En un curt passeig pel tram del carrer Aragó entre la Meridiana i la Diagonal, de poc més d’un quilòmetre, el vianant no pot evitar observar que les façanes no mantenen una alineació constant, sinó que es van succeint els queixals formats pels edificis, uns més endins de l’illa de cases i d’altres més enfora, amb parets mitgeres a la vista. Una observació més acurada dels xamfrans permet copsar com hi ha edificis que donen forma a la cantonada malgrat que tenen un altre de més avançat. Si ens hi fixem encara una mica més, veurem com els edificis ficats cap endins són més moderns que els que surten cap enfora. A què es deu tot plegat?
Res de tot això va ser caprici dels arquitectes que van construir uns i altres edificis, si no que respon a una afectació urbanística de vial pel qual les façanes que estan situades més endins són les correctes, mentre que les que se situen més properes a la calçada estan, en teoria, condemnades a desaparèixer. L’objectiu: eixamplar el carrer, no pas donar més espai als vianants sinó poder fer una calçada més ampla, amb la finalitat que hi puguin passar més cotxes.
Les façanes desalineades formen queixals amb parets mitgeres a la vista / Sergi Alcàzar
Sona extemporani? Sí, però aquesta era la lògica desarrollista imperant quan es va decidir eixamplar el carrer, dins del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 —encara en temps de tardofranquisme municipal, ja que als ajuntaments la democràcia no va arribar fins al 1979— i resultat d’aquell pla, els actuals queixals, que a més no són exclusius del carrer Aragó, sinó que també són visibles al carrer Gran de Gràcia, Gran de Sant Andreu i dins de l’àmbit dels barris del Clot i el Camp de l’Arpa —als quals pertany el carrer Aragó a partir de Dos de Maig— també als carrers Fresser i Degà Bahí. El problema és que en línies generals, el PGM del 1976 continua vigent.
Un problema pels propietaris
De fet, més enllà de la qüestió esteticoconstructiva dels edificis que entren i surten, l’afectació viària és, principalment, un problema per als propietaris de pisos, comerços i per al manteniment dels immobles en general. De fet, s’ha vist recentment a Gràcia, on l’afectació d’un edifici al passatge Farigola ha provocat les protestes dels veïns i ha permès rememorar com fa dècades va planar el perill de la destrucció del barri amb la construcció de l’anomenada Via O, una autopista que havia d’unir les places de Lesseps i Joanic trinxant el nucli central de la Vila.
Als barris del Clot i Camp de l’Arpa, a les afectacions dels carrers amb queixals —Aragó, Fresser i Degà Bahí— s'hi sumen d’altres previstes en altres espais, com al mateix carrer del Clot i el carrer Rogent, principal carrer de vianants de la zona. Tot plegat, va ser motiu suficient perquè l’Associació de Veïns Clot - Camp de l’Arpa organitzés, dilluns passat, una xerrada al Centre Cultural la Farinera del Clot amb un doble objectiu, donar a conèixer l’estudi paisatgístic elaborat per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i posar sobre la taula el problema de les afectacions i la necessitat de tenir un bon pla de protecció del patrimoni.
En vermell, tots els edificis subjectes a afectacions als barris del Camp de l'Arpa i el Clot / Cedida per AVV Clot - Camp de l'Arpa
“Estar afectat vol dir que en teoria l’ajuntament ho podria expropiar”, va explicar Miquel Catasús, vicepresident de l’AVV el Clot - Camp de l’Arpa, que acompanyat de Marià Bes va conduir la part dedicada a les afectacions. Per a Bes, és important aclarir que tot i que el concepte “afectació té una lectura negativa, és el resultat de preveure equipaments i espais”. Ara bé, el problema arriba quan “han passat cinquanta anys i no s’han fet les actuacions que es van preveure”, i per això lamenten que “un plantejament de l’any 1976 encara marca molts barris”.
