Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946), actual president del grup municipal de Trias per Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona i guanyador de les eleccions municipals del passat mes de maig, té clar que plegarà en els propers mesos, en compliment de la promesa que va fer de deixar la política si no assolia l’alcaldia. Amb tot, s’esperarà a que es resolgui la governabilitat de Barcelona, que depèn només del fet que l’alcalde Collboni triï entre dues opcions, o la que representa el mateix Trias, o la que suposarà pactar amb Ada Colau i Barcelona en Comú. “No sé a què espera Collboni, té dues possibilitats i ha de prendre una decisió”, assegura taxatiu per apuntar que, en tot cas, pactar amb Colau, “seria un desastre”.
Alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, regidor del 2003 al 2019 i des de juny del 2023 fins a l’actualitat, a més de conseller de Sanitat entre 1988 i 1996 i de Presidència entre 1996 i 2000, en els governs de Jordi Pujol, Trias encara la recta final d’una llarga trajectòria política en la que també ha estat diputat al Parlament (1992-2000) i al Congrés (2000-2004), amb la intenció de lligar un govern municipal i aplanar el camí perquè “d’aquí a tres anys i mig, nosaltres guanyem les eleccions”. Tot i admetre que la successió “no és hereditària”, Trias no amaga la seva predilecció per la seva mà dreta al grup municipal, l’actual portaveu, Jordi Martí Galbis.
Senyor Trias, segons els resultats del baròmetre municipal que es va donar a conèixer aquest dimecres, la inseguretat continua sent el principal problema dels barcelonins, tot i el gran esforç que ha fet l'actual govern municipal amb el Pla Endreça. Quines conclusions en treu?
La primera cosa que tothom ha de tenir clar és que avui en dia els baròmetres i aquestes enquestes s'han convertit en propaganda de qui l'encarrega. Tot s'ha de mirar amb una certa prevenció perquè no estic segur que siguin uns resultats ajustats a la realitat. És veritat que un dels problemes grossos de la ciutat continua sent la seguretat, no perquè ho digui el baròmetre, sinó perquè ho diu la gent del carrer, perquè contínuament passen coses que no haurien de passar en aquesta ciutat, i per tant tenim un problema de fons gros, que el tenim a Barcelona però també el tenim a Catalunya, però a Barcelona es nota molt més. Creure't que les coses canvien perquè tu fas una campanya d'imatge, com el Pla Endreça, o tot l'esforç que està fent el senyor Collboni per consolidar-se des del punt de vista publicitari pot donar els seus resultats, però la realitat és molt tossuda, i la gent està descontenta.
Creure't que les coses canvien perquè tu fas una campanya d'imatge, com el Pla Endreça, o tot l'esforç que està fent el senyor Collboni per consolidar-se des del punt de vista publicitari pot donar els seus resultats, però la realitat és molt tossuda"
Creu que la gestió del govern Collboni, en especial en el Pla Endreça, és més publicitària que efectiva?
Només és publicitària. Publicitària totalment. No és d'estranyar, perquè són els mateixos. És a dir, això ho planteja com un després de Colau, ara vinc jo. Però si vostès ja hi eren, el senyor Batlle era el que es cuidava de la seguretat. Són els mateixos. Una altra cosa és que ningú té una vareta màgica amb el tema de la seguretat i la solució no la té l'Ajuntament, sinó que és l'estat qui ha de legislar l'aspecte de multireincidència. Però un govern com el que tenim a l'Ajuntament de Barcelona ha de fer sentir la seva veu i, teòricament, hauria de tenir un grau d'influència important sobre el govern central. A veure si fa sentir la seva influència perquè això canviï.
També respecte al baròmetre, l'enquesta d'intenció de vot a vostès els col·loca en quarta posició quan fa mig any van guanyar les eleccions.
