Nova espifiada del govern municipal de Barcelona. Aquest dissabte, l'alcaldessa, Ada Colau, ha participat en la inauguració del canvi de nom al carrer de Ramiro de Maeztu que ha passat a dir-se d'Ana María Matute Ausejo. Quan Colau i els presents han destapat la nova placa s'han quedat amb un pam de nas. Sota el nom d'Ana María Matute hi havia escrit la professió amb una falta d'ortografia molt estranya: "Escriptora i acadèmico". Una paraula masculina en castellà, però amb l'accent obert del català. Des del consistori municipal ho han atribuït a un error i han promès canviar la placa i tornar-la a penjar sense cap falta d'ortografia.
Colau ha assegurat que el canvi de nom es tracta d'un pas més per "democratitzar el nomenclàtor" que encara els noms de dones no arriben ni al 8% dels carrers, places i avingudes de la capital barcelonina. L'alcaldessa ha defensat la importància de feminitzar els noms dels carrers de la capital catalana i ha afirmat que Matute va ser una autoria "profundament barcelonina que va donar a conèixer la ciutat al món". El nou carrer Ana María Matute Ausejo està situat en la frontera entre els districtes de Gràcia i d'Horta-Guinardó i dona visibilitat a la guanyadora dels premis literaris com el Premi Planeta, el Premi Nadal i el Premi nacional de les Lletres Espanyoles, entre d'altres.
El canvi permet continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona, que tradicionalment "ha prioritzat els noms d'homes privilegiats vinculats a l'església, la monarquia, l'exèrcit o l'aristocràcia i que ha oblidat el paper de personatges popular o femenins".
Colau, imputada
La primera reacció de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, davant la citació judicial per declarar com a investigada per suposades subvencions irregulars a diverses entitats, ha estat la d’expressar la seva “perplexitat”, confiar que la querella quedarà "en res" i considerar que està "fora de lloc" plantejar la seva renúncia al càrrec. De fet, ha recordat que la causa ja va ser arxivada en el seu moment i ha confiat que aquest cop torni a passar el mateix. Amb tot, les acusacions de les quals és objecte l’alcaldessa podrien ser motiu de renúncia segons el mateix codi ètic de Barcelona en Comú, un document on la formació establia diversos compromisos que, amb el pas del temps, no han estat seguits al peu de la lletra.
Així, entre els punts del codi ètic destaca el 3.6, que textualment exigeix als seus càrrecs el “compromís de renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones. Així com també en casos d’acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores”.
Cal recordar que, tal com es va saber dimarts al vespre, Colau haurà de declarar davant el jutge el 4 de març en qualitat d'investigada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides, i, per tant, en aplicació estricta del codi ètic, hauria de dimitir, ja que el concepte d’imputat ha estat substituït pel d'investigat, malgrat que ja ha anunciat que no té intenció de renunciar al càrrec