Una gran rotonda a Meridiana-Aragó
Un exemple d’aquestes accions no realitzades era la previsió, inclosa al PGM del 76, de crear una gran rotonda, “una mena de plaça de Francesc Macià” segons Catasús, en la cruïlla entre el carrer Aragó i l’avinguda Meridiana, una planificació que, en cas de realitzar-se, comportaria enderrocar una quinzena d’edificis actuals, inclòs el situat a Aragó, 592, un edifici singular destacat per les seves balconades i ornamentacions i seu d’una farmàcia popular al barri.
Plànols de les afectacions al sector Aragó-Meridiana. A la imatge superior s'aprecia la rotonda prevista a la cruïlla. A la inferior es veuen els edificis del carrer Aragó que podrien ser expropiats i enderrocats / Cedits per AVV Clot - Camp de l'Arpa
Davant de situacions com aquestes, des de l’associació de veïns es constata que hi ha “afectacions innecessàries”, perquè “la societat ha canviat i moltes actuacions previstes han perdut la seva lògica”. De fet, el que demanen és “eliminar aquelles afectacions que la societat ja no demana”, entre les quals s’inclourien precisament les afectacions de vial, que ja han perdut el seu sentit inicial, fer carrers més amples perquè hi passin més cotxes.
L'edifici d'Aragó 592 hauria de desaparèixer completament / Sergi Alcàzar
Això alliberaria d’un maldecap als propietaris, sempre pendents d’una eventual expropiació que, de retruc, incideix en el preu de l’immoble en cas de venda, sempre tenint en compte que no sembla tenir sentit “viure pendent d’unes afectacions que no fan falta”.
L’objectiu: un Pla de Patrimoni
Tot plegat, l’exigència dels veïns implica reclamar la desafecció de la zona i deixar enrere els objectius del PGM del 76, però també va una mica més enllà, ja que també s'exigeix un Pla de Patrimoni, com els ja existents en altres barris, que asseguri la supervivència dels nuclis antics del Camp de l’Arpa i el Clot, on la majoria de cases no tenen cap mena de protecció.
En conversa amb elNacional.cat, Catasús especifica que la desafecció i el Pla de Patrimoni han d’anar de forma conjunta, començant per una immediata suspensió de llicències d’enderroc per evitar que desapareguin alguns edificis per no estar protegits. “Cal ampliar el nombre de cases protegides i desafectar aquells edificis subjectes a afectacions innecessàries”, perquè “no té sentit que la gent tingui aquesta inseguretat”.
La vegetació dissimula en part el desalineament de façanes / Sergi Alcàzar
De fet, l’Associació de Veïns considera que protegir el patrimoni "és l’objectiu principal, perquè això significaria salvaguardar els nuclis antics del Clot i el Camp de l’Arpa, no només en perill per les desafeccions, sinó també per l’escassa protecció dels seus immobles". Amb tot, també consideren que si els edificis afectats “es reconeixen com a definitius”, això suposaria no només una millora “per als propietaris, sinó també pel barri”.
Una desalineació definitiva
Amb aquest plantejament i si s’atenen les reivindicacions dels veïns, els carrers Aragó, Fresser i Degà Bahí, com passa a Gran de Gràcia i Gran de Sant Andreu, quedarien amb els seus queixals de forma pràcticament permanent. En tot cas, amb la desafectació ja no seria teòricament possible l’expropiació, independentment que en cas d’enderroc a mitjà o llarg termini s’opti per alinear cap endins la façana pas per pas.
L'edifici de l'esquerra dona pas a una construcció desalineada / Sergi Alcàzar
Addicionalment, la lectura que cal extreure és si té sentit mantenir vigent un pla que preveia eixamplaments de vials amb la intenció d’encabir-hi més cotxes, un objectiu absolutament desfasat en l’actualitat.
Imatge principal: La vorera del carrer Aragó s'eixampla i estreny segons el tram / Sergi Alcàzar