L’actualització del Padró Municipal d’Habitants de Barcelona inclou tot un bloc de dades referents a la població d’origen estranger, el col·lectiu que marca principalment el creixement demogràfic de la ciutat perquè fa possible que el saldo migratori sigui positiu davant un saldo vegetatiu negatiu i, per tant, que la capital de Catalunya hagi augmentat la seva població per segon any consecutiu, superant el llindar dels 1,7 milions d’habitants. La importància dels estrangers es veu més clara si es té en compte que a 1 de gener del 2024 hi havia 432.556 residents de nacionalitat estrangera empadronats a Barcelona, és a dir, un 25,4% del total. Dit d’una altra manera, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera.
👥 La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i se situa en 1,7 milions d’habitants
👶 Aquests són els últims canvis en els noms més freqüents de barcelonines i barcelonins
De fet, a Barcelona hi ha residents estrangers de 180 nacionalitats diferents -a tall d’exemple, l’ONU té 193 membres, tot i que segons les interpretacions, el nombre de països arreu del món pot arribar fins als 240-, i, a més, cal tenir en compte la diferència entre la nacionalitat administrativa -allò que diu la documentació- i el lloc de naixement, ja que per aquest segon concepte, hi ha 572.459 residents a Barcelona nascuts a l’estranger, entre els quals hi ha els nascuts a fora de pares espanyols, que obtenen automàticament la nacionalitat espanyola, i els estrangers que a posteriori han obtingut la nacionalitat espanyola, cosa que explica aquest decalatge de 140.000 barcelonins entre la xifra de nascuts a l’estranger i la de residents amb nacionalitat estrangera, ja que més d’un 27 per cent de residents a Barcelona nascuts a l’estranger tenen la nacionalitat espanyola.
En tot cas, pel que fa al col·lectiu de residents amb nacionalitat estrangera, el grup més nombrós correspon al dels italians, com ha estat habitual als darrers anys, però sempre fent la necessària observació que bona part d’ells són nascuts a l’Argentina i, en grau més baix, l’Uruguai, Veneçuela i el Brasil. De fet, una tercera part dels barcelonins amb nacionalitat italiana són d’aquests països citats o, vist des de l’altre vessant, dels 45.636 barcelonins nascuts a l’Argentina, només un 30,4% té nacionalitat argentina, mentre que el 34,2 la té italiana i un 32,7, espanyola. Cal tenir en compte, a més, que fins al 2018 es podia obtenir la nacionalitat italiana només demostrant tenir algun avantpassat d'aquell país, i que per als sud-americans és molt beneficiós tenir la nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea perquè els garanteix llibertat de trànsit i residència i no necessiten tramitar cap mena de permís de treball ni dependre de convenis bilaterals.
Feta aquesta observació, els col·lectius de residents amb nacionalitat estrangera a Barcelona està encapçalada pels italians, amb més de 50.000 persones, seguida dels colombians (28.551), pakistanesos (24.706), xinesos (amb gairebé 22.000) i peruans (21.090 persones). Els segueixen sis nacionalitats amb col·lectius que tenen entre 10.000 i 20.000 efectius: provenen de França, el Marroc, Hondures, Veneçuela, Argentina i Rússia. A més, en el darrer any, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Colòmbia (+5.300 persones), Itàlia (+4.249), Perú (+3.579) i Rússia (+2.892). Amb l’excepció d’Itàlia, la resta són països amb contextos polítics, econòmics i socials inestables. A l’altre extrem, les nacionalitats que han perdut més efectius són la boliviana i la britànica.
Com es reparteixen per la ciutat?
Una altra dada d’interès del Padró és la que indica com es reparteixen per tota la ciutat i quins patrons territorials segueixen, així, els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaquen per l’alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on viuen més europeus no espanyols. Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, el col·lectiu més nombrós, amb 21.971 persones, el 36,6% dels estrangers residents al districte.
El mateix Padró conté dades de la nacionalitat més freqüent a banda de l’espanyola detallades per Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB) un nivell de segmentació territorial menor als barris i superior a les seccions censals que suposen dividir la ciutat en 233 parts, en 142 de les quals el grup majoritari és el dels italians, incloent-hi el districte de Gràcia al complet, gairebé tot l’Eixample així com importants parts de Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Sant Martí. En 21 AEB la nacionalitat majoritària és la colombiana, en diferents punts de la ciutat, i la tercera l’hondurenya (18 AEB), concentrada sobretot a Nou Barris.