem perquè els governs de Colau i Collboni han fracassat. Durant nou anys se'ns va prometre que amb Colau i Collboni deixaria d'haver-hi sense sostre, deixaria d'haver-hi desnonaments i s'acabaria amb la massificació turística. Aquestes eren les seves tres banderes principals i ara estem pitjor. Hi ha més massificació turística ara, amb més problemes d'ordre social i veïnal que no pas uns anys enrere. Per tant, s'ha demostrat que les fórmules que fan servir aquesta gent són inútils. No podem continuar d'aquesta manera. Barcelona és un destí turístic i ho ha de continuar sent. Necessitem el turisme, un turisme que creï menys problemes, que aporti més valor a la ciutat i com hem dit des de Junts per Catalunya - Trias per Barcelona, el turisme s'ha de gestionar bé. Respecte a la fiscalitat, la gent que ve a Barcelona via creuer és un percentatge petit respecte al global dels turistes que ens visiten cada any, per tant, tampoc s'ha de magnificar des del punt de vista quantitatiu. Ara, és veritat que el que hem de prioritzar són aquells creueristes que arriben com a port base. Volem que Barcelona sigui port base, no port d'escales en què descarreguin milers de persones deu hores i se'n vagin. Ens porten molts problemes i no generen riquesa. I després ve la fiscalitat. Parlem-ne. Estem oberts a negociar fiscalitats i incrementar-les en alguns casos. S'està fent a tot el món. Però la fiscalitat aplicada als creuers vindrà d'una llei del Parlament de Catalunya, i Illa haurà de negociar una llei que li ho permeti. Per tant, té feina.
Estem d'acord amb els mundials de natació, els mundials de futbol, els Jocs Olímpics i la Copa de l'Amèrica de Vela"
La celebració d'un gran esdeveniment com la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, és un encert o és un error?
Per nosaltres és un encert. Que hi hagi grans esdeveniments a la ciutat hi estarem sempre a favor, i ho hem estat sempre tant si estem al govern com si estem a l'oposició. Aquí, oportunismes els mínims. Estem d'acord amb els mundials de natació, els mundials de futbol, els Jocs Olímpics i la Copa de l'Amèrica de Vela. Són grans esdeveniments que ens aporten moltes coses. Però no n'hi ha prou amb el nom, després s'ha de gestionar bé, has de fer que això sigui un èxit des de tots els punts de vista, no solament esportiu i mediàtic, sinó també ciutadà i econòmic. Volem que la ciutat se'n beneficiï. Ho veurem quan acabi, a l'octubre. Veurem quina és l'aportació econòmica que es calcula que haurà tingut per Barcelona. Hi ha unes previsions de 1.200 milions, però tot això ja ho veurem. I també és veritat que hi ha una cosa molt important, que és la reputació. Aquest esdeveniment està bàsicament fet per les televisions, no per veure des de les platges. Si hi ha mil milions de persones d'aquest planeta que ho acaben veient i que reben molts inputs sobre la qualitat, la importància i els actius de Barcelona, tot això també té un valor, és posar Barcelona al centre del món. Per tant, amb això estem d'acord. Ara, és evident que s'han de minimitzar els efectes col·laterals, s'ha de fer d'una manera que la ciutadania hi participi, s'ha de fer d'una manera que deixi un llegat també per Barcelona.
Per acabar i relligat amb el llegat del senyor Trias que mencionava al principi: Xavier Trias era un ferm opositor al perllongament del tramvia per la Diagonal. En aquesta nova etapa, mantindran aquesta oposició?
Nosaltres hem treballat argumentaris, anàlisis i estudis durant aquests últims anys que ens han portat a una posició molt clara d'estar en contra d'aquesta connexió del tramvia per la Diagonal. Ara, també és veritat que la connexió del tramvia per la Diagonal avança tot i aquelles campanyes i tota aquella iniciativa política que vam invertir per fer veure amb arguments i dades que era una mala solució, perquè n'hi havia una de millor. La proposta que mantenim vigent és que és molt millor fer la connexió amb autobusos elèctrics de gran capacitat i a més a més operats per un operador metropolità que és TMB en lloc de fer-ho amb un tramvia obsolet, un tramvia que val, com a mínim en aquesta última fase, 200 milions d'euros, que farà malbé la Diagonal, que és una artèria noble de la ciutat, que si es fa malbé inutilitza la línia, que col·lapsa la ciutat amb tots els carrers que la travessen, que és un gran depredador de l'espai públic. Nosaltres això ho hem treballat, ho hem estudiat i ens hi hem oposat. Ara és veritat que això ja tira i lamentem que aquests centenars de milions d'euros que s'han invertit s'haurien pogut estalviar.