Això és un punt que no em crec. Nosaltres baixem del 15 al 7 per cent... aquí hi ha alguna cosa que no els funciona. Hi ha una cosa que pot afectar, i que jo en soc conscient, i és que jo he anunciat repetides vegades que me'n vaig. Això pot afectar i, a més, és veritat que me n'aniré. Sempre dic que quan s'aclareixi la situació que tenim a l'Ajuntament de Barcelona, de quin govern es consolida, tant si és en un sentit com en un altre, doncs ja vaig dir que si no era alcalde jo me n'aniria a casa i això ho faré, i això crea un cert grau d'incertesa de veure què faran aquests. És veritat que hem de ser capaços d'explicar, i per això és important que jo me n'acabi anant, que tenim un equip que és extraordinari, no és un equip qualsevol. Nosaltres vam fer un equip per governar. I, per tant, és un equip que està farcit d'exconsellers, de gent amb molt de pes específic, molt preparada i que a més coneix molt bé la situació i les necessitats de Barcelona. Tindrem una feina els propers mesos de ser capaços d'explicar-ho i de consolidar aquest grup. No ens enganyem, el senyor Collboni, o amb l'ajut nostre o, que jo crec que seria un desastre, amb l'ajut de Colau, continuarà governant. Nosaltres, com a partit, el nostre plantejament és de dir com ajudem a que aquesta ciutat funcioni, però al mateix temps com ens ho plantegem, perquè dintre de tres anys i mig nosaltres guanyem les eleccions.
Quins passos està fent Trias per Barcelona per entrar al govern de la ciutat?
Nosaltres ens hem ofert. Jo a Collboni li dic, si tu vols, nosaltres entrarem a col·laborar. Evidentment discutint, parlem del tema pressupostari i també de com ens repartirem la feina. Si la gent em pregunta, les converses com van? Les converses van bé. Ara, jo sóc molt conscient que són unes converses que igual que les té amb mi o amb la meva gent, les tenen amb la gent de Colau... El senyor Collboni no té pressa, perquè ell creu que va nomenant gent, va fent coses. I això no va bé. Jo tinc molt clar, des del punt de vista, ja no de partit, des del punt de vista de Xavier Trias, que seria molt bo que tinguéssim una estabilitat a l'Ajuntament de Barcelona i que fóssim capaços de fer un salt endavant. Ho tinc molt clar i seria molt positiu.
Les converses van bé. Ara, sóc molt conscient que són unes converses que igual que les té amb mi o amb la meva gent, les tenen amb la gent de Colau"
Aquest seria el condicionant per entrar al govern? Quines serien les condicions que posarien?
El que està clar és que la senyora Colau i el senyor Trias tenen dos models diferenciats. La gran diferència meva respecte a la senyora Colau quina és? Tots volem acabar amb la pobresa i jo parteixo de la base que per acabar amb la pobresa el que s'ha de generar és activitat econòmica i Ia senyora Colau opina que la gent que genera activitat econòmica són els poderosos i són als que se'ls ha de fer la vida impossible. Jo crec que està equivocat, aquest sistema és equivocat. És un sistema que porta a una crisi de la ciutat. Per tant, nosaltres hem de sortir d'aquest bucle i hem de ser capaços de dir que no, que nosaltres apostem per crear activitat econòmica. A això li pots afegir un adjectiu: sostenible. No val qualsevol activitat econòmica i el que ens hem de posar d'acord, si volen governar amb mi, és què volem dir. I això es fa seient-nos i explicant-ho. Tant amb la senyora Colau o amb el senyor Collboni tenim un problema. Durant molts anys, han governat els socialistes i ara els comuns. En tots aquests anys, s'han fet coses, aquí es van fer els Jocs Olímpics, però què han fet vostès pel tema de l'habitatge, per exemple? Hem desenvolupat tot el litoral de Barcelona, des de l'Hospital del Mar fins al Besòs, quants habitatges públics de lloguer ha fet vostè amb tot això?
La mesura de la reserva del 30% per habitatge de lloguer social, ha funcionat o no?
