El recinte històric de l’Hospital de Sant Pau és conegut principalment pel complex modernista de Lluís Domènech i Montaner, construït entre 1902 i 1913, catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997 i un dels espais més fascinants arquitectònicament que es poden visitar a Barcelona des de l’any 2014, després de la desafecció com a recinte hospitalari i d’una llarga i curosa restauració. Tot i que l’embolcall modernista és el principal atractiu de tot plegat, el fet és que dins el recinte històric s’hi amaga una curiosa façana barroca, un detall que pot passar per alt al visitant però que també té la seva història.
La part superior del recinte històric està tancada pels edificis de l’antic convent i les antigues farmàcia i cuines. Es tracta d’unes edificacions aixecades en una segona fase constructiva, entre 1911 i 1929, a càrrec de Pere Domènech Roura, fill de Domènech i Montaner, i que exteriorment no presenten les acolorides característiques de la resta d’edificis del complex. Es tracta, com a molt, d’edificacions a mig camí entre un modernisme moderat i el noucentisme, molt més sobri. Els seus murs de maó vist, marronós, contrasten amb els tons vermellosos i exuberants dels pavellons de la primera fase. Ara bé, cal arribar fins al lateral d’una de les ales per gaudir d’un inesperat element arquitectònic, la façana barroca anteriorment esmentada.
Què hi fa, una façana barroca en un recinte modernista? La resposta s’ha de trobar en els canvis urbanístics que Barcelona va experimentar en paral·lel a la construcció d’aquesta segona fase de l’Hospital de Sant Pau. L’edificació dels edificis de l’antic convent, farmàcia i cuines van coincidir amb l’obertura de la Via Laietana i la voluntat de conservar alguns dels edificis que estaven amenaçats de desaparèixer, que va donar peu a un seguit d’edificis viatgers, que van ser desmuntats de l’emplaçament inicial i recol·locats en altres indrets de la ciutat, un exemple prou conegut és el de la Casa Padellàs, seu del MUHBA a la plaça del Rei.
Una església enderrocada dos cops
En el cas que ens ocupa, es tracta de la façana de l’església de Santa Marta, que estava originalment situada als carrers de la Riera de Sant Joan i l'Avellana de Barcelona, tots dos desapareguts per l’obertura de la Via Laietana. La seva ubicació estaria on hi ha l’edifici que fa cantonada entre la Via Laietana i l’avinguda Catedral al xamfrà mar-Llobregat, a la plaça Antoni Maura. L’església, de nau única, va ser construïda a mitjan segle XVIII, ja en època barroca, precisament per acollir una parròquia molt anterior, del segle XIV, que estava situada a la Ribera i que va ser enderrocada per construir la Ciutadella per part de les forces d’ocupació borbòniques un cop acabada la guerra de Successió. Tres segles després, la nova església de Santa Marta seguiria la mateixa sort, i també va ser enderrocada.
Amb tot, l’Ajuntament de Barcelona va decidir preservar la seva façana i el 1911 en lloc d’enderrocar-la com la resta de l’edifici, es va desmuntar pedra a pedra i se li va trobar una nova ubicació a l’Hospital de Sant Pau, que en aquell moment tenia en construcció el complex del convent, cuina i farmàcia. És per això que finalment, la façana barroca va anar a parar a aquest recinte sanitari i avui en dia es pot veure en el lateral de l’edifici de les antigues cuines, una ubicació que ha permès la seva preservació però que no fa que quedi certament oculta a la seva observació.
Nou institut de Formació Professional
Precisament, l’edifici de les antigues cuines de l’Hospital de Sant Pau és l’espai on està previst situar un nou centre de formació Professional, el futur Institut d’FP Sanitària Sant Pau. Aquest nou institut, que va ser presentat la setmana passada, començarà a funcionar el curs vinent, 25/26, però en una ubicació provisional fora del recinte, i s’instal·larà a la ubicació definitiva un cop acabin les obres de rehabilitació, que començaran el 2026. La previsió actual, que dependrà de l’evolució de les obres, és que el trasllat definitiu es faci de cara al curs 28/29. Actualment, l’espai es feia servir de magatzem i no havia estat rehabilitat en profunditat, al contrari que la majoria d’instal·lacions del recinte històric.