La forma actual del districte de l’Eixample prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats, però el seu origen es troba en el pla Cerdà, és a dir, el projecte d’eixamplament de la ciutat per connectar el nucli de la Barcelona històrica amb els pobles del pla a través de tot l’espai que quedava fora de muralles i que pràcticament no tenia construccions, ja que era considerat zona militar. Amb gairebé 270.000 habitants, és el més poblat de Barcelona i, si fos municipi independent, seria la segona ciutat de Catalunya.
📣Un complex modernista, una pedrera baptismal i altres atractius de les Corts
📍 Un chillida espectacular, un viaducte monumental i altres atractius de Gràcia
📌 Un submarí insòlit, una caseta de nines de somni i altres atractius de Sarrià-Sant Gervasi
👒 Una icona industrial, una estació modernista, un jardí reivindicatiu i altres atractius de Sants-Montjuïc
🏭 Un singular nucli rural, la rambla més popular, vestigis industrials i altres atractius de Sant Martí
👀 Les millors vistes de Barcelona, un jardí gaudinià, uns mistos gegantins i altres atractius d’Horta-Guinardó
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
Per raó del seu origen, l’Eixample és el districte més homogeni de Barcelona, marcat per la retícula ortogonal que defineix el pla Cerdà i la seva raó de ser és principalment residencial i comercial. Pel que fa al territori, bàsicament es tracta de la Barcelona extramuralles, però bé que també conté zones que havien format part dels antics municipis de les Corts, Gràcia i Sant Martí de Provençals, tots tres agregats a Barcelona el 1897. Tot i aquesta homogeneïtat deguda a la seva urbanització planificada, s’hi distingeixen sis barris, cada un amb les seves singularitats, encara que els límits són més administratius que urbanístics. Si el districte està format per sis barris, aquí van sis recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
L’Antiga Esquerra de l’Eixample: L’escola de capellans
El barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample inclou en el seu territori espais com l’Hospital Clínic, el Mercat del Ninot i la Universitat de Barcelona, però un edifici ben curiós és el del Seminari Conciliar, destinat a la formació de capellans i que durant dècades havia estat ocult per alts murs de pedra fins que fa pocs anys van ser substituïts per una tanca que permet veure l’interior, a més d’obrir els seus jardins a tota la ciutadania, de manera que ha deixat de ser una institució d’esquena a la ciutat. Ocupa tota una illa de l’Eixample i a vista d’ocell destaca la seva planta de creu grega, que ja indica el seu caràcter religiós.
Dreta de l’Eixample: El centre administratiu
El barri de la Dreta de l’Eixample va ser el primer lloc on es va començar a construir de forma fluida el nou districte, amb passatges que recorden una intenció primigènia de construir cases unifamiliars amb jardí. Així mateix, és el centre administratiu amb la seu del districte situat al xamfrà Besòs-muntanya d’Aragó amb Bruc, dins d’una illa d’equipaments que inclou també el Conservatori Municipal i el Mercat de la Concepció. En aquest cas i per raons òbvies, la seu del districte no es correspon amb la d’un antic ajuntament previ a l’agregació, però sí que va ser construït amb aquest propòsit administratiu, ja que inicialment va ser la seu de la tinència d'alcaldia del districte de la Concepció. L’edifici va ser projectat el 1893 per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí.
Fort Pienc: Una estació d’estil ‘sezession’
Aquest barri que recorda en el seu nom l’existència d’un fort militar situat fora de les muralles, totalment desaparegut, té el seu espai de centralitat a l’entorn de l’antiga Estació del Nord, històricament una estació de ferrocarril i actualment d’autobusos, a més d’incloure dependències de la Guàrdia Urbana, un centre esportiu -que va acollir les proves de ping-pong dels Jocs Olímpics del 1992- i altres espais polivalents. La construcció destaca per la seva imponent coberta de ferro i vidre a la façana del carrer de Nàpols, afegida a principis del segle XX sobre un edifici neoclàssic anterior que conforma el principal exemple a Barcelona de l’estil sezession, una variant del modernisme amb especial importància a Viena.
La Nova Esquerra de l’Eixample: Miró a l’escorxador
El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample té l’honor d’acollir el primer parc de l’Eixample, el de Joan Miró o de l’Escorxador, situat en els terrenys que antigament ocupava l’escorxador municipal. A més de ser el primer, és l’únic de grans dimensions, equivalent a quatre illes de cases. Presidint majestuosament aquest parc s’hi troba una monumental escultura de Joan Miró, Dona i ocell, de 22 metres d’altura, que, en l’imaginari mironià representa una dona i un ocell, malgrat hi ha qui hi veu una forma fàl·lica. Al mateix barri es troben espais com l’antiga plaça de toros de les Arenes, l’antiga presó Model i l’Escola Industrial.
Sagrada Família: El temple que es va menjar el barri
El barri de la Sagrada Família està tan marcat per la presència del temple del mateix nom que ha acabat per definir un barri que, amb tot, reivindica el seu origen com el Poblet, un antic nucli habitat pertanyent a Sant Martí de Provençals. En tot cas, és l’obra d’Antoni Gaudí la que centra aquest barri i el que s’ha convertit en el principal al·licient per visitar-lo i alhora en el principal maldecap dels veïns, que cada dia han d’afrontar una allau de turistes que aparentment no tindrà mai aturador. Ara, el temple expiatori de la Sagrada Família senyoreja tot el barri i encara ho farà més quan, aquest mateix any, culmini la torre de Jesús i esdevingui l’edifici més alt de la trama urbana de la ciutat.
Sant Antoni: Un mercat pel rival de Cerdà
El barri de Sant Antoni ve marcat per l’existència del mercat del mateix nom, que conforma el seu espai de centralitat, especialment comercial. El mercat, situat a la frontera amb el Raval, ocupa tota una illa de l’Eixample i va ser obra d’Antoni Rovira i Trias, irònicament, el guanyador del concurs d’eixample de l’ajuntament que va ser descartat en favor del de Cerdà per decisió del govern espanyol. En tot cas, es tracta d’una obra cabdal de l’arquitectura del ferro que té l’al·licient de poder ser visitada per dins. Després d’una llarga renovació, al soterrani es poden veure restes de les muralles de Barcelona i, a més, els diumenges hi té lloc el sempre interessant mercat de llibres.