Bé està el que bé acaba, diu una coneguda expressió que arriba ara com anell al dit per explicar el final d’una història l'inici de la qual es remunta al juliol del 1936 i que conclou aquest 2024, gairebé noranta anys després, i que té com a protagonista un esportista gal·lès que en el moment de l’esclat de la Guerra Civil es trobava a Barcelona i que va salvar de les flames una icona religiosa, el Jesuset de Santa Maria del Pi, una imatge del Nen Jesús que aquest dilluns ha retornat a l’església d’on era originari un cop la família l’ha volgut restituir.
Aquest capítol final del llarg viatge del Jesuset del Pi es va començar a escriure el maig d’aquest mateix any, quan, segons recull el web de la parròquia, es va rebre un correu de la senyora Maralyn Westbury, des de Gal·les, “en el qual ens explicava una història extraordinària protagonitzada pel seu pare, en Philip Arthur Dee”. L’home va morir el 2001, però el 1936 va viure una experiència a Barcelona que el converteix en protagonista de tot plegat. Esportista amateur, Dee va formar part de la delegació britànica que havia de participar a l’Olimpíada Popular, els jocs que s’havien de fer a Barcelona en resposta als Jocs Olímpics de Berlín, acaparats per la propaganda nazi, i que van ser suspesos arran del cop d’estat feixista del 18 de juliol del 1936.
El que van veure els va sorprendre: l’església encara estava cremant i les imatges i objectes religiosos van ser llençats al carrer, danyats pel foc i la destrucció”
La mateixa filla de Dee explicava que entre les seves pertinences van trobar la imatge del Nen Jesús, afectada per les flames fins al punt que els ulls apareixen fosos per la calor en el que semblen unes llàgrimes per aquells fets. Segons la familiar, Dee s’allotjava en un hotel proper a Santa Maria del Pi quan la basílica va ser incendiada, un fet que es va reproduir a tot Catalunya els primers dies de la Guerra Civil, i tot i l’ordre de quedar confinats a l’hotel, Dee i altres esportistes van apropar-se al temple: “El que van veure els va sorprendre: l’església encara estava cremant i les imatges i objectes religiosos van ser llençats al carrer, danyats pel foc i la destrucció”, continua la narració de Westbury.
Dee salva la imatge del Jesuset
“En Philip -continua la filla- va veure una imatge de Jesús a la creu a terra i malmesa, i també la petita imatge del Nen Jesús amb els ulls fosos a causa del foc, que feia semblar que les llàgrimes corrien pel rostre. Va sentir que havia de salvar-lo de qualsevol dany més i donar-lo a algú perquè el guardés. Volia assegurar-se que anés a parar a persones adequades que no el destruirien. Abans que pogués trobar la gent adequada, l’equip britànic va ser repatriat de pressa, marxant de Barcelona en vaixell cap a França i després cap al Regne Unit. Aquests detalls es van trobar després de la seva mort en una capsa amb la imatge del Nen Jesús.”
La família va prendre la decisió de retornar la figura, una intenció que des de la basílica va ser ràpidament acceptada: “Naturalment, nosaltres des del Pi vam quedar molt sorpresos i agraïts per la història que ens arribava i vam acceptar, com no podia ser d’altra manera, l’oferiment de na Maralyn”, afegint que tot i que la figura en si “no té gaire valor material”, ja que es tracta d’una “de tantes imatges de vestir que eren habituals a casa nostra”, si que té un “valor simbòlic immens”, comparable amb la Creu de claus de Coventry o la Mare de Déu de Nagasaki, coneguda també com la Verge Cremada, “pel seu esperit de reconciliació d’un temps i uns fets encara força dolorosos”.
Aquest dilluns, la basílica del Pi ha recuperat la imatge, conservada durant 88 anys al domicili de Dee a Gal·les. La seva filla, Maralyn Westbury, impulsora de la restitució, ha estat l’encarregada de retornar la figura com a "símbol de reconciliació i de pau”, segons recull l’agencia Efe citant el conservador Jordi Sacasas, que ha afegit que el Jesuset ha quedat dipositat a la capella de la Mare de Déu de la Cinta “fins que se li trobi un lloc definitiu”.