L’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de les Planes, ubicada al barri del mateix nom del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, és una de les més singulars de la xarxa ferroviària de la capital catalana. Ubicada a l’entorn natural de la serra de Collserola i a menys de 300 metres del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, va ser edificada el 1916 dins l’obra de perllongació del tren de Sarrià, que va acabar enllaçant Barcelona amb el Vallès Occidental i que actualment forma part del Metro del Vallès. Filla del seu temps, l’estació va ser construïda en estil modernista tardà en el context de creació de noves ciutats jardí en entorns allunyats del brogit urbà.
Encara en l’actualitat, arribar a l’estació, amb la seva torrassa característica, suposa un petit viatge en el temps i en l’espai, gairebé entrant en un paisatge d'alta muntanya, malgrat que les Planes sigui encara un barri barceloní —per bé que mig compartit amb Sant Cugat—. Amb tot, el pas del temps va fer variar la fesomia de l’estació, que ara recuperarà l’esplendor inicial gràcies a unes obres de restauració. Segons ha anunciat aquest dilluns FGC, es duran a terme un seguit d’actuacions en diferents elements i espais de l’edifici, que amb el pas del temps ha sofert canvis que l’han allunyat dels actius en què es va plantejar inicialment l’edifici modernista.
Així, per tal de recuperar aquest aspecte original, s’eliminarà la marquesina de l’edifici, un element que no constava en l’edificació original i que es va afegir per protegir de les inclemències meteorològiques els usuaris que s’esperaven a l’andana. Un cop es va construir l’andana central de l’estació, la marquesina de l’edifici va perdre la seva funcionalitat principal i, per tant, actualment, és un element prescindible pel bon funcionament de l’estació. Amb aquesta actuació, es recupera la volumetria original de l’edifici modernista i s’eviten, a més, els esforços que provoquen els tirants de la marquesina sobre la façana. Amb la mateixa intenció de recuperar l’aspecte originari, s’actuarà sobre les fusteries i acabats exteriors.
Pel que fa a la sala interior, que fa la funció de vestíbul de l’estació, es recuperarà l'aspecte que tenia originalment i s’actuarà sobre els totxos de l’arc de la paret, les rajoles i el paviment. També es durà a terme un estudi cromàtic de tots els components de l’edifici amb l’objectiu de descobrir les policromies originals amagades sota les diferents intervencions que s’han fet al llarg dels anys i tornar l’edifici a la paleta de colors originals. D’altra banda, el projecte licitat també contempla obres de millora al conjunt de l’estació. Aquestes actuacions consisteixen bàsicament en la reparació de les zones de la coberta de l’edifici, la substitució i arranjaments d’elements de fusteria, la millora de l’accessibilitat a l’edifici i a les andanes i la instal·lació d’una nova pavimentació a les andanes laterals.
La fi del Mina-Grott
L’estació de les Planes va ser inaugurada el 28 de novembre del 1916 —tot i que no va ser finalitzada fins el 1917—, i va ser construïda en el context expansionista del paratge idíl·lic de la ciutat jardí de Collserola per a les classes mitjanes de Barcelona, tant per a viure-hi com per al lleure dominical. De fet, en aquell moment encara no hi havia un nucli de les Planes com a tal, però la intenció era que l’estació ajudés a constituir-lo. De retruc, la inauguració de la perllongació del tren de Sarrià va suposar la mort definitiva del trenet del Mina-Grott, que aquell mateix 28 de novembre va fer el seu últim viatge, perquè va esdevenir inviable mantenir dos projectes ferroviaris paral·lels.
L’estació de les Planes, segons FGC, va ser construïda en un estil modernista tardà que flirteja amb un noucentisme incipient i que es va projectar amb una idea de certa representativitat, però amb la voluntat de passar desapercebuda entre la resta de construccions de ciutat jardí que s’esperava que s’anessin creant a l'entorn de l'estació durant els anys consecutius. El volum de l’edifici de viatgers original, inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, és rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes. Està rematat per una coberta de teula a quatre aigües amb generosos ràfecs, escapçada en una de les cantonades per una esvelta torre que fa de reclam de l’estació. Altres elements singulars són les tribunes volades a la primera planta i les obertures en arc de mig punt a la planta baixa.