No, nosaltres la vam votar a favor i ha sigut un desastre. Crec que a la vida, una de les coses bàsiques, i sembla que en això s'han equivocat especialment els comuns, és que quan tu prens una decisió i veus que no funciona, doncs l'has de variar. Hi ha coses que estan benintencionades, però que no funcionen. Això és com segons quins plantejaments de mobilitat, teòricament estan bé perquè tu has de fer una aposta perquè es disminueixi la utilització del cotxe, però jo dic que Colau fa un invent de mobilitat que es basa en crear embussos i això és un disbarat. Una cosa és que tu diguis que fem un sistema de mobilitat en el que incentivem el transport públic i, per tant, ens deixem d'històries i la gent utilitzarà menys el cotxe. I dic, no, vostè ha decidit: col·lapsem segons quines zones i això farà que la gent utilitzi el transport públic. I el resultat de tot això ha sigut que les coses empitjoren. Quantitat de gent del voltant de Barcelona diu que a Barcelona no s'hi pot anar.
Tots aquests exemples que m'està posant, com el 30% i la mobilitat, són punts que Collboni pot tenir més sintonia amb vostès que amb Colau. Per què el senyor Collboni no té gens de pressa a resoldre aquesta situació?
És evident que ha de prendre una decisió. Ell té por. Té por que diguin que acabaré sent jo l'alcalde, perquè jo tinc onze regidors i ell en té deu. Doncs firmem un acord pel qual no utilitzarem aquesta majoria per crear-li problemes.
Aquesta proposta està feta?
És que és de sentit comú. Jo no entro a governar per fer-li la punyeta a un tipus. A veure si ho entén. Nosaltres expliquem que som gent seriosa i farem les coses ben fetes. Em demanen qui assegura que quan jo no hi sigui el partit ho respectarà. Som gent seriosa i el que firmem ho complirem al peu de la lletra. Segons el que vulguin que firmem, potser diem que no ho volem. Però si arribem a un acord i firmem, això ho complirem. No som saltimbanquis. Quin problema té això? La mentalitat, perquè el que té segons quina mentalitat, no som nosaltres, sinó que és ell. Què va fer el senyor Collboni? Es va estar uns anys governant amb la senyora Colau i quan van venir les eleccions se'n va anar i hi va deixar els seus. El Trias ja se'n va a només començar i la gent que quedi no utilitzarà el mètode Collboni, que jo crec que és un mètode...
Discutible?
Crec que hi ha coses en política que no s'han de fer. Hi ha qui creu que els socialistes a Barcelona tenen prou força per fer el que vulguin. Això és una teoria que hi ha cops que es trenca. S'ha trencat alguns cops. Jo ho vaig trencar un cop. Hi va haver una època que deien els socialistes: presentem una butaca i també guanyem. Ara aquestes coses no passen. Això exigeix ser seriós, complir. I no acaba de prendre la decisió, no sé exactament a què espera, perquè jo crec que perdem temps. Té dues possibilitats i ha de prendre una decisió.
En tot cas, la seva marxa està vinculada directament a que es formi un govern municipal, sigui del color que sigui?
Sí, perquè jo vaig dir que em quedaria fins que quedi aclarit el panorama. Hi ha molta gent que diu: no, perquè si governeu junts et quedaràs. No. Ja vaig explicar que me n'aniria de totes totes. Que o era alcalde o me n'aniria. En tota la contesa electoral ho vaig estar explicant i ho he repetit. Però hem d'acabar d'ajustar les coses i fer-les ben fetes.
Vaig dir que em quedaria fins que quedi aclarit el panorama. Hi ha molta gent que diu: no, perquè si governeu junts et quedaràs. No. Ja vaig explicar que me n'aniria de totes totes"
Ada Colau està utilitzant molt l'excusa del 'lawfare' amb les querelles que es presenten contra ella. Vostè que ha estat víctima del 'lawfare', que en pensa?
Estic en contra de judicialitzar l'acció política. Ho he dit sempre. Estic en contra de segons quines accions que fan contra la senyora Colau o contra qualsevol. Una cosa són els plantejaments, les crítiques, perquè les coses administrativament es fan malament i, per tant, entrar en una via administrativa em sembla lògic. El que no em sembla lògic és portar les coses administratives per la via penal. Crec que no té sentit i acaba passant que es sentencien en contra de qui presenta aquestes querelles. El que passa és que la senyora Colau protesta d'aquestes coses, però ella durant el seu mandat ha actuat d'aquesta manera. Li està passant que com que ha entrat en un joc difícil, ara la gent li fa el mateix joc. Si una persona fa una cosa mal feta, o fa un desfalc, s'actua i ja està. Però quan són discussions que són de si s'han fet les coses administrativament bé o no s'han fet bé, portar això per la via penal jo crec que és un disbarat.
