L’exposició dels ciutadans de Barcelona als aliments poc saludables és “molt elevada”. Així ho ha conclòs un estudi de l’Institut Metròpoli publicat aquest divendres, en què posen èmfasi en les zones de baixos ingressos i de forta pressió turística com els principals focus d’aquesta amenaça. L’informe forma part del projecte de l'entitat coneguda com a Foodtransitions. On recull que l'alta diversitat d'usos i d'oferta alimentària a la ciutat evita que hi hagi "deserts alimentaris". Aquest concepte es refereix a aquelles zones sense accés a una oferta d'alimentació saludable, segons informa l’entitat en un comunicat. En aquest sentit, l’estudi conclou que l'accés a l'alimentació és "desigual", en funció del barri i de la situació socioeconòmica.
L’Institut també parla dels “pantans alimentaris", és a dir, d’aquelles zones amb una alta exposició a menjar no saludable, en les quals viuen 1,6 milions de barcelonins, el 97,4% de la població de la capital. A més a més, 106.000 persones (6,6%), estan en una situació de risc de pobresa.
L’estudi afirma que a Barcelona només el 5% dels punts de venda estan especialitzats en aliments ecològics, xifra que puja a un 7% si es tenen en compte cooperatives, grups de consums i horts urbans. Així mateix, 170.000 persones, el 10,6% de la població, resideixen en àrees amb baixa oferta d'aliments ecològics.
A Madrid, la dinàmica es repeteix: el 93,1% viu en “pantans alimentaris”, dels quals un 11,1% en àrees amb molt alt risc de pobresa. Només un 5% d'establiments estan especialitzats en aliments ecològics, amb 900.000 persones (28,5% de la població) a zones amb baixa oferta d'aquest tipus.
Les mesures a abordar
L’Institut Metròpoli conclou que “més del 90% de la població està exposada a pantans alimentaris, inclosos els barris més desafavorits”. A l’informe avisen que “no n’hi ha prou d’augmentar l’oferta d’aliments saludables i ecològics i regular els punts de venda d’aliments malsans”. Per aquest motiu, consideren que la solució passa per "estratègies integrals" que abordin la desigualtat en l'accés a l'alimentació, promoguin l'educació alimentària i donin suport als sistemes de producció local. “Promoure entorns alimentaris que integrin pràctiques sostenibles a tota la cadena de subministrament, des de la producció fins al consum, contribuirà a crear sistemes alimentaris urbans més justos, sostenibles i resilients tant a Madrid com a Barcelona”, han sentenciat.
Foodtransitions és un projecte que integra més de 10 institucions de recerca i col·labora amb actors locals per dissenyar un “marc socioecològic” que recolzi “polítiques alimentàries inclusives”. L’estudi ha sigut desenvolupat a Valladolid, Barcelona, Madrid, València i Còrdova.