El català és una llengua molt rica en frases fetes, que permeten enriquir les converses amb una gràcia especial i un toc personal. Però totes aquestes frases no han sortit del no-res: tenen una història darrera que els dona sentit. I el cas és que algunes són genuïnament barcelonines i tenen l'origen en moments de la història de la ciutat. En són prou perquè Joan Amades -folklorista i referent de l'etnologia catalana- fins i tot els hi dediqués un llibre complet, el Refranyer barceloní. Repassem-ne una selecció i coneguem-ne l'origen de les que han sobreviscut fins a l'actualitat i en un grau o un altre continuen sent d'ús.
‘L'Any de la picor’
Utilitzada per a quan alguna cosa és ben antiga. Per trobar l'origen d'aquesta frase ens hem de remuntar a l'any 1471, quan a Barcelona hi va haver una gran plaga de puces. La transposició a la frase és ben directe, aquell any els barcelonins van experimentar unes picors considerables que el marcarien per sempre com l'any de la picor.
🌊 La muralla de Mar, el passeig més popular de la Barcelona del segle XIX
🥘 Els desapareguts berenadors de la Barceloneta: quan es menjava marisc i paella amb els peus a la sorra
🥪 Biquini, l’entrepà barceloní que més confusió porta fora de Catalunya. Per què l’anomenem així?
🏬 Entresol? Principal? El perquè de l'embolic dels pisos als edificis de l’Eixample de Barcelona
‘Semblar Can Seixanta’
Utilitzada quan un lloc és un desori o està desendreçat. Té l'origen en l'antiga fàbrica tèxtil de Can Seixanta que s'ubicava al carrer Riereta, al Raval. Se'n fan diverses interpretacions possibles, però la més plausible seria el fet que en aquesta fàbrica hi havia un gran desordre, fet que portaria els barcelonins a prendre el nom d'aquesta per indicar quan una cosa era molt desordenada.
‘Estar a la quinta forca’
Per a quan ens referim a un indret llunyà. A l'edat mitjana, quan es practicava la pena de mort es penjava als condemnats a la forca i Barcelona en tenia cinc de fixes, quatre a la ciutat i una cinquena molt més llunyana, on avui trobem el barri de la Trinitat. Aquestes s'ubicaven a la vora dels camins d'entrada i sortida de la ciutat com a escarni o avís als nouvinguts. En el cas d'aquesta cinquena forca, quedava tan lluny que es va començar a popularitzar l'expressió per referir-se a un lloc molt llunyà.
‘Armar-se la de Cal Déu’
Una expressió que podem fer servir quan hi ha un gran rebombori o un gran sarau. Trobem el seu origen en una família de les Corts, la família Déu, que es dedicava al negoci dels destil·lats i sobretot a l'exportació a la resta d'Espanya i les seves colònies. Quan traslladaven les seves botes i les ampolles des de les Corts fins al port de Barcelona passaven per carrers estrets, tot fent un gran xivarri. El nom de la família Déu perviu en el Centre Cívic Can Déu, que s'ubica en el palauet que fou la residència d'aquesta família.
‘Fer més voltes que el 29’
Quan algú no para mai quiet diem que fa més voltes que el 29. Aquest 29 fa referència a una línia de tramvia (i posteriorment de bus fins a la seva supressió el 1985) molt especial, la línia de circumval·lació. Aquesta línia encerclava la Barcelona antiga amb un recorregut circular similar al de les antigues muralles, resseguint les rondes, el Paral·lel i el passeig de Colom. Feia tota la volta contínua en un sentit i l'altre, sense parar, fet que originaria l'expressió.