El doctor en Història de l'Art Enrique Campuzano ultima la publicació en castellà, català i anglès d'una investigació que ajudarà a recompondre l'orgue del Palau Güell, de Barcelona, i documentar la controvèrsia per aquest instrument que va sorgir entre l'arquitecte Antoni Gaudí i el constructor d'aquest instrument. Aquest treball sortirà a la llum "aviat" per encàrrec de la Diputació de Barcelona, dins de la Col·lecció del Palau Güell, i pretén reivindicar un orgue de gran valor artístic, obra d'un dels millors orgueners de l'època, Aquilino Amezua, i posar les bases per a la seva possible reconstrucció.
L'orgue va ser construït el 1888, l'any de l'Exposició Universal de Barcelona, i com que no estava prevista la seva instal·lació al projecte inicial del palau, va obligar a realitzar reformes abans d'acabar les obres, ja que l'instrument era tota una ostentació tècnica amb més de 16 registres. En una entrevista amb EFE, Enrique Campuzano (Torrelavega -Cantàbria-, 1958) explica que les característiques especials d'aquest orgue van causar "gran sensació a la Barcelona del moment i va ser clau per a la vida musical de la ciutat", a més de ser el primer instrument d'aquestes característiques que s'instal·lava en un palau com el dels Güell al Raval. Campuzano recorda que el seu constructor havia ja instal·lat el gran orgue elèctric al Palau de les Arts de l'Exposició Universal de Barcelona, dotat amb les noves tecnologies de l’època.
Un "caprici" d'Eugeni Güell
L'instrument del Palau Güell va ser un projecte "molt estimat" per les filles d'Eusebi Güell, que havien estudiat música a París, i la seva posada en funcionament va contribuir a precipitar el salt al romanticisme de la música d'orgue, cosa que va influir en l'extensió del nou corrent per tot el país. Segons detalla Campuzano, Gaudí no havia previst la instal·lació d'aquest orgue ni l'escenari per a músics, ja que només comptava amb un petit saló central però elevat a tres altures, per la qual cosa que es va haver d'incrustar una nova planta i canviar la distribució de les escales.
Va ser Eusebi Güell qui va decidir canviar els plans del palau per instal·lar l'orgue davant l'afició de les seves filles, el que va originar la controvèrsia documentada en la investigació entre Gaudí i Amezua, a compte de la ubicació de l'enorme instrument. Com que l'orgue necessitava un gran espai es van haver de distribuir les diferents parts: consola, transmissió i canonada en les diferents plantes. Especial dificultat va sorgir amb la connexió entre la consola de teclats al pis inferior i la canonada i manxes al superior, a 15 metres de distància, per la qual cosa es va utilitzar la transmissió mecànica, una ostentació inusitada i un repte que Amezua va saber resoldre amb el sistema mecànic tradicional.
Durant molts anys l'orgue va estar operatiu i van passar pel Palau de la Música de Güell els millors organistes d'Europa en cada moment, però la complexitat de la seva mecànica i la deixadesa a abordar manteniments i restauracions va fer que les diverses reformes que es van anar realitzant al palau n'oblidessin el valor. Fins i tot es va estudiar la possibilitat d'instal·lar-ne un altre de nou davant el desconeixement de la mecànica i la forma de construcció i recursos de l'orgue d'Amezua, projecte que no va quallar i que juntament amb l'arribada de la II República i després la dictadura, va contribuir a l'abandó de l'òrgan.
Estudi de recerca ampli
Fa tres anys, i davant l'interès suscitat per la restauració integral del palau, es va abordar la possibilitat de conèixer en profunditat l'orgue construït per Amezua i es va encarregar a Campuzano un estudi de recerca ampli on ha revelat la seva estructura i el seu funcionament després de dècades d'oblit. Campuzano explica que aquest orgue va tenir gran rellevància per a Cantàbria, ja que tots els promotors de la seva construcció van estar relacionats amb Comillas, ja que la família estiuejava a la vila marinera on celebraven concerts setmanals, cosa que va ajudar a la difusió de la música romàntica a tot el país.