El passeig Nacional de la Barceloneta va perdre el seu nom poc després de la mort, el 1993, de Joan de Borbó —fill d’Alfons XIII i pare de Joan Carles I, que va adoptar el títol de Comte de Barcelona, però que mai va ser rei d'Espanya—. L’Ajuntament de Barcelona, sota el quart mandat de l’alcalde Pasqual Maragall, va decidir canviar el nom de l’històric passeig pel de Joan de Borbó Comte de Barcelona, una decisió que sempre ha comptat amb detractors. De fet, al mateix barri de la Barceloneta el nom del Borbó mai no va acabar d’agradar i històricament hi ha hagut diverses reivindicacions per recuperar el nom de passeig Nacional. Ara, segons ha pogut saber ElNacional.cat, ERC prepara un nou intent per forçar el canvi i foragitar un altre Borbó del nomenclàtor barceloní.
Cal recordar que a Barcelona ja han desaparegut diversos noms de carrers relacionats amb els Borbons, com l’avinguda del Príncep d’Astúries, actualment Riera de Cassoles, o la plaça de Joan Carles I, que porta el nom amb què es va el van popularitzar els barcelonins, el del Cinc d’Oros. Amb tot, encara queden romanents borbònics o monàrquics en altres punts de la ciutat, com és el cas de l’esmentat passeig de Joan de Borbó, el carrer d'Alfons XII, el passeig d'Isabel II o l’avinguda Maria Cristina, dedicada a l’esposa d’Alfons XII i mare d’Alfons XIII, a més de reina regent durant la minoria d'edat del seu fill. Gratant en el nomenclàtor, fins i tot trobem altres noms monàrquics com la sorprenent plaça d’Alfons X el Savi, que certament ni era Borbó ni hi tenia cap vinculació amb aquella família, però que tampoc en va tenir cap amb Catalunya més enllà del fet de ser gendre del rei Jaume I el Conqueridor, ja que va ser rei de Castella al segle XIII.
En tot cas, els republicans recorden que els veïns de la Barceloneta mai s’han fet seu el nom de Joan de Borbó i encara es manté a nivell popular el de passeig Nacional, un nom que prové del 1845 i que es va mantenir vigent durant gairebé un segle i mig, així com el fet que el 2013 el plenari del districte de Ciutat Vella ja va aprovar el canvi de nom per recuperar l’anterior i que el 2014 es va fer una recollida de signatures en aquest mateix sentit. Per tot plegat, ERC portarà al proper consell plenari del districte, del 21 de desembre, un prec pel qual se sol·licita que s’elevi a la ponència del Nomenclàtor i d’acord amb les reivindicacions històriques, “el canvi de nom del Passeig Joan de Borbó per Passeig Nacional”.
Cal tenir en compte que Joan de Borbó va adoptar el títol de Comte de Barcelona per facilitar l’accés a la corona del seu fill, però que les seves credencials democràtiques, malgrat viure part de la seva vida en l’exili, eren més que dubtoses, tenint en compte, per exemple, el seu intent de sumar-se als militars feixistes que van provocar la Guerra Civil amb el cop d’estat del 18 de juliol del 1936, que no va ser acceptat per no crear tensions amb els carlins. Malgrat aquest passat de flirteig amb el franquisme, de qui finalment va aconseguir el reconeixement de Joan Carles com a hereu al tron d’Espanya, encara avui en dia un bust de Joan de Borbó així com un altre de la seva dona, Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, estan situats en un lloc preeminent de la galeria gòtica de l’edifici històric de l’Ajuntament de Barcelona.
En declaracions a aquest mitjà, el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Castellana, responsable de les àrees de cultura i memòria dels republicans, ha assenyalat que es tracta d’una “reivindicació històrica del veïnat, que ja el 2014 va presentar 300 signatures perquè el nou nom, que molts veïns i veïnes del barri utilitzen popularment, passés al nomenclàtor”. “És per això que des d'ERC fa molt de temps que reivindiquem aquest canvi que simbolitza una manera de recuperar la memòria històrica de la Barceloneta, tan apreciada entre la gent del barri, i fer un pas més per rellevar la petjada dels Borbons a la ciutat”, ha afegit Castellana.