Un cop vostè plegui, com quedarà el grup municipal de Trias per Barcelona? O serà el de Junts per Catalunya?
El que és segur és que no es dirà Trias per Barcelona. El que és lògic que es digui és Junts per Catalunya. O Junts per Barcelona, que potser seria el millor de tot, però això ho hem de decidir al partit, ho hem de decidir entre tots. El que deixaré és un grup molt potent. Nosaltres hem fet un grup no per estar a l'oposició, l'hem fet amb gent prou potent per ser un grup de govern important. Quan jo me'n vagi, l'organització ha de ser diferent. Ja ho és una mica ara, perquè jo encara soc la cara visible, però no ens enganyem, jo no estic fent l'activitat que feia abans quan estava a l'oposició, pura i dura. No vaig a tots els actes i he renunciat al sou. Estic jubilat, és veritat que cobro unes dietes, però no té sentit que tapi el pas a un que ha de tenir pas. Hi ha gent al meu partit que m'insisteixen: no has de plegar. Però he de plegar i això no es pot continuar dient Trias per Barcelona, no té cap sentit, perquè en les properes eleccions el que és segur és que no em presentaré. I, per tant, hem de començar amb un camí nou, que no és nou. No hem de començar com si no haguéssim fet res. Ens hem presentat a unes eleccions, teníem cinc regidors i ara en tenim onze, tenim molta gent treballant per a nosaltres a Barcelona, perquè el fet d'haver tret un bon resultat electoral fa que al final tot el grup som 80 persones, per tant, som una força potent que podem estar a tots llocs, que podem donar la cara a tots llocs, que hem de ser capaços de donar sentit a la nostra marca i explicar què fem i per què ho fem, doncs jo crec que estem en una situació molt bona i positiva.
Hi ha algun nom sobre la taula per presidir el grup?
No, perquè això no és hereditari. Tothom sap que jo tinc un col·laborador al qual li tinc un afecte especial, perquè ha estat molts anys la meva mà dreta en molts llocs, el vaig tenir a Sanitat, després a Presidència, va ser el meu cap de gabinet, vam anar junts al Congrés dels Diputats, després aquí a l'Ajuntament des de l'oposició hem estat junts. Sent alcalde ha estat amb mi a l'alcaldia, i és veritat que ara, és una persona que es va presentar de número 3 i que té tota la meva confiança, però jo a tots el dic que això no és hereditari.
Està parlant d'en Jordi Martí Galbis?
Sí, però això no és hereditari. És persona excel·lent, però tenim altres persones excel·lents, ara no començaré a dir noms perquè tots són excel·lents i, per tant, entre ells i el partit, ho han de decidir què és el millor pensant que han d'escollir una persona per ser alcalde. I que han d'escollir una persona que faci un compromís amb Barcelona. A mi em va costar ser alcalde, no ho vaig ser ni a la primera ni a la segona, però vaig tenir una cosa molt important, que és el suport i el compromís del partit de dir: tu et presentes i repetirem. El que no pots és anar canviant. Convergència havia presentat noms com a alcaldes i perdien i el canviàvem. Vam presentar en Trias Fargas, en Collell, en Miquel Roca, en Molins... Ningú va repetir. Quan a mi em van dir que em presentés, vaig dir, amb una condició: he de tenir el compromís de Convergència i d'Unió que passi el que passi em donareu suport, i no amb una elecció, no, perquè jo no guanyaré amb una elecció, sinó amb dues o tres. I jo estic molt agraït perquè em van fer confiança i no era fàcil, perquè quan perds una vegada, bé, quan perds dues vegades... És molt important que els partits donin confiança i després hi ha una cosa molt important, t'has de guanyar la confiança de la gent. Crec que el que sí que puc assegurar és que l'equip que tenim és un equip que donarà confiança a la gent. És a dir, és un equip molt